Riu Ugrà

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de geografia físicaUgrà
Угра
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaóblast de Smolensk (Rússia) i óblast de Kaluga (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaóblast d'Oriol (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Okà
DesembocaduraOkà Modifica el valor a Wikidata
Map
 54° 24′ 33″ N, 33° 27′ 53″ E / 54.4093°N,33.4647°E / 54.4093; 33.4647
54° 30′ 26″ N, 36° 06′ 24″ E / 54.5072°N,36.1067°E / 54.5072; 36.1067
Afluent
36
Conca hidrogràficaconca del Volga Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida399 (longitud) km
TravessaÓblast de Smolensk
Óblast de Kaluga
Rússia Rússia
Superfície de conca hidrogràfica15.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal85,2 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Ugrà - Угра (rus) - és un riu de Rússia, un afluent per l'esquerra de l'Okà. Té una llargària de 399 km i una conca de 15.700 km². Passa per les províncies de Smolensk i de Kaluga.

Geografia

L'Ugrà neix a la part sud de Smolensk, prop de la vila de Zabolótie. El riu va primer en direcció nord i després gira a l'est, en un tram que passa prop de la vila d'Ugrà. En aquest punt s'orienta cap al nord-est, passant per Znàmenka. Després, uns 30 km més avall, gira de sobte al sud-est, abandonant la província per la seva banda oriental. Entra a l'óblast de Kaluga i passa per davant de Iújnov i després rep per l'esquerra el seu afluent principal, el riu Sankha. Desemboca al riu Okà per la seva riba esquerra, una mica més avall de rebre el riu Jizdra i una mica per sobre de la capital de la província, Kaluga.

El riu Ugrà, com molts altres rius de Rússia, es glaça des de la darreria de novembre o fins al març o abril.

Història

L'any 1480 hi hagué a la regió un gran enfrontament, conegut com la Gran Enfrontament del riu Ugrà, entre les forces de'Ahmad Khan, kan de la Gran Horda, i el Gran Príncep Ivan III de Moscou, que tingué com a conseqüència la retirada dels tàtars i és, sovint, pres com el final de la dependència de Rússia respecte a l'Horda d'Or.

  • Vegeu aquesta plantilla
Afluents (i sub-afluents) del Volga
5.000 km >
3.000 km >
(Bélaia) . Kama . Okà . (Viatka) .
1.000 km >
() . Àkhtuba . (Ik) . Bolxoi Irguiz . (Kliazma) . (Mokxa) . (Moskvà) . (Ufà) . Surà . (Txeptsà) . (Txussovaia) . Samara . Vetluga .
500 km >
(Alàtir) . (Bolxoi Kinel) . Bolxoi Txeremxan . (Iuriuzan) . (Kolva) . Kostromà . Mologa . (Ugrà) . Unja . (Upa) . (Piana) . (Pijma) . Sok . Sviaga . (Silva) . (Tioixa) . (Tok) . (Tsna) . (Víxera) .
300 km >
Bolxaia Kokxaga . (Buzuluk) . Canal de Moscou . Canal Volga-Don . Dubnà . (Gus) . (Iazva) . Ieruslan . (Gjat) . (Ij) . Ilet . (Istra) . (Jizdra) . Kàixinka . (Katav) . Kazanka . Kérjenets . (Kilmez) . (Kirjatx) . (Kolp) . (Kondurtxa) . Kótorosl . (Kúbnia) . Kudma . (Lisva) . Màlaia Kokxaga . Mali Irguiz . Medvéditsa . (Menzélia) . (Nara) . (Nerl (Kliazma)) . (Nerl (Volga)) . (Nugúïx) . (Ossiotr) . (Usta) . (Úvod) . Uzola . (Pakhrà) . (Protvà) . Rutka . (Ruza) . (Serebrianka) . (Sestrà) . (Sim) . (Siün) . (Siva) . (Suda) . Txapàievka . Térexka . (Teza) . (Toima) . Tsivil . Tvertsà . Vazuza . (Voja) . (Xeixma) . Xeksnà . Xoxa . (Zai) .
100 km >
50 km >
10 km >
(Ratxka) .