A la religió galo-romana, Ancamna era una deessa adorada particularment a la vall del riu Mosel·la. Va ser commemorada a Trèveris i Ripsdorf com a consort de Lenus Mars,[1] i a Möhn com a consort de Mars Smertulitanus.[2][3]
A Trèveris, es van crear altars en honor de Lenus Mars, Ancamna i els genii de diversos pagi del Trèvers, donant la impressió de Lenus Mars i Ancamna com a protectors tribals honrats en un culte oficialment organitzat.[5] Entre les poques estatuetes deixades com a ofrenes votives deixades al santuari de Mars Smertulitanus i Ancamna a Möhn és un genius cucullatus com el que es va oferir als Xulsigiae al complex del temple de Lenus Mars a Trèveris.
Inciona també és aparentment invocat juntament amb Lenus Mars Veraudunus en un exvot de bronze de Luxemburg;[7] no és clara quina connexió, si s'escau, existeix entre Inciona i Ancamna. Jufer i Luginbühl uneix Ancamna amb altres dos consorts del Mart gal, Litavis i Nemetona, i assenyalen que cap d'aquests semblen deus guerrers; al contrari, suggereixen que Ancamna podria haver estat associada amb una font.[3] Edith Wightman considera que la parella Mars Loucetius i Nemetona és «molt semblant, però no idèntica, a Lenus i Ancamna».
Referències
- ↑ H. Finke (1927). "Neue Inschriften," Bericht der Römisch-Germanischen Kommission 17, inscriptions 12 (= AE 1915, 00071), 13 (= EDCS-11201739), 20 (= AE 1915, 00070), 254 (= CIL XIII, 07778).
- ↑ CIL XIII, 04119
- ↑ 3,0 3,1 Jufer, Nicole; Luginbühl, Thierry. Les dieux gaulois: répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie (en francès). París: Editions Errance, 2001, p. 14, 21.
- ↑ Es van publicar dues d'aquestes inscripcions supervivents a Finke (1927) "Neue Inschriften," Bericht der Römisch-Germanischen Kommission 17: inscripcions 12 i 13.
- ↑ Musée d'histoire et d'art, Luxembourg. 1974. Pierres sculptées et inscriptions de l'époque romaine, catalogat per Eugénie Wilhelm, p.71. (francès)
Bibliografia
- Ellis, Peter Berresford. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1994. ISBN 0-19-508961-8.
- MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1.
- Wightman, Edith Mary. Roman Trier and the Treveri (en anglès). Londres: Rupert Hart-Davis, 1970.
- Wood, Juliette. The Celts: Life, Myth, and Art (en anglès). Thorsons Publishers, 2002. ISBN 0-00-764059-5.
Temes de la mitologia celta |
|---|
Part de {{Mitologies europees}} |
Temes generals |
|---|
| Conceptes | - Branca de plata
- Creu celta
- Curadmír
- Edat del ferro britànica
- Féth fíada
- Geis
- Imbas forosnai
- Loathly lady
- Terra bruta
- Triple mort
|
|---|
| Indrets | - Annwn
- Drom Asail
- Mag Mell
- Sídhe
- Tír na nÓg
|
|---|
| Armes | - Caledfwlch
- Claíomh Solais
- Dyrnwyn
- Fragarach
- Gáe Bulg
- Llança Lúin
|
|---|
| Festivals | |
|---|
| Religió | |
|---|
|
|
|
|
|---|
Figures
mitològiques | | Bèsties | |
|---|
| Ocells | |
|---|
| Fades/Esperits | - Aos Sí
- Bean nighe
- Bodach
- Bou d'aigua
- Brownie
- Caoineag
- Cat sìth
- Cù Sìth
- Dunnie
- Each-uisge
- Ghillie Dhu
- Glaistig
- Homes blaus del Minch
- Kelpie
- Nen canviat
- Nuckelavee
- Nuggle
- Sea Mither
- Selkie
- Seonaidh
- Shellycoat
- Tangie
- Trow
- Wirry-cow
|
|---|
| Sirenes | |
|---|
| Gnoms | |
|---|
| Follets | |
|---|
| Gegants | |
|---|
|
|---|
Governants
i guerrers | |
|---|
|
|
|
|
|---|
| General | |
|---|
Llegenda de
la villa d'Ys | - Corentin de Quimper
- Gradlon
- Guénolé de Landévennec
- Dahut
- Malgven
- Morvarc'h
- Ys
|
|---|
Llegenda
artúrica | |
|---|
Figures
mitològiques | - Ahès
- Ankú
- Annard Noz
- Bugul-noz
- Fada de les houles
- Fada Margot
- Fions
- Groac'h
- Jetin
- Korrigan
- Morgan
- Tréo-Fall
|
|---|
| Personatges | |
|---|
|
|
|
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}} |
