Llengües nambikwares
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Mato Grosso, Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Subdivisions | |
| Mamaindê Nambikwara Sabanê | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | namb1299 |
Les llengües nambikwara constitueixen una petita família lingüística, els membres de la qual es parlen tots a l'estat brasiler de Mato Grosso. Tradicionalment es consideraven dialectes d'una sola llengua, però no tots són mútuament intel·ligibles.
Es poden dividir en tres branques (número de parlants entre parèntesis):
- Mamaindê (350)
- Nambikwara (1200)
- Sabanê (60)
Les varietats del mamaindê o nambikwara septentrional es veuen sovint com a dialectes, però Ethnologue les tracta com a llengües separades. El sabanê es limita a una única comunitat de parlants i, per tant, no es divideix en dialectes. Per altra banda, el nambikwara (meridional) en té onze.[1]
S'estima que al grup lingüístic nambikwara hi pertanyen alguns 1.500 parlants, el nambikwara o nambikwara meridional en representa un 80%.[2] La majoria dels membres dels pobles nambikwara són monolingües, però alguns joves parlen també portuguès.[3] Els homes de la comunitat sabanê són trilingües, ja que a més del sabanê parlen portuguès i mamaindê.[4]
Relacions amb altres famílies
S'ha proposat una relació amb la llengua aïllada kanoê o kapixaná, però aquesta connexió generalment no está gaire acceptada.[5]
Contacte
Segons Jolkesky (2016) el contacte lingüístic ha causat semblances lèxiques entre les llengües nambikwara i les famílies i llengües aïllades aikanã, irantxe, itonama, kanoê, kwazá, peba -yagua, arawak, borôro i carib.[6]
Vocabulari
Paraules básiques segons Loukotka (1968):[7]
| Paraula | Tauité | Sabané | Anunze | Elotasu | Kokozú | Tagnaní | Tamaindé | Nene | Tarundé |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| u | améro | knakná | kenáge | etegenõ | ganagidzyare | banuré | kanákero | ||
| dos | baléne | haːro | searu | dehaunõ | bandyere | lauré | baʔãdo | ||
| cap | ua-negetü | dwa-haniːkin | toa-nekisú | ga-nakitú | nuhi-naite | nu-naite | |||
| llengua (part del cos) | tayú-hendü | uai-lehrú | año-heru | toái-herú | uai-hendé | noio-hidnde | nuiú-endé | nui-edende | |
| mà | toái-kizeː | depibá | uai-kizé | dwa-hikisu | toái-ikisú | ua-hité | nuhiː-hĩte | nuna-noré | |
| dona | akiːnaʔñazé | dusé | dosú | temoreː | ndenore | tenoré | denõ | ||
| aigua | ari | uarazé | iñausu | unsazú | narutundú | nahirinde | narundé | náru | |
| sol | utianezeː | yóta | ikidazé | udiʔenikisu | uterikisú | chondí | nahnde | naneré | |
| blat de moro | guyakizeː | kayátsu | kayátsu | giaté | kaiate | kiakinindé | kiáteninde | ||
| lloro | anʔanzí | kakaitezé | ãhru | áhlu | aundaré | aúndere | |||
| arc | arankizeː | ukizé | úkisu | hukisú | saltar | hute | aindé | ||
| blanc | eːseːnanzeː | pãte | kuidisú | han | ahéndesu | déʔende | hanidzare | haniʔna |
Bibliografia
- Costa, Januacele Francisca da; W. Leo M. Wetzels. 2008. Proto-Nambikwara Sound Structure. Amsterdam: Vrije Universiteit Amsterdam.
- Araujo, GA (2004). A Grammar of Sabanê: A Nambikwaran Language. Vrije Universiteit Amsterdam. 94. Utrecht: MOLT.
- Gomes, MACF (1991). Dicionário Mamaindé-Português / Português-Mamaindé. Cuiabá: SIL.
- Kroeker, MH (1996). Dicionário escolar bilingüe Nambikuara-Português, Português-Nambikuara. Porto Velho: SIL.
- Price, DP (1978). The Nambiquara Linguistic Family. Anthropological Linguistics 20: 14-37.
Referències
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-19-509427-1.
- ↑ Nambiquaran languages. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
- ↑ Kroeker, 2001 p. 1
- ↑ Ethnologue. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
- ↑ Price, David P. 1978. The Nambiquara linguistic family. Anthropological Linguistics 20 (1): 14–37.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ .
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
