Llengües ticuna-yuri

Infotaula de llenguaLlengües ticuna-yuri
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deconca amazònica Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Perú i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües duho Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologticu1244 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües ticuna–yuri són una família lingüística petita, potser fins i tot un continu dialectal, que consta d'almenys dues, i potser tres, llengües conegudes d'Amèrica del Sud: la principal llengua de l'Amazònia occidental ticuna, el mal testificat i extingit yurí, i el llenguatge poc conegut carabayo en gran part sense contacte. Kaufman (2007: 68) també afegeix el munichi a la família.[1]

Kaufman (1990, 1994) argumenta que la connexió entre totes dues és convincent fins i tot amb la poca informació disponible. Carvalho (2009) va presentar proves "convincents" per a la família (Campbell 2012).[2]

Contacte lingüístic

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies Andoke-Urekena, arawak, arutani, máku, i tukano a causa del contacte.[3]

Referències

  1. Kaufman, Terrence. 2007. South America. In: R. E. Asher and Christopher Moseley (eds.), Atlas of the World’s Languages (2nd edition), 59–94. London: Routledge.
  2. Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 9783110255133. 
  3. (tesi). 

Bibliografia

  • Anderson, D. (1962). Conversational Ticuna. Yarinacocha: Summer Institute of Linguistics.
  • Anderson, L. (1961). Vocabulario breve del idioma ticuna. Tradición, 8:53-68.
  • de Alviano, F. (1944). Gramática, dictionário, verbos e frases e vocabulário prático da léngua dos índios ticunas. Rio de Janeiro: Imprensa Nacional.
  • Goulard, J.; Rodriguez Montes, M. E. (2013). Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico. LIAMES, 13:7-65.
  • Montes Rodríguez, M. E. (2003). Morfosintaxis de la lengua Tikuna (Amazonía colombiana). (CESO-CCELA, Descripciones, 15). Bogotá: Universidad de los Andes.
  • Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990, p. 13−74. 
  • Kaufman, Terrence. «The native languages of South America». A: Atlas of the world's languages. London: Routledge, 1994, p. 46−76. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres