EarthCARE

Infotaula vol espacialEarthCARE
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiómissió espacial, satèl·lit artificial i entitat proposada Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea
   Agència Espacial Japonesa
   National Institute of Information and Communications Technology Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAstrium Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
2.350 kg

pes sec:
2.037 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència1.700 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial (previst)
Datajuny 2022
LlocEnsemble de Lancement Soyouz, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata

Living Planet Programme Modifica el valor a Wikidata
← ADM-Aeolus Modifica el valor a Wikidata
BIOMASS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

EARTHCARE és una proposta de missió espacial de les agències espacials europea i japonesa. En el maig del 2008, l'ESA va signar un contracte d'uns €263 milions (£220 milions/$360 milions) amb la filial d'EADS, Astrium. Com a contractista principal, Astrium és responsable del disseny, desenvolupament i integració del satèl·lit.[1] El disseny i construcció va començar a principis del 2009 mentre que el llançament estava programat pel 2016, finalment es llançarà el 2018.[2] EARTHCARE és un acròniom de EARTH Clouds, Aerosols and Radiation Explorer, i els objectius de la missió són la millora de la comprensió dels processos dels núvols radioactius i aerosols que afecten el clima de la Terra.[3] Fins al gener del 2011, del pressupost total del projecte és de £500 milions (€590 milions/$810 milions).[2] Una proporció significativa del projecte serà fabricada al Regne Unit, l'estructura principal de la nau espacial serà construïda per RUAG Space a Suïssa i posteriorment es completarà a les instal·lacions d'Astrium a Stevenage, mentre que un dels instruments es farà a Sevenoaks per SSTL i un altre a Bristol, Somerset per SEA Group Ltd.[2]

El projecte és part del Programa Living Planet de l'ESA.

El satèl·lit farà mesuraments útils per a una millor comprensió de l'equilibri de la radiació tèrmica i solar de la Terra. En particular. una combinació d'instruments actius (lidar i radar) i passius (radiòmetre i sensors d'imatge) permetran a l'EarthCARE a mesurar alhora la distribució dels núvols verticials i horitzontals i aerosols atmosfèrics amb fluxos curts i llargs de Top-Of-Atmosphere (TOA).

La nau espacial comptarà amb quatre instruments destacats:

  • Backscatter Lidar (ATLID) - ESA - Resolució i despolarització d'alt espectre
  • Cloud Profiling Radar (CPR) - JAXA/NICT - sensitivitat de 36 dBZ, rang vertical de 500 m, Doppler
  • Multi-Spectral Imager (MSI) - ESA - 7 canals, 150 km de marge, 500 m per píxel
  • Broadband Radiometer (BBR) - ESA - 2 canals, 3 vistes (nadir, proa i popa). Un radiòmetre de banda ampla.

El satèl·lit volarà en una òrbita polar alta de 400 km a una inclinació de 97 graus. Pesarà 1700 kg.

Enllaços externs

  • Lloc web de l'ESA en EarthCARE
  • Lloc web de la JAXA en EarthCARE Arxivat 2013-05-01 a Wayback Machine.

Referències

  1. [enllaç sense format] http://www.esa.int/esaLP/SEMMBQ1YUFF_LPearthcare_0.html
  2. 2,0 2,1 2,2 [enllaç sense format] http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-12506847
  3. [enllaç sense format] http://www.esa.int/esaLP/ASESMYNW9SC_LPearthcare_0.html
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Futurs vols espacials
Tripulats
2021
2022
  • Gaganyaan
  • Space Adventures Crew Dragon
2023+
Robòtics
2021
  • ALOS-3
    • Orion
    • Lunar Flashlight
    • NEA Scout
    • BioSentinel
    • SkyFire
    • Lunar IceCube
    • CuSP
    • LunaH-Map
    • EQUULEUS
    • OMOTENASHI
    • ArgoMoon
    • Cislunar Explorers
    • CU-E3
    • Team Miles
  • Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol)
  • B330
  • Boeing Orbital Flight Test 2
  • CAPSTONE
  • Chandrayaan-3
  • DART / LICIA (juliol)
  • GSAT-20
  • Inmarsat-6 F1
  • IXPE (octubre)
  • James Webb Space Telescope (octubre)
  • Landsat 9
  • Naüka / Braç Robòtic Europeu
  • Lucy (octubre)
  • Luna 25 (octubre)
  • Nova-C (octubre)
  • Prichal (setembre)
  • PTScientists
  • QZS-1R
  • RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1
  • Tianhe
  • SES-17
  • SNC Demo-1 (setembre)
  • SpaceX CRS-22
  • Wentian
  • XPoSat (novembre)
2022
  • Aditya-L1 (gener)
  • ALOS-4
  • Biomass (octubre)
  • EarthCARE (juny)
  • Euclid (juny)
  • Garatéa-L
  • Hakuto-R M1
  • HTV-X1
  • JUICE (juny)
  • Artemis I (agost)
  • KPLO (agost)
  • NISAR (setembre)
  • PACE
  • PROBA-3
  • Psyche (agost)
  • RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO
  • Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens
  • Soyuz GVK-1
  • Space RIDER
  • SpaceX Starship (1a sortida de Mart)
  • SWOT (abril)
  • TEREX-1
  • TROPICS
  • Türksat 6A
  • XL-1 (desembre)
  • XRISM / SLIM
2023+
  • Chang'e 6 (2023 o 2024)
  • Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025)
  • FLEX (2023)
  • Hera / APEX / Juventas (2023)
  • Luna 26 (2023)
  • Shukrayaan-1 (2023)
  • Spektr-UV (2023)
  • SPHEREx (2023)
  • GOES-U (2024)
  • Luna 27 (2024)
  • MMX (2024)
  • Luna 28 (2025+)
  • PLATO (2026)
  • Venera-D (2026 o 2031)
  • ARIEL (2028)
  • ATHENA (2031)
  • LISA (2034)
TBA
  • Energia-100
  • Europa Lander (2025?)
  • KiwiSAT
  • LiteBIRD (Anys 2020)
  • WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
  • Llista de missions proposades a la Lluna
  • Llista dels observatoris espacials proposats