Berenice III
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 120 aC |
| Mort | 80 aC (39/40 anys) Egipte |
| Reina consort període hel·lenístic d'Egipte | |
| 101 aC – 88 aC Juntament amb: Ptolemeu X Alexandre I | |
| Reina regnant període hel·lenístic d'Egipte | |
| 81 aC – 80 aC ← Ptolemeu IX Làtir – Ptolemeu XII Auleta → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirana |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Faraó (81 aC–80 aC) Reina |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Cònjuge | Ptolemeu X Alexandre I Ptolemeu XI Alexandre II |
| Fills | Cleòpatra V (  Ptolemeu X Alexandre I) |
| Pares | Ptolemeu IX Làtir i Cleòpatra V Selene |
| Germans | Demetri III l'Inoportú, Antíoc XIII Asiàtic, Ptolemeu XII Auleta, Seleuc VII Cibiosactes i Ptolemeu de Xipre |
Berenice III o Berenice III Cleòpatra (en grec antic Βερενίκη) fou reina d'Egipte l'any 80 aC.
Era filla de Ptolemeu IX Làtir i de Cleòpatra V Selene i va succeir al seu pare a la seva mort l'any 80 aC, ja que no havia deixat fills mascles, i els notables d'Alexandria la van acceptar com a reina.
El senat romà la va obligar a casar-se amb Ptolemeu XI Alexandre II, enviat a Egipte per Sul·la, que en aquell temps era dictador, el seu protector, perquè prengués possessió del regne. Ptolemeu XI va arribar a Egipte i s'hi va casar, però al cap de 19 dies la va matar. Appià diu que la notícia de la seva mort va provocar un aixecament popular a Alexandria i l'assassí va morir en el tumult, però hi ha dubtes sobre la seva veracitat.[1]
Referències
- ↑ 4.Berenice a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 483
Vegeu també
Governants hel·lenístics | |
|---|---|
| Argèades | |
| Antigònides | |
| Ptolomeus |
|
| Selèucides |
|
| Lisimàquides |
|
| Antipàtrides | |
| Atàlides | |
| Grecobactrians | |
| Indogrecs |
|
| Reis de Bitínia |
|
| Reis del Pont | |
| Reis de Commagena | |
| Reis de Capadòcia |
|
| Reis del Bòsfor cimeri |
|
