Casa Sayrach
 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
| Dades | |||||||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||||||
| Arquitecte | Gabriel Borrell i Cardona (projecte); Manuel Sayrach i Carreras (atribuïble) | ||||||||||
| Construcció | 1915-1917 | ||||||||||
| Característiques | |||||||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Eixample (Barcelonès) | ||||||||||
| Localització | Av. Diagonal, 423-425 - c. Enric Granados, 157-159 | ||||||||||
| |||||||||||
| BCIL | |||||||||||
| Identificador | IPAC: 40366 | ||||||||||
| |||||||||||
La Casa Sayrach és un edifici situat a l'avinguda Diagonal 423 formant xamfrà amb el carrer Enric Granados, al barri Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Edificada l'any 1915, és considerada com una obra d'estil eclèctic. Va ser projectada per l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras per al seu pare i la seva família. Uns anys després, quan es va casar va construir al seu costat la casa Montserrat com a regal a la seva dona Montserrat Fatjó dels Xiprers. És una obra protegida com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Es tracta d'un edifici d'habitatges, en cantonada, de planta baixa (resolta en semi-soterrani i entresòl) i cinc plantes pis. Està rematat amb uns elements ondulants que contenen obertures en forma de mansarda. Construït seguint els esquemes modernistes, alguns dels seus elements, especialment les finestres i el coronament de la façana-coberta, demostren unes claríssimes influències gaudinianes. La cantonada es resol amb una tribuna de planta semicircular coronada per un esvelt templet. Aquest templet no apareix a les tribunes, també de planta arrodonida, en què es resol l'entrega a les mitgeres.
El vestíbul comunica l'exterior amb el pati d'illa i està dividit en diferents trams coberts amb voltes sostingudes per columnes i capitells en forma d'os. Al final del passadís una gran arcada revestida amb formes que recorden un esquelet dona pas a una escala protegida per una barana de gelosia quasi transparent, simulant una xarxa de pesca, en què s'incrusten elements de ceràmica i esmalt molt vius. Hi ha també altres elements que juguen un important paper en la decoració del conjunt com són l'ascensor, les làmpades, el moble de porteria, els sòcol formant un extraordinari conjunt escultòric fantasiós.[2]
Descripció
Aquesta construcció residencial es localitza a l'eixample esquerra de Barcelona, dins una illa de cases emmarcada pels carrers Aribau, París, Enric Granados i l'Avinguda Diagonal. L'edifici concretament es troba a la cantonada creada per l'Avinguda Diagonal i el carrer Enric Granados.[3]
La configuració en planta de l'edifici respon a la seva adaptació al solar de gran superfície i forma irregular. És per aquest motiu que disposa d'una planta poligonal molt irregular amb nombrosos patis interiors o celoberts -localitzats al centre de la planta i a la banda de les mitgeres amb les finques veïnes- que permeten donar llum i ventilació a les estances interiors de la finca. Les estances posteriors s'obren al pati d'illa a través d'unes galeries cobertes.[3]
Una de les característiques més rellevants de la planta segons el projecte arquitectònic original, és la presència d'uns espais de forma ovalada anomenats "rotonda". Aquests àmbits localitzats a la planta baixa i al pis principal es corresponen amb uns vestíbuls de distribució dels espais.[3]
L'edifici presenta set nivells d'alçat que es corresponen amb un soterrani, l'entresòl, el pis principal, tres pisos més i un nivell sota coberta. Disposa també de dues façanes que -per la seva configuració en angle- s'articulen a través d'un cos central torrejat. Aquesta estructura sobresurt de la cota d'alçat de l'edifici i es remata amb una coberta de cuculla a sobre d'un templet columnari de formes sinuoses. Aquesta estructura torrejada -configura com un cos calat amb tres finestres trífores gran plasticitat per pis- es repeteix a banda i banda de les façanes però la coberta, a diferència de la central, es limita a un element cupulat a cota amb la resta de la coberta. La coberta disposa d'unes obertures trilobulades de formes arrodonides que donen gran plasticitat al conjunt.[3]
El nivell de soterrani es configura a la façana a manera de basament de pedra corregut, a sobre del qual es disposen les finestres de l'entresòl que queden emmarcades per la sinuosa motllura que separa sengles nivells. Totes les finestres de les façanes (a excepció del pis principal) tenen la mateixa configuració exterior, amb un arc de mig punt de formes arrodonides i obertes a un balcó. Aquests balcons són diferents a cada nivell. Així, mentre que al pis principal i primer presenten llosana i barana de pedra, als pisos superiors, la barana es metàl·lica. Pel que fa a les finestres, cal destacar el tractament diferenciat de les obertures del pis principal que en tractar-se de la planta més noble de la finca presenten una major monumentalitat. El pis principal cap a la banda de l'Avinguda Diagonal es configura com un pany calat que va de banda a banda de la façana gràcies al cos de finestres que, a manera de galeria columnària, només es veu interrompuda al tram central per la presència d'una gran tribuna tancada en voladís.[3]
L'entrada a l'edifici es realitza per la porta localitzada a la façana de l'Avinguda Diagonal. Aquesta porta, emmarcada per dues grans columnes que es configuren com l'arrencament de la tribuna del pis principal, es caracteritza per la gran rotunditat formal i la gran qualitat material. A la banda esquerra d'aquesta porta s'hi troba adossada una porta més petita que es correspon amb l'entrada a la porteria de la finca, totalment independitzada de la resta del vestíbul gràcies a una estructura de fusta i vidre.[3]
Traspassada la porta de l'entrada s'accedeix a un vestíbul de grans dimensions i planta rectangular que a manera de passadís, es caracteritza per la gran profusió decorativa del sostre i les parets. Es tracta d'un espai dividit en tres trams, dos d'ells coberts amb volta i un -el central- amb cúpula que se sostenen a través d'unes columnes llises de pedra. Tant les parets com els sostres estan profusament decorats a través de baixos i mitjos relleus de guix i pedra que reprodueixen nombrosos elements d'inspiració marinera. Així les parets presenten un acabament rugós i esculpit que reprodueix las ones del mar i unes figures que recorden les meduses. Les voltes recorden la rugositat de les closques de les caracoles i petxines i la cúpula central es presenta com un joc de textures i formes que recorda una gran venera. En aquest sentit un dels elements més representatius de l'edifici i més impactants pel gran treball escultòric i decoratiu, és l'escala i l'arc d'ingrés a aquesta. L'escala es localitza al final del vestíbul i es troba emmarcada per un gran arc d'accés que reprodueix l'esquelet d'una balena.[3]
En aquest espai es localitza també l'ascensor de fusta, que es troba envoltat per una estructura de ferro, la decoració del qual segueix els models ornamentals emprats en la porteria. Les parets de l'escala es troben decorades amb un estuc planxat amb unes figures que recorden meduses.[3]
Història
Tot i que el projecte original de la casa presentat per a obtenir la llicència d'obra està signat per l'arquitecte Gabriel Borell i Cardona, s'ha d'atribuir la creació conceptual i projectual a Manuel Sayrach i Carreras. Manuel Sayrach -fill del propietari i promotor de la casa- encara no posseïa el títol d'arquitecte al 1915, motiu pel qual no va poder signar el projecte.[3]
Aquest edifici s'emmarca dins del corrent modernista -en la seva vessant més tardana- i és considerat com l'ultim gran edifici barceloní rellevant d'aquest estil.[3]
Manuel Sayrach i Carreras no es caracteritza per haver deixat un gran nombre de manifestacions arquitectòniques però sí per la gran originalitat ornamental i la plasticitat dels volums, tot presentant un estil molt personal que l'aproxima en certa manera al corrent gaudinià.[3]
Aquesta casa va guanyar el Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1917[3]
Referències
- ↑ Acord GOV/68/2024, de 19 de març, pel qual es declara Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Sayrach, a Barcelona (Barcelonès), i se'n delimita l'entorn de protecció (DOGC, núm. 9.127, de 21/03/2024).
- ↑ «Casa Sayrach». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Casa Sayrach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
Enllaços externs
- «Casa Sayrach». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
