Volta de quadrant d'esfera

La volta de quadrant d'esfera, coneguda també com a volta de quart d'esfera, volta de racó de forn, volta de forn o semicúpula, és una volta igual a la meitat d'una esfera i s'utilitza per a cobrir un absis semicircular.[1]

En l'edificació monumental occidental la volta de quadrant d'esfera comença a ésser utilitzada amb certa freqüència en la basílica civil romana, per a cobrir l'absis on se situava el tribunal, i també en altres edificacions, com les termes de Caracal·la.[2] Posteriorment, amb l'establiment del cristianisme com a religió oficial, moltes basíliques es transformen en llocs de culte, i molts dels nous temples construïts mantenen l'esquema basilical, com Sant Pau Extramurs, a Roma.[3]

Ja en període bizantí, en l'obra emblemàtica de Santa Sofia, la coberta de l'espai central està formada per cúpules i voltes de quadrant d'esfera, i en moltes de les obres posteriors els absis mantenen la volta de quadrant d'esfera, com en el cas de les basíliques principals de Ravenna: Sant Vidal, Sant Apol·linar in Classe i Sant Apol·linar el Nou.[4]

Els períodes següents mantenen la volta de quadrant d'esfera per a cobrir els absis. Així ocorre en l'art visigòtic, com en les capçaleres de San Miguel de los Fresnos, a Fregenal de la Sierra, o Santa María de Melque, a San Martín de Montalbán.;[5] en el romànic, poden servir d'exemple els tres absis de la capçalera de l'església del monestir de Santa Maria de Mave, a Aguilar de Campoo;[6]

Galeria fotogràfica

  • Absis i tabernacle de Sant Pau Extramurs de Roma.
    Absis i tabernacle de Sant Pau Extramurs de Roma.
  • Sostre parcial de Santa Sofia d'Istambul.
    Sostre parcial de Santa Sofia d'Istambul.
  • Absis de Sant Apol·linar in Classe de Ravenna.
    Absis de Sant Apol·linar in Classe de Ravenna.
  • Absis de Sant Vidal de Ravenna.
    Absis de Sant Vidal de Ravenna.
  • Absis central de Santa María de Mave.
    Absis central de Santa María de Mave.

Referències

  1. ↑ Lajo 2002: p. 206.
  2. ↑ Pijoán 1999: V, pp. 159 i 488.
  3. ↑ Pijoán 2000: VII, pp. 208-209.
  4. ↑ Pijoán 2000: VII, pp. 353-376.
  5. ↑ Utrero Agudo 2006: p. 76.
  6. ↑ Torres Balbás 1931: p. 58.

Bibliografia

  • Lajo, Rosina; Surroca, José (il.). Lèxic d'art. Madrid: Akal, 2002. ISBN 84-460-0227-2 [Consulta: 12 agost 2015]. 
  • Pijoán, José. Summa Artis: Historia General del Arte (en castellà). vol. V. El arte Romano hasta lamuerte de Diocelciano. Arte Etrusco y Arte Helenístico despues de la toma de Corinto. 19a. ed.. Madrid: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-5205-3. 
  • Pijoán, José. Summa Artis: Historia General del Arte (en castellà). vol. VII. Arte cristiano peimitivo, Arte Bizantino: Hasta el saqueo de Constantinopla por los cruzados el año 1204. 11a. ed.. Madrid: Espasa Calpe, 2000. ISBN 84-239-5207-X. 
  • Torres Balbás, Leopoldo «Iglesias románicas españolas con bóvedas de cañón en las naves laterales de eje normal al del templo» (en castellà). Archivo Español de Arte y Arqueología, v. VII, 1931, pp. 49-88. ISSN: 0210-4180 [Consulta: 19 agost 2015].
  • Utrero Agudo, María de los Ángeles. Iglesias tardoantiguas y altomedievales en la península ibérica: análisis arqueológico y sistemas de abovedamiento. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2006. ISBN 978-84-00-08510-0 [Consulta: 18 agost 2015]. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Voltes
Volta angevina  • Volta apuntada  • Volta bufada  • Volta catalana  • Volta de creueria  • Volta d'aresta  • Volta de canó  • Volta de quadrant d'esfera  • Plementeria