Edifici de la Companyia de Gas Lebon
 |
| Edifici històric de la Universitat de Barcelona i de la Companyia de Gas Lebon al capvespre |
 |
 | |
| 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.16°E / 41.39; 2.16 | |
L'Edifici de la companyia de Gas Lebon està situat al carrer de Balmes, 19 de l'Eixample de Barcelona i actualment és la seu de la Mutua Universal de Seguros. És considerada una obra arquitectònica d'estil eclèctic amb pretensions nòrdiques i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que s'inscriu en una parcel·la rectangular, bona part de la qual estava destinada en origen a jardí i actualment està habilitada com a aparcament. Un dels aspectes més rellevants i que el converteix en un de les construccions més destacades de final del segle xix a Barcelona és precisament el fet que sembla un edifici exempt, malgrat ser la testera d'una banda contínua d'edificació. L'arquitecte va aconseguir aquest efecte adossant l'edifici a la mitgera veïna del carrer de Balmes però obrint-ne la façana principal vers el jardí al qual s'hi accedia des de la Gran Via de les Corts Catalanes.[2]
L'edifici consta de cinc nivells d'alçat clarament diferenciats en tres cossos. L'inferior, quasi a manera de basament, presenta un tractament material molt diferent a la resta de la façana; fet amb carreus de pedra disposat en filades regulars, presenta dos nivells, un inferior on es localitza l'actual entrada a la Mútua (al carrer Balmes). A sobre d'aquest nivell inferior es localitza un segon pis, al que s'obren un seguit d'arcs escarsers rebaixats que li donen un aspecte de galeria o cos molt diàfan. No obstant això, però, aquest segon nivell guanya protagonisme a la zona de l'antic jardí on es disposava de l'entrada principal. En aquest frontis, una escala monumental amb barana de pedra dona accés a l'interior de l'immoble a través del segon nivell. Aquesta entrada queda, a més a més protegida dels agents atmosfèrics com sol o pluja a través del voladís del balcó que es desenvolupa al pis principal.[2]
Pel que fa a la resta de la façana, cal ressaltar l'homogeneïtat d'elements i de composició als tres frontis. En aquest sentit, a sobre del basament de pedra ja descrit, on s'emmarquen les obertures del dos nivells interiors, es desenvolupa el cos de la façana pròpiament dit. Separat de l'inferior a través d'una cornisa correguda, aquesta pren rellevància als angles, on es desenvolupen les torres, convertint-se en un voladís que configura la base de les tribunes del pis principal. Aquestes tribunes es configuren com un element rectangular recolzat sobre de mènsules esculpides, amb barana de pedra i columnes jòniques que suporten un entaulament que és la base al balcó desenvolupat al segon pis.[2]
Les finestres del pis principal queden emmarcades per pilastres jòniques que incorporen al fust diversos carreus de punxa de diamant i que es converteixen en l'únic element ornamental a banda de l'entaulament llis que les coronen.[2]
Al segon pis, en canvi, les finestres -tot i que mantenen el mateix tipus de pilastra- es configuren com balcó ampitat i es rematen amb frontons semicirculars que contrasten amb les motllurades de l'últim pis.[2]
L'edifici es remata amb una potent cornisa a la que s'obren unes obertures circulars a manera d'ulls de bou esculpides amb decoració floral i que coincideixen amb l'eix vertical on es disposen les finestres. A sobre de la cornisa es desenvolupa un darrer pis amb mansardes i coberta a una vessant que és fruit d'una obra posterior.[2]
Pel que fa les torres cantoneres, presenten un nivell més que la resta de la façana i en el que es desenvolupa una mena de galeria molt diàfana a través d'una obertura triple amb arc i pilar central. Les torres es cobreixen amb una coberta de falsa mansarda que es remata amb un terrat pla amb barana de ferro.[2]
A diferència del nivell de basament fet en pedra, a la resta de la façana el material predominant és el maó, disposat en franges horitzontals i que contrasta amb la blancor de la pedra artificial dels muntants i llindes de les finestres.[2]
El projecte original no preveia les mansardes, que són un element afegit que va modificar considerablement la percepció de la façana, ja que visualment empetiteix les torretes angulars i resta verticalitat al conjunt en general.[2]
Història
El 1894, la Companyia del Gas Lebon n'encarregà el projecte d'un edifici representatiu i d'oficines a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona, que fou bastit entre aquesta data i el 1896.[2]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- «Companyia de Gas Lebon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
