Döner

Infotaula menjarDöner
Característiques
País d'origenTurquia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusplat de xai, menjar ràpid, pa pla farcit i menjar de carrer Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalspa pla, verdura i carn Modifica el valor a Wikidata
Döner de carn de vedella a Kadıköy, Istanbul, Turquia.

Döner (turc)[1] és una variant de kebab típica de la gastronomia turca[2] comunament trobat a tot Turquia i regions veïnes, i que consisteix en fines làmines de carn de xai, pollastre o vedella cuinada en un rostidor vertical, generalment consumit amb un pa pla com pide juntament amb vegetals i altres acompanyaments. Les seves versions en dürüm o altres formes de menjar ràpid s'han fet populars a Europa com a fast food, gràcies a la influència d'emigrants turcs.

Característiques

El terme döner kebap significa «carn a la graella que fa voltes». Tant xauarma àrab com gyros grec són adaptats de l'idioma turc i es refereixen a «girar». Xauarma és una forma deformada de la paraula turca «çevirme» que significa girar una carn sobre les brases, això sí, horitzontalment, a diferència del döner que gira verticalment.

El döner o erròniament döner kebab es prepara generalment de carn bovina o moltes vegades d'una barreja d'aquesta amb carn d'ovella i se sol servir juntament amb un pa pla especial, rodó i aixafat, característic de la cuina balcànica i del Pròxim Orient anomenat "pide" en turc i moltes vegades acompanyat d'amanida i arròs. Els quioscos en els quals se serveix una versió del döner són comuns en molts països d'Europa, entre els quals Alemanya, Àustria, Suïssa, França, Països Baixos, Dinamarca, Regne Unit i Espanya.

També hi ha el Iskender, una versió de döner servit amb iogurt, salsa de tomàquet calenta i mantega fosa.

Variants

Una porció de döner
Döner, en companyia de bulgur pilavı, verdures, ceba crua ploma i pide, servit en un restaurant d'Ankara, Turquia.

Va ser introduït per immigrants turcs a principis de 1970 al districte de Kreuzberg, a Berlín. Es produeixen diàriament de 200 a 300 tones de döner i el volum de negoci va arribar als 1.500 milions d'euros el 1998. La variant del döner en pa pla a l'àrea germanoparlant[3] es diferencia de la turca per l'addició de verdures (amanida, tomàquet, cèrcols de ceba i sovint col) i per les salses emprades, que no són populars a Turquia, maionesa o iogurt. La paraula "döner" ha entrat a l'alemany.[4] A Alemanya de vegades el döner es menja dins d'un lahmacun; un fet que ha estat qualificat pel gastrònom turc Baha Güngör com una "violació" d'aquest plat turc.[5]

La versió àrab, xauarma gairebé sempre es fa amb carn de xai, mestre que en la preparació del gyros, la versió grega, es prefereix fer servir, generalment, carn de porc. Els acompanyaments i la presentació de cadascuna de les tres versions difereixen tant entre elles mateixes com també segons països i regions .

Antiga maquina de döner en un museu turc

Vegeu també

Referències

  1. Ulrike Lindner. Hybrid Cultures, Nervous States: Britain and Germany in a (post)colonial World. Rodopi, 2010, p. 156–. ISBN 90-420-3229-4. 
  2. Josep Lacomba. Historia de las migraciones internacionales: historia, geografía, análisis e interpretación. Los Libros de la Catarata, 2008, p. 87–. ISBN 978-84-8319-409-6. [Enllaç no actiu]
  3. Joyce Marie Mushaben. The Changing Faces of Citizenship: Integration and Mobilization Among Ethnic Minorities in Germany. Berghahn Books, 2008, p. 182–. ISBN 978-1-84545-453-1. 
  4. David Gramling; Anton Kaes Germany in Transit: Nation and Migration, 1955-2005. University of California Press, 2007, p. 452–. ISBN 978-0-520-24894-6. 
  5. Baha Güngör. Almanların Türk Korkusu. Tekin Yayinevi, 2005. ISBN 978-975-478-240-0. 

Enllaços externs

  • Imatges de "döner"
  • Vegeu aquesta plantilla
Plats d'esmorzar:
Turkey
Plats freds, meze
i amanides:
Formatges
Sopes:
Plats calents de menuts:
Estofats, kavurma,
dolma i sarma,
börek, guisats,
pilaf:
Peixos
i mariscs:
Carn graellada
o a la broqueta:
Köftes
(mandonguilles
turques):
Dolços i postres:
Pans, entrepans,
pans dolços i pastissos:
Begudes:
Salses i
condiments: