Teodor de Samos
 | Per a altres significats, vegeu «Teodor de Samos (desambiguació)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI aC  Samos (Grècia) |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, arquitecte |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Família | |
| Pare | Telekles of Samos (en)  |
Teodor (grec antic: Θεόδωρος, llatí: Theodorus) fou un arquitecte i escultor de l'antiga Grècia natural de l'illa de Samos que va viure al segle vi aC i va treballar conjuntament amb Recos.
Heròdot, una font contemporània, el considera fill de Tèlecles, i no indica cap parentiu amb Recos, a qui considera fill de Fileu.[1] Pausànias[a] afirma el mateix,[2] però Diodor[3] i Diògenes Laerci[4] consideren que Teodor i Tèlecles eren germans i que eren fills de Recos. De tot això, Smith dedueix que hi havia dos Teodors: un que era fill de Recos i germà de Tèlecles, i un altre que era fill d'aquest Tèlecles.[5] No obstant això, sembla més probable que es tracti d'un sol Teodor, fill de Tèlecles, i que el fet que treballàs molt amb Recos i el pas del temps feren que els autors tardans el considerassin fill seu.[6]
Va florir cap a mitjan segle vi aC, en temps de Cresos de Lídia i de Polícrates de Samos. Juntament amb Recos va construir l'Herèon de Samos. Hom també li atribueix la construcció de l'Escíada d'Esparta, i consta que va contribuir a la construcció del laberint de Lemnos, amb Recos i Esmilis, i del temple d'Àrtemis a Efes. Com a escultor, va treballar el bronze i la fusta (va ser l'autor de l'estàtua de fusta de l'Apol·lo Piti de Samos), i també va gravar metalls[7] (segons Heròdot, Teodor va fer la cratera de plata que Cresos va enviar a Delfos) i pedres precioses (com ara l'anell del tirà Polícrates).[5]
La seva fama causà que fos considerat pioner o inventor de tècniques com ara la fosa en sorra de ferro i bronze, segons Pausànias, i l'invent de modular l'argila, segons Plini el Vell.[5] També consta que va escriure una obra sobre l'Herèon de Samos, com a arquitecte de l'edifici.[8]
Notes
- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
- ↑ Heròdot, Històries, I 41; I 60.
- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, VIII 14.8 i X 38.6.
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, I 98.5.
- ↑ Diògenes Laerci, Vides i opinions de filòsofs eminents, II 103.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Smith, William. «Theodorus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1059-1062.
- ↑ «Theodoros 195 (Enllaç alternatiu)». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Art anomenada en grec antic: τορευτική, llatí: caelatura
- ↑ «Teodor de Samos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
