Sentinel-1A

Infotaula vol espacialSentinel-1A
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióSentinel 1 Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2014-016A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT39634 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió10 anys, 41 dies (a data d'avui)
Propietats de la nau
Tipus de nauSentinel-1
Model de satèl·litPRIMA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantThales Alenia Space
Airbus Defence and Space Modifica el valor a Wikidata
Massa
2.280 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensionsmodel de satèl·lit: 4 (alçària) × 2,5 (amplada) × 2,8 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data3 abril 2014
LlocEnsemble de Lancement Soyouz, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSoiuz-2.1a Modifica el valor a Wikidata
ContractistaStarsem Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita heliosíncrona Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,0001328 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside695 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside697 km Modifica el valor a Wikidata
Inclinació98,1829 ° Modifica el valor a Wikidata
Període98,6 min Modifica el valor a Wikidata
Transponedors
BandaBanda S (suport TT&C)
Banda X i Làser òptic a través de l'EDRS (adquisició de dades)
Ampla de banda64 kbit/s pujada (banda S)
128 kbit/s - 2 Mbit/s baixada (banda S)
520Mbit/s baixada (banda X/òptic)

Sentinel (missió espacial) Modifica el valor a Wikidata
Sentinel-1B Modifica el valor a Wikidata

Sentinel-1A és un satèl·lit artificial europeu d'imatgeria per radar llançat el 2014. És el primer satèl·lit Sentinel 1 llançat com a part del programa Copernicus de la Unió Europea. El satèl·lit transporta un Synthetic Aperture Radar de banda C que proporcionarà imatges en totes les condicions de llum i temps. Es farà un seguiment de molts aspectes del nostre entorn, de detecció i seguiment dels abocaments de petroli i la cartografia de gel marí per al seguiment de moviment dels canvis en superfícies terrestres i cartografia en la forma en què s'usa la terra. Copernicus és el programa d'observació i seguiment terrestre de la Unió Europea a llarg termini sota el nom anterior de GMES (Global Monitoring for Environment and Security) i establert per un reglament que va entrar en vigor el 2014. És un programa guiat per usuaris sota control civil, que abasta en particular el llançament de sis famílies de satèl·lits d'observació de la terra dedicats propietat de la UE i els seus instruments - els anomenats Sentinels - i la posada en marxa de 6 Serveis Copernicus en els camps de control atmosfèric, marí i terrestre, canvi climàtic, control d'emergències i seguretat. Les dades i serveis del Copernicus estan disponibles de forma completa, oberta i lliure de cost per als usuaris, incloses les institucions de la UE, les autoritats dels Estats membres, el sector privat per al desenvolupament d'aplicacions comercials de baixada i serveis, socis internacionals, la comunitat científica mundial i ciutadans interessats. proporcionant imatges multi temporals amb Synthetic Aperture Radar amb una bretxa temporal de 12 dies. Els productes de dades es poden utilitzar per aplicacions d'interferometria SAR. Les descàrregues de dades es poden realitzar a través del centre de dades Sentinel. Els resultats de la missió Sentinel 2 també estan disponibles al mateix centre de dades.[1]

Referències

  1. «Europe launches second Copernicus environmental satellite» (en anglès). GOV.UK. [Consulta: 28 març 2016].

Enllaços externs

  • Sentinel-1 sends back 'selfie' with open arms - ESA image of Sentinel 1A in space after solar panel and radar deployment
  • Sentinel-1 at ESA – Sentinel Online
  • Sentinel-1 at ESA – Earth Online
  • Sentinel-1 at ESA – about us
  • Sentinel-1 Scientific Data Hub Arxivat 2014-03-14 a Wayback Machine. – ESA
  • EDRS SpaceDataHighway
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
2013  ·  Llançaments orbitals el 2014  ·  2015
GSAT-14 | Thaicom 6 | CRS Orb-1 (Flock-1 1 · Flock-1 2 · Flock-1 3 · Flock-1 4 · Flock-1 5 · Flock-1 6 · Flock-1 7 · Flock-1 8 · Flock-1 9 · Flock-1 10 · Flock-1 11 · Flock-1 12 · Flock-1 13 · Flock-1 14 · Flock-1 15 · Flock-1 16 · Flock-1 17 · Flock-1 18 · Flock-1 19 · Flock-1 20 · Flock-1 21 · Flock-1 22 · Flock-1 23 · Flock-1 24 · Flock-1 25 · Flock-1 26 · Flock-1 27 · Flock-1 28 · ArduSat-2 · Lituanica SAT-1 · LitSat-1 · SkyCube · UAPSat-1) | TDRS-L | Progress M-22M | ABS-2 · Athena-Fidus | Türksat 4A | USA-248 | GPM Core · Ginrei · KSAT-2 · INVADER · OPUSAT · STARS-II · TeikyoSat-3 · ITF-1 | Ekspress AT1 · Ekspress AT2 | Astra 5B · Amazonas 4A | Kosmos 2494 | Soiuz TMA-12M | Shijian XI-06 | USA-249 | Sentinel-1A | IRNSS-1B | Progress M-23M | Ofek-10 | USA-250 | EgyptSat 2 | SpaceX CRS-3 · KickSat · PhoneSat 2.5 · ALL-STAR/THEIA · SporeSat · TestSat-Lite | Luch 5V · KazSat-3 | KazEOSat 1 | Kosmos 2495 | Ekspress AM4R | USA-251 | USA-252 | Kosmos 2496 · Kosmos 2497  · Kosmos 2498 · Kosmos 2499 | ALOS-2 · Raijin-2 · UNIFORM-1 · SOCRATES · SPROUT | Eutelsat 3B | Soiuz TMA-13M | Kosmos 2500 | Deimos-2 · KazEOSat 2 · Hodoyoshi 3 · Hodoyoshi 4 · AprizeSat 9 · AprizeSat 10 · BRITE-Montreal · BRITE-Toronto · BugSat 1 · SaudiSat-4 · TabletSat-Aurora · UniSat 6 (AeroCube-6 · ANTELSAT · Lemur-1 · Tigrisat) · DTUSat-2 · Duchifat-1 · NanoSatC-Br 1 · PACE · Perseus-M No.1 · Perseus-M No.2 · PolyITAN-1 · POPSAT-HIP-1 · QB50P1 · QB50P2 · Flock-1c 1 · Flock-1c 2 · Flock-1c 3 · Flock-1c 4 · Flock-1c 5 · Flock-1c 6 · Flock-1c 7 · Flock-1c 8 · Flock-1c 9 · Flock-1c 10 · Flock-1c 11 | SPOT 7 · CanX-4  · CanX-5  · AISat  · VELOX-I | OCO-2 | Gonets-M No.18 · Gonets-M No.19 · Gonets-M No.20 | Meteor-M No.2 · AISSat-2 · DX-1 · Relek · SkySat-2 · TechDemoSat-1 · UKube-1 | O3b FM3 · O3b FM6 · O3b FM7 · O3b FM8 | CRS Orb-2 (Flock-1b 1 · Flock-1b 2 · Flock-1b 3 · Flock-1b 4 · Flock-1b 5 · Flock-1b 6 · Flock-1b 7 · Flock-1b 8 · Flock-1b 10 · Flock-1b 11 · Flock-1b 12 · Flock-1b 13 · Flock-1b 14 · Flock-1b 15 · Flock-1b 16 · Flock-1b 17 · Flock-1b 1 · Flock-1b 19 · Flock-1b 20 · Flock-1b 21 · Flock-1b 22 · Flock-1b 23 · Flock-1b 24 · Flock-1b 25 · Flock-1b 26 · Flock-1b 27 · Flock-1b 28 · TechEdSat-4) | Orbcomm FM103 · Orbcomm FM104 · Orbcomm FM106 · Orbcomm FM107 · Orbcomm FM109 · Orbcomm FM111 | Foton-M No.4 | Progress M-24M | USA-253 · USA-254 · USA-255 | Georges Lemaître ATV | USA-256 | AsiaSat 8 | Yaogan 20A · Yaogan 20B · Yaogan 20C | WorldView-3 | Gaofen 2 · Heweliusz | Galileo FOC-1 · Galileo FOC-2 | Chuangxin 1-04 · Lingqiao | AsiaSat 6 | Yaogan 21 · Tiantuo 2 | MEASAT 3b · Optus 10 | USA-257 | SpaceX CRS-4 | Soiuz TMA-14M | Olimp-K | Shijian XI-07 | Himawari 8 | IRNSS-1C | Intelsat 30 · ARSAT-1 | Yaogan 22 | Ekspress AM6 | Chang'e 5-T1 · 4M | Shijian 11-08 | Cygnus CRS Orb-3 (Arkyd-3 · Flock-1d (x26) · GOMX-2 · RACE) | Progress M-25M | USA-258 | Meridian 7 | Sasuke · Hodoyoshi 1 · Kinshachi 1 · Tsukushi · Tsubame | Yaogan 23 | Yaogan 24 | Kuaizhou 2 | Soiuz TMA-15M | Kosmos 2501 | Hayabusa 2 (Minerva II-1A · Minerva II-1B · Minerva II-2 · MASCOT · SCI · DCAM-3) · PROCYON · Shinen 2 · DESPATCH | Orion EFT-1 | DirecTV-14 · GSAT-16 | CBERS-4 | Yaogan 25A · Yaogan 25B · Yaogan 25C | USA-259 | Yamal-401 | O3b FM9 · O3b FM10 · O3b FM11 · O3b FM12 | Kondor-E No.2 | IPM | Kosmos 2502 | Resurs-P No.2 | Yaogan 26 | Astra 2G | Fengyun 2-08
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.