Qiyàs

El qiyàs (de l'àrab قياس, qiyās, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’[1]) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.[2] Constitueix, per ordre d'importància, la quarta de les fonts del dret (ussul al-fiqh) en la xaria o llei islàmica.[3] Es tracta, igualment, d'una de les formes que pren l'ijtihad, és a dir, «l'esforç de reflexió personal per a descobrir una regla.»[4]

Referències

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «قاس». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. «Qiyas | Islamic law» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2020].
  3. Maíllo Salgado, Felipe. Vocabulario de historia árabe e islámica. Madrid: Akal, 1996, p. 191. ISBN 8446005875. 
  4. La Maison de l'Islam (francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Islam
Creences i pràctiques
Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí
Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge)  · gihad  · alimentació  · indumentària  · celebracions
Texts i lleis
Alcorà  · hadits  · sunna  · xaria  · jurisprudència (ijmà, qiyàs, taqlid, ijtihad)
Escoles jurídiques
Corrents de l'islam
Història
Islam sociopolític
Altres nocions
Umma  · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa)  · cultura  · art  · arquitectura  · banderes  · literatura  · ciència  · calendari musulmà  · títols islàmics