Waiká
Yąnomamɨ  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 6.000 (2006 ) |
| Autòcton de | Estat de l'Amazones i Roraima |
| Estat | Brasil |
 | |
Distribució de les llengües ianomani. Ianomamö Ninam Ianomám Sanumá Iaroamë | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües ianomami | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | wca |
| Glottolog | yano1262 |
| Ethnologue | wca |
| UNESCO | 323 |
| IETF | wca |
| Endangered languages | 1375 |
El waiká, també ianomám (o Yanomae, Yanomama, Yanomami),[1] és un dels diversos idiomes molt relacionats parlats pels ianomami al Brasil. La majoria dels parlants són monolingües. Per obtenir una descripció gramatical, consulteu llengües ianomami.[2]
Els noms Waika (Guaica) i Yanomami són compartits amb el ianomamö.
Subgrups
Alguns subgrups ianomam:[1]
- Palimiu thëripë
- Wakathau thëripë
- Watorikɨ thëripë
- Yanomam do Rio Toototopi
- Maraxiu thëripë (em Haxiú e Papiú)
- Xaatha thëri (Alto Catrimani)
- Homoxi i Yaritha
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ferreira, Helder Perri; Machado, Ana Maria Antunes; Senra, Estevão Benfica. 2019. As línguas Yanomami no Brasil: diversidade e vitalidade. São Paulo: Instituto Socioambiental (ISA) and Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (IPHAN). 216pp. ISBN 978-85-8226-076-0
- ↑ Waiká a Ethnologue (18th ed., 2015)
Bibliografia
- Ramirez, Henri. 1994. Le Parler Yanomamɨ des Xamatauteri. Dissertação de Doutorado, Université de Provence.
Enllaços externs
- Vocabulário ianomâmi - LAUDATO, Luís. Yanomami pey këyo: o caminho yanomami. Brasília: Universa, 1998. "Glossário", p. 315-9.
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
