Eixample de Barcelona

Plantilla:Infotaula geografia políticaEixample de Barcelona
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 31″ N, 2° 09′ 48″ E / 41.39202°N,2.1633°E / 41.39202; 2.1633
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població269.349 (2021) Modifica el valor a Wikidata (36.023,67 hab./km²)
Gentilicieixamplenc, -a Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7,477 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajuntament.barcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Comprèn un territori de 7,48 km², on viuen 269.185 habitants (segons el padró del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Limita al nord amb els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó; al sud amb els de Ciutat Vella i Sant Martí; a l'est amb el de Sant Martí; i a l'oest amb el de Sants-Montjuïc.

Configuració

L'Eixample es compon d'aquell territori que històricament constituïa l'extrem septentrional del terme de Barcelona, sector desert i fora muralla; i, també, de sectors presos a les Corts (al nord-oest), a Gràcia (al nord) i a Sant Martí de Provençals (a l'est). Malgrat aquesta heterogeneïtat d'origen, l'Eixample constitueix una unitat estructural des del punt de vista urbanístic.[1]

El corònim

El mot eixample és un derivat no genuí del mot espanyol ensanche, que seguint les regles de formació del català hauria de ser traduït com «eixamplada» o «eixamplament», tal com sosté Gabriel Bibiloni.[2] Malgrat aquesta constatació, el mot capitalitzat Eixample és el de referència per denominar l'extensió planificada per Ildefons Cerdà al segle xix, no només a la literatura especialitzada i als mitjans audiovisuals, sinó també de manera oficial per l'Ajuntament de Barcelona, i en aquest sentit es pot considerar part de la llengua. Ha influït en la denominació d'altres extensions urbanes similars arreu dels països de parla catalana.

Panoràmica històrica

L'Eixample sorgí a partir de 1860, de forma planificada, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.

Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample[3] amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols…), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor…) que va ser adoptat en bona part, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.[4]

Panoràmica urbanístico-arquitectònica

L'Eixample presenta gran riquesa arquitectònica, incloent-hi obres mestres del Modernisme com la Pedrera, la Casa de les Punxes, l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família, entre tantes d'altres. Hi destaca el Quadrat d'Or, que és la zona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada pels carrer d'Aribau i el Passeig de Sant Joan per una banda, i les Rondes de Sant Pere i de la Universitat i la Diagonal per una altra, la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.[5]

Inclou, també, les places de la Universitat, de Catalunya i d'Urquinaona; artèries urbanes centrals com el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya i les rondes de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i de la Universitat; carrers notables com els d'Urgell, d'Aragó i de Balmes, així com amplis sectors de la Diagonal i de la Granvia; equipaments com l'Escola Industrial, el Mercat de Sant Antoni i la Universitat de Barcelona; etc.

Divisió administrativa

Els barris del districte de l'Eixample

Administrativament, l'Eixample es divideix en els següents barris:

Barris del districte de l'Eixample
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
05 Fort Pienc 33.202 92,9 357,4
06 Sagrada Família 52.890 105,1 503,2
07 Dreta de l'Eixample 43.609 212,3 205,4
08 L'Antiga Esquerra de l'Eixample 42.183 123,5 341,7
09 La Nova Esquerra de l'Eixample 58.559 133,8 437,8
10 Sant Antoni 38.742 80,1 483,7
II Eixample 269.185 747,7 360,0

Referències

  1. Això no exclou que alguns graciencs reivindiquin el sector septentrional de la Dreta de l'Eixample, ni que alguns martinencs reivindiquin els barris de la Sagrada Família i del Fort Pienc.
  2. "eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un ensanxe inicial, que ja es veu d'on surt" en aquest article
  3. «Barcelona i els seus barris. L'Eixample». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 juny 2014].
  4. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
  5. Huerga, Manuel. «El Quadrat d'Or (vídeo)», 1990.

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Web del districte de l'Eixample
  • Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Tipologies residencials de l'Eixample
  • Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Interiors d'illa i patis de l'Eixample
  • Vegeu aquesta plantilla
Monuments de l'Eixample de Barcelona
Arqueria del Claustre de Santa Maria de Jerusalem  · Bancs-fanals  · Bar Torino  · Casa Antoni Costa  · Casa Antònia Burés  · Casa Antònia Puget  · Casa Antoni Roger  · Casa Asols  · Casa Àngel Batlló  · Casa Batlles  · Casa Berenguer  · Casa Bonet  · Casa Francesc Burés  · Casa Comalat  · Casa Conrad Roure  · Casa Dolors Calm  · Casa Dolors Xiró vídua de Vallet I  · Casa Dolors Xiró vídua de Vallet II  · Casa Domènech i Estapà  · Casa Elizalde  · Casa Enric Batlló  · Casa Enrique Llorenç  · Casa Fabra  · Casa Fajol  · Casa Fargas  · Casa Ferrer-Vidal  · Casa Francesc Carreras  · Casa Golferichs  · Casa Granell  · Casa Granell 2  · Casa Heribert Pons  · Casa Ibarz Bernat  · Casa Iglesias  · Casa Isabel Pomar  · Casa Jaume Moysi  · Casa Rodolf Juncadella  · Casa Evarist Juncosa  · Casa de la Lactància  · Casa Lamadrid  · Casa Lleó Morera  · Casa Llopis Bofill  · Casa Mercedes Ymbern de Cardenal  · Casa Malagrida  · Casa Ramon Mulleras  · Cases Manuel Felip  · Casa Maria Robert  · Casa Olano  · Casa Ramon Oller  · Casa Pascual i Pons  · Casa Pere Company  · Casa Pere Salisachs  · Casa Pia Batlló  · Casa Planells  · Casa Pons i Trabal  · Casa Pratjusà  · Casa Puig i Cadafalch  · Casa Pere Llibre  · Casa Salvadó  · Casa R. Sala  · Casa Rabaseda  · Cases Codina i Casas-Carbó  · Casa Rovira  · Casa Santurce  · Casa Sayrach  · Casa Montserrat (Sayrach)  · Casa Torres Grau  · Casa Teixidor  · Casa Thomas  · Casa Tomàs Roger  · Casa Vídua Marfà  · Casa Vilà  · Cases Almirall  · Cases Armenteras i Parellada  · Cases Cabot  · Cases Cerdà  · Cases Jeroni F. Granell  · Cases Josefa Villanueva  · Casal Sant Jordi  · Cases Rocamora  · Edifici Astòria  · Cobert industrial  · Cine Coliseum  · Edifici de la Companyia de Gas Lebon  · Conservatori Municipal  · Fàbrica Myrurgia  · Fomento de Construcciones y Contratas  · Estació del Nord  · Església de la Concepció  · Joieria Roca  · Edifici Gran Via Corts Catalanes, 654  · Edifici Companyia Ocaso  · Edifici de la Union des Assurances de Paris  · Edifici de La Unión y El Fénix Español  · Font de Diana  · Seu del Districte  · Edifici al Carrer de Rosselló, 245  · Edifici al Carrer de Rosselló, 253  · Edifici Enric Granados - Diagonal - París  · Edifici Hispano Olivetti  · convent de les Saleses  · Escola Industrial  · Farmàcia Tanganelli  · Forn de la Concepció  · Forn Sarret  · Facultat de Medicina  · Farmàcia Bolós  · Farmàcia Doctor Palomas  · Farmàcia Ferrer Argelaguet  · Farmàcia Puigoriol  · Farmàcia Vilardell  · Grup Escolar Ramon Llull  · Hidroelèctrica de Catalunya  · Seu de l'Editorial Gustavo Gili  · Mercat de la Concepció  · Mercat de Sant Antoni  · Monestir de Montsió  · Monument a Mossèn Jacint Verdaguer  · Monument a Rafael Casanova  · Monument al Doctor Robert  · Passatge de Permanyer  · Palau Casades  · Palau Marcet  · Palau del Marquès de Santa Isabel  · Palau Montaner  · Palau Robert  · Pastisseria Reñé  · Paviments Escofet  · Plaça de Toros Monumental  · Queviures Múrria  · Taller Masriera  · Teatre Tívoli  · Torre de les Aigües  · Xarcuteria i Sabateria Milà
Altres monuments inventariats
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
les Corts
Sarrià - Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Can Peguera  · Canyelles  · Ciutat Meridiana  · la Guineueta  · Porta  · la Prosperitat  · les Roquetes  · Torre Baró  · la Trinitat Nova  · el Turó de la Peira  · Vallbona  · Verdum  · Vilapicina i la Torre Llobeta
Sant Andreu
Sant Martí
(¤) No són barris  · Vegeu també: Antics municipis del pla de Barcelona
Registres d'autoritat
Bases d'informació