Teatre independent

Albert Boadella, fundador de la companyia Els Joglars

L'anomenat teatre independent va ser als anys 70 del segle xx un moviment teatral de creacions col·lectives d'arts escèniques i, desafiant la censura teatral del moment, molt implicat políticament a la lluita antifranquista. Quan va arribar la democràcia la majoria d'aquestes companyies teatrals van desaparèixer, algunes van passar als circuits de teatre d'aficionats i unes poques van evolucionar a grans empreses d'espectacles. Van influir en les característiques estètiques dels grups de teatre nascuts a partir de 1975, malgrat que cap d'ells compartiria la militància política.[1]

Es caracteritzaven per mantenir una estreta relació amb el públic, amb interacció física o almenys psíquica, en teatre de carrer o fent palesa l'antiga convenció que l'intèrpret actui com si el públic no hi fos present. Al teatre independent català van destacar Comediants, Els Joglars, Grup 69, Dagoll Dagom i La Claca, entre d'altres. En castellà hi havia els centres de Madrid (Goliardos, Tábano, Ditirambo) i Andalusia (Esperpento, Teatro Estudio Lebrijano i especialment La Cuadra de Sevilla, per la seva estètica diferenciada que buscava fugir dels tòpics andalusos).[1]

Censura teatral

L'arribada de la democràcia per si mateixa no va aixecar la censura que sobre el teatre havia imposat la precedent dictadura. Així, quan l'any 1977 la companyia Els Joglars va estrenar La Torna, un espectacle sobre les execucions en 1974 de l'anarquista Salvador Puig Antich i del polonès Heinz Chez, Albert Boadella i altres membres de Els Joglars van ser empresonats. Aquest fet va donar peu a una campanya sobre la llibertat d'expressió que va finalitzar amb la fi de la censura teatral.[1]

Vegeu també

Bibliografia

  • Francesc Foguet i Boreu, Núria Santamaria, La revolució teatral dels setanta, editorial Punctum, 2010. ISBN 9788493737153 (català)

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006.ISBN 9788497884020 (català)

Enllaços externs

  • Aproximació a una cronologia del teatre català, de la postguerra al segle XXI RACO, Revistes Catalanes amb Accès Obert, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya. Patrocinat per la Generalitat de Catalunya. Document pdf. (català)
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
  • Segle XIX
  • Segle XX
    • Cronologia
Cultures teatrals
Orient
  • Persa
  • Indi
  • Indonesi
  • Japonès
  • Xinès
  • Coreà
Països
Teatre /
àmbit catalanoparlant
Història del teatre català
Persones
  • Actors catalans
  • Actors valencians
  • Directors catalans
  • Directors balears
  • Directors valencians
  • Dramaturgs catalans
  • Dramaturgs balears
  • Dramaturgs valencians
  • Comediògrafs catalans
  • Companyies catalanes
  • Escenògrafs catalans
  • Crítics catalans
Obres
  • Obres de teatre en català
  • Obres de teatre per escriptor
    • Obres d'Ambrosi Carrion
    • Obres d'Àngel Guimerà
    • Obres d'Ignasi Iglésias
    • Obres de Joan Puig i Ferreter
    • Obres de Josep Pous i Pagès
    • Obres de Santiago Rusiñol
    • Obres de Josep Maria de Sagarra
    • Obres de Frederic Soler
    • Obres d'Eduard Vidal i de Valenciano
Teatres
  • Teatres balears
  • Teatres catalans
  • Teatres valencians
Festivals i premis
Institucions
Teatre popular, religiós
Gèneres
Clàssics
Estils
Forma
Músical
Tecnologia /
Escenografia
Oficis
Gestió
Tècnics
Disseny
  • Dissenyador de vestuari
  • Dissenyador d'il·luminació
  • Dissenyador d'escenografia
  • Eninyer de so
  • Enginyer d'àudio
  • Enginyer de vídeo
Musics
Llistes
  • Categoria
  • Commons page Commons