XMM-Newton

Infotaula vehicle espacialXMM-Newton
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial i telescopi de raigs X Modifica el valor a Wikidata
FabricantDornier Flugzeugwerke, Carl Zeiss AG, Media Lario, Matra Marconi Space, Simmel Difesa i Airbus Defence and Space Netherlands Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Operador

NSSDC ID1999-066A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT25989 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data10 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5G Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaELA-3 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
3.764 kg

3.234 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada10,8 m Modifica el valor a Wikidata
Amplada16,16 m Modifica el valor a Wikidata

Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita el·líptica alta Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Telescopi Wolter de tipus I Modifica el valor a Wikidata

El XMM-Newton (X-ray Multi-Mirror Mission - Newton) és un observatori orbitador de raigs X llançat per l'ESA en el desembre de 1999 en un coet Ariane 5. El seu nom es deu al Sr. Isaac Newton.

Originalment conegut com el High Throughput X-ray Spectroscopy Mission va ser situat en una òrbita el·líptica altament excèntrica de 48 hores a 40°; en el seu apogeu s'acosta a 114.000 km de la Terra, mentre que el perigeu és només de 7.000 km.

El satèl·lit pesa 3800 kg, és de 10 m de llarg i 16 m d'ample amb els seus panells solars desplegats. Conté tres telescopis de raigs X, desenvolupats per Media Lario d'Itàlia, cadascun conté 58 miralls concèntrics del tipus Wolter. L'àrea combinada de captació és de 4.300 cm². Les tres European Photon Imaging Cameras (EPIC) són sensibles sobre l'energia compresa entre 0,2 keV a 12 keV. Altres instruments a bord són dos espectròmetres amb reixetes reflectores que funcionen en sensitivitats per sota dels ~2 keV, i un telescopi òptic/UV Ritchey-Chretien de 30 cm de diàmetre.

La missió va ser proposada en el 1984 i va ser aprovada en el 1985; es va crear un equip de projecte en el 1993 i la feina de desenvolupament va començar en el 1996. El satèl·lit va ser construït i provat del març de 1997 a setembre de 1999. Es va llançar el desembre de 1999, la posada en òrbita va començar el gener de 2000, i les primeres imatges van ser publicades el febrer de 2000. La vida útil original de la missió era de dos anys, però es va ampliar per observacions addicionals fins a almenys el 2010,[1] i més tard llavors fins al 2012, i, tècnicament, l'observatori podria operar fins més enllà del 2018.[2]

Les observations van ser administrades per l'European Space Astronomy Centre (anteriorment conegut com a VILSPA) a Villafranca, Espanya. Fins al març de 2012, les dades científiques foren arxivades i distribuïdes als observadors perquè fossin processades pel XMM-Newton Survey Science Centre de la Universitat de Leicester, Anglaterra. Després d'aquesta data, la responsabilitat per al processament de les dades fou transferit al Science Operations Centre de l'ESAC.

El satèl·lit europeu XMM-Newton (X-ray Multi Mirror), construït sota contracte de l'ESA per un consorci de 35 empreses europees amb Astrium com a contractista principal, de llarg supera al seu predecessor, el satèl·lit ROSAT construït per Astrium.

Vegeu també

Referències

  1. «Mission extension to 2010». , Dec 2005.
  2. «Astrium-built XMM-Newton telescope with sensational results on exploding stars, black holes and galaxy clusters», 3 Dec 2009. Arxivat de l'original el 31 de maig 2012. [Consulta: 28 febrer 2013].

Enllaços externs

  • Sonoma State University XMM-Newton website (anglès)
  • XMM Mission description at ESA (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
1998  ·  Llançaments orbitals el 1999  ·  2000
Mars Polar Lander | ROCSAT-1 | Stardust | Globalstar 23 · Globalstar 36 · Globalstar 38 · Globalstar 40 | Telstar 6 | JCSAT-6 | Soiuz TM-29 | ARGOS · Ørsted · SUNSAT | Arabsat 3A · Skynet 4E | Globus #15 | Wide Field Infrared Explorer | Globalstar 23 · Globalstar 37 · Globalstar 41 · Globalstar 46 | AsiaSat 3S | DemoSat | Progress M-41 · Sputnik 99 | INSAT-2E | USA-142 | Eutelsat W3 | Globalstar 19 · Globalstar 42 · Globalstar 44 · Globalstar 45 | Landsat 7 | UoSAT-12 | Ikonos-1 | ABRAXIS · Megsat-0 | USA-143 | Orion 3 | Feng Yun 1C · Shijian 5 | TERRIERS · MUBLCOM | Nimiq 1 | USA-144 | Oceansat-1 · Kitsat-3 · DLR-Tubsat | STS-96 (Starshine 1) | Globalstar 25 · Globalstar 47 · Globalstar 49 · Globalstar 52 | Iridium 14A · Iridium 21A | Astra 1H | QuikSCAT | FUSE | Gran' #45 | Molniya 3-50 | Globalstar 30 · Globalstar 32 · Globalstar 35 · Globalstar 51 | Progress M-42 | Okean-O | STS-93 (Chandra) | Globalstar 26 · Globalstar 28 · Globalstar 43 · Globalstar 48 | Telkom 1 · Globalstar 24 · Globalstar 27 · Globalstar 53 · Globalstar 54 | Kosmos 2365 | Kosmos 2366 | Koreasat 3 | Yamal-101 · Yamal-102 | Foton 12 | Globalstar 33 · Globalstar 50 · Globalstar 55 · Globalstar 58 | EchoStar V | Ikonos 2 | Telstar 7 | LMI-1 | Resurs F-1M | USA-145 | DirecTV-1R | Zi Yuan 1 · SACI-1 | Globalstar 31 · Globalstar 56 · Globalstar 57 · Globalstar 59 | Orion 2 | Ekspress A1 | GE-4 | MTSAT-1 | Shenzhou 1 | Globalstar 29 · Globalstar 34 · Globalstar 39 · Globalstar 61 | USA-146 | Hélios 1B · Clementine | Orbcomm FM30 · Orbcomm FM31 · Orbcomm FM32 · Orbcomm FM33 · Orbcomm FM34 · Orbcomm FM35 · Orbcomm FM36 | XMM-Newton | SACI-2 | USA-147 | Terra | STS-103 | Arirang-1 · ACRIMSAT · Millennial | Galaxy 11 | Kosmos 2367 | Kosmos 2368
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.
Bases d'informació