Infrared Space Observatory

Infotaula vehicle espacialInfrared Space Observatory
Imatge
Informació general
Tipussatèl·lit artificial i observatori espacial Modifica el valor a Wikidata
FabricantAérospatiale Modifica el valor a Wikidata
Operador

NSSDC ID1995-062A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT23715 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data17 novembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 44P (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaELA-2 Modifica el valor a Wikidata

El Infrared Space Observatory (ISO) va ser un telescopi espacial per a la llum d'infraroig dissenyat i operat per l'Agència Espacial Europea (ESA), en cooperació amb ISAS (part de la JAXA fins al 2003) i la NASA. L'ISO va ser dissenyat per estudiar la llum d'infraroig en longituds d'ones de 2,5 a 240 micròmetres.[1]

Aquesta missió amb cost 480,1 milions d'euros va ser llançat el 17 de novembre de 1995 des de la plataforma de llançament ELA-2 al Centre Espacial Guaianès a prop de Kourou a la Guaiana Francesa. El vehicle de llançament, un coet Ariane 44P, va situar l'ISO amb èxit en òrbita geocèntrica altament el·líptica, completant una revolució al voltant de la Terra cada 24 hores. El mirall primari del seu telescopi Ritchey-Chrétien mesurava 60 cm de diàmetre i era refrigerat amb 1,7 Kelvin mitjançant superfluid d'heli. El satèl·lit ISO contenia quatre instruments que va permetre fotografiar i fotometritzar des de 2,5 a 240 micròmetres i realitzar espectroscopia de 2,5 a 196,8 micròmetres.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «ESA's Infrared Space Observatory (ISO)». ESA – European Space Agency. [Consulta: 15 agost 2021].

Enllaços externs

  • Web oficial
  • ISO overview
  • http://sci.esa.int/iso/
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
1994  ·  Llançaments orbitals el 1995  ·  1996
Intelsat 704 | Express 1 | Tsikada 1 · Faisat 1 · Astrid 1 | Apstar II | USA-108 | STS-63 (SPARTAN-204 · ODERACS 2A · ODERACS 2B · ODERACS 2C · ODERACS 2D · ODERACS 2E · ODERACS 2F | Progress M-26 | Foton #10 | STS-67 | Kosmos 2306 | Kosmos 2307 · Kosmos 2308 · Kosmos 2309 | Soiuz TM-21 | SFU · Himawari 5 | Kosmos 2310 | Intelsat 705 | Kosmos 2311 | USA-109 | Gurwin 1 · EKA-2 · UNAMSAT-A | Brasilsat B2 · Hot Bird 1 | Orbcomm FM1 · Orbcomm FM2 · OrbView-1 | Ofek-3 | AMSC-1 | Progress M-27 | ERS-2 | USA-110 | Intelsat 706 | Spektr | GOES 9 | Kosmos 2312 | USA-111 | Kosmos 2313 | DirecTV-3 | STEP-3 | STS-71 | Kosmos 2314 | Kosmos 2315 | Helios 1A · CERISE · UPMSat | USA-112 | STS-70 (TDRS-7) | Progress M-28 | Kosmos 2316 · Kosmos 2317 · Kosmos 2318 | USA-113 | Interbol 1 · Maigon 4 | PAS-4 | Koreasat 1 | Molniya 3-59 | GEMStar 1 | JCSAT-3 | N-Star A | Kosmos 2319 | Sich 1 · FASat-Alfa | Soiuz TM-22 | STS-69 (SPARTAN-201 · WSF) | Telstar 402R | Resurs-F2 #10 | Kosmos 2320 | Kosmos 2321 | Progress M-29 | Luch-1 | Astra 1E | STS-73 | USA-114 | METEOR | Kosmos 2322 | Radarsat-1 · SURFSAT | USA-115 | STS-74 (SO) | ISO | Gals 2 | AsiaSat 2 | SOHO | USA-116 | Télécom 2C · INSAT-2C | Kosmos 2323 · Kosmos 2324 · Kosmos 2325 | Galaxy 3R | Progress M-30 | Kosmos 2326 | IRS-1C · Skipper | EchoStar I | RXTE
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.