Stefano Porcari

Infotaula de personaStefano Porcari

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1453 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPenjament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Influències
Marco Tullio Cicerone (en) Tradueix i Cola di Rienzo Modifica el valor a Wikidata

Stefano Porcari (Roma, segle XV - Roma, 9 de gener de 1453), va ser un polític i humanista italià de Roma, conegut com el líder d'una rebel·lió contra el papa Nicolau V i l'autoritat secular papal a Roma.[1][2]

Biografia

Porcari va néixer en una família benestant de Roma. Va rebre una educació humanista i es va convertir en un admirador de l'antiga República Romana. Porcari es va formar com a advocat, i el 1427 i el 1428 va ser elegit capitano del popolo de Florència sota la protecció del papa Martí V. Allà va conèixer l'erudit humanista Leonardo Bruni i el monjo camaldolès Ambrose Traversari. Mentre estava a Florència, era costum de Porcari, durant les celebracions públiques, pronunciar discursos des d'un balcó del Palazzo della Signoria, exhortant el poble a honrar la justícia, com a fundació de la comuna. Després va viatjar a França i Alemanya.[3]

El 1427 exercia un càrrec públic a Florència, des d'on sembla que ja va conspirar contra el poder temporal dels papes, per la qual cosa va haver de sortir d'Itàlia. Després de viatjar per algun temps per França i Alemanya, va tornar a Roma a la mort, el 1431, del papa Martí V. El nou papa, Eugeni IV, el va nomenar per atreure'l, podestà de Bolonya, d'on va passar, amb el mateix càrrec, a Siena. Quan la fugida d'Eugeni IV a Florència, es va dirigir Porcari a aquesta ciutat per oferir-se com a mediador entre el papa i els rebels, però els seus oferiments no van ser acceptats. El 1435 Eugeni IV el va nomenar governador d'Orvieto, on va donar proves de gran serenitat, i poc després va desaparèixer per no reaparèixer fins a la mort d'Eugeni IV el 1447.

Ja llavors es va presentar obertament com a enemic del poder temporal dels papes i va demanar que, si més no, la seva autoritat fos restringida. Aprofitant llavors la poca popularitat de Nicolau V, recentment elegit, va organitzar una conspiració contra ell, però va ser descoberta i va haver de fugir a Bolonya. Va tornar després a Roma i quan es disposava a dur a terme el seu projecte, va ser detingut i penjat. Quant al pontífex, no va voler castigar l'«immens nombre de còmplices», segons va cantar un poeta, i «va preferir fer de l'amor dels seus súbdits un baluard invencible».[cal citació] Malgrat això, alguns van voler fer de Porcari un màrtir, contra la qual cosa Nicolau V va fer publicar, per Pedro Godes, un escrit en què es posava de manifest tot el procés de la revolta.

Referències

  1. ↑ ; apos; Elia«Stefano Porcari's conspiracy against Pope Nicholas V in 1453 and republican culture in Papal Rome» (en anglès), 01-04-2007. [Consulta: 31 desembre 2019].
  2. ↑ D'Elia, Anthony F. «Stefano Porcari's Conspiracy against Pope Nicholas V in 1453 and Republican Culture in Papal Rome». Journal of the History of Ideas, 68, 2, 2007, pàg. 207–231. DOI: 10.1353/jhi.2007.0013. ISSN: 0022-5037. JSTOR: 30136016.
  3. ↑ Ferdinand Gregorovius, History of Rome in the Middle Ages.

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Senesi, Stefano Porcari e la sua congiura (Pistoia, 1887);
  • José Pérez Hervás, Historia del Renacimiento (vol, I, 113, Barcelona 1916).