Branca de plata
La Branca de plata o Rama de plata (en irlandès, An Craobh Airgid) és un símbol que es troba a la mitologia i la literatura irlandesa.
Destacat en el poema irlandès Immram Brain (El viatge de Bran), representa l'entrada a l'altre món celta, que els gal·lesos van anomenar Annwn i els irlandesos Tír na nÓg: «Per entrar a l'altre món abans de l'hora indicada marcada per la mort, sovint era necessari un passaport i aquesta era generalment una branca de plata de la pomera sagrada florida».[1][2][3]
La branca també està associada a Manannán Mac Lir, una deïtat marina irlandesa amb forta afiliació a Tír na nÓg. Com a guardià de l'altre món, Manannán també té forts vincles amb Emhain Abhlach, l'illa de les pomeres, on es troba la branca màgica de plata de pomera. Tant la branca com Manannán apareixen a la història Les seves tres visites a Cormac, o L'aventura de Cormac a la terra de la promesa. Aquí, Manannán apareix a les muralles del rei Cormac (a Tara) sota l'aparença d'un guerrer que li va dir que venia d'una terra on es desconeixen la vellesa, la malaltia, la mort, la decadència i la falsedat (el Tir na nog). El rei va rebre una «branca de plata amb tres pomes daurades». Quan es sacsejava la branca, les pomes daurades produïen una música que podia fer dormir a la gent i guarir a la gent ferida, malalta i les dones després del part.[4][5][6][7][8]
A més, a Immacallam in dá Thuarad (El diàleg dels dos savis), el símbol místic utilitzat per déus, fades, mags i per tots els iniciats que coneixen el misteri de la vida i la mort, es descriu així com un símbol druida: Neidhe (un jove bard que aspirava a succeir al seu pare com a major dels poetes d'Ulster), «va fer el seu viatge amb una branca de plata al damunt d'ell.[9] Els Anradhs, o poetes del segon ordre, portaven una branca de plata, però els Ollamhs, o els poetes principals, portaven una branca d'or, tots els altres poetes portaven una branca de bronze».[10][11]
En la cultura popular
- The Silver Bough (La rama de plata) és un treball sobre folklore celta de Florence Marian McNeill, un folklorista escocès.
- The Silver Branch (La branca de plata) és el títol del segon llibre de la sèrie de llibres infantils de Rosemary Sutcliff The Roman Britain Trilogy (La trilogia dels romans britànics).[12]
- The Silver Bough és també el títol d'una novel·la de 1948 del novel·lista escocès Neil M. Gunn. Fa referència amb freqüència a la cançó de Silver Bough, cantada per la protagonista, i la protagonista té una cinta de plata musical amb pomes d'or creades per a la seva neta.
Referències
- ↑ Cf. Eleanor Hull, The Silver Bough in Irish Legend, a Folk-Lore, xii.
- ↑ Extracte de Gods of the Celts, publicat per Dalriada Publications – http://www.manannan.net/library/godofthecelts.html Arxivat 2018-09-30 a Wayback Machine.
- ↑ MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1998, p. 21, 205, 270, 322–323, 346, 359–360. ISBN 0-19-280120-1.
- ↑ Aquesta història existeix en diversos manuscrits dels segles xiv i xv; per exemple, Llibre de Ballymote, i Llibre Groc de Lecan, va ser editat i traduït per Stokes, a Irische Texts, III. i. 183–229; cf. Voy. of Bran, i. 190 ff.; cf. Le Cycle Myth. Irl., pp. 326–333.
- ↑ Part I Book IV: His Three Calls to Cormac – http://www.manannan.net/library/Lady%20Gregory/His%20Three%20Calls%20to%20Cormac.htm Arxivat 2018-09-30 a Wayback Machine.
- ↑ Gregory, Lady Augusta (1903) online "Part I Book IV: His Three Calls to Cormac" a Gods and Fighting Men. Buckinghamshire, Colyn Smyth
- ↑ Jacobs, Joseph. "The Fate of the Children of Lir." More Celtic Fairy Tales. Illustrated by John D. Batten. London: David Nutt, 1894. 204–209. – http://www.luminarium.org/mythology/ireland/cormacfairy.htm
- ↑ Gods and Fighting Men – The Story of the Tuatha De Danaan and of the Fianna of Ireland, arranged and put into English by Lady Gregory with a preface by W.B. Yeats (1905) – Chapter XI. His Three Calls to Cormac – https://www.gutenberg.org/files/14465/14465-h/14465-h.htm#L22
- ↑ Entre els primers manuscrits eclesiàstics de l'anomenat Prophecies. Vegeu E. O'Curry, Lectures, p. 383.
- ↑ Cf. Eleanor Hull, op. cit., pp. 439–440.
- ↑ The Colloquy of the Two Sages. editat i traduït per Whitley Stokes. Paris: Librairie Emile Bouillon, 1905. – http://www.maryjones.us/ctexts/colloquy.html#4
- ↑ The Silver Branch (The Roman Britain Trilogy) - https://www.amazon.com/Silver-Branch-Roman-Britain-Trilogy/dp/0312644310
Enllaços externs
- Internet Sacred Text Archive/Celtic Folklore/The Fairy-Faith in Celtic Countries/Section II, The Recorded Fairy-Faith
- Temple of Manannan
- Celtic Literature Collective and Jones's Celtic Encyclopedia Arxivat 2007-04-30 a Wayback Machine.
- Irish Literature, Mythology, Folklore, and Drama
Temes de la mitologia celta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part de {{Mitologies europees}} | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}} | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
