Arsès de Pèrsia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut Iran |
| Mort | 336 aC |
| Causa de mort | Verí |
| Faraó | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Zoroastrisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Antic Egipte, Baix imperi d'Egipte i Dinastia XXXI d'Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia Aquemènida |
| Pares | Artaxerxes III de Pèrsia i Atossa |
| Germans | Parisatis II i Bistanes |
Arsès va ser rei de reis de l'Imperi Aquemènida de l'any 338 aC al 336 aC. El seu nom ari era Aršan i la forma grega era Ἄρσης, Νάρσης, or Ὀάρσης ('Arsès, Narsès o Oarsès'). Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic era Aršāma, Aršakao Xšayaršan, però els texts grecs sempre l'anomenen Arsès. Alguns textos perses antics també li diuen Xerxes III o Artaxerxes IV.
Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el visir i eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) va assassinar al seu pare, Bagoas el va proclamar rei, encara que ell va exercir realment el poder.[1] Per mantenir sotmès a Arsès, Bagoas havia matat també als germans d'Arsès, però Bistanes, un dels germans, es va escapar.[2]
Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar Bagoas, però l'eunuc se'n va assabentar i va enverinar a Arsès i a la seva família al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.[3]
Referències
- ↑ Dubeux, Louis. (en castellà). Imprenta del Liberal barcelonés, 1842, p. 180.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 5
- ↑ Smith, William (ed.). «Arses, Narses». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 febrer 2024].
| Precedit per: Artaxerxes III de Pèrsia | Imperi Persa (dinastia aquemènida) 338 aC-336 aC | Succeït per: Darios III de Pèrsia |
