Província d'Alba

Província d'Alba

Fehér megye (hu)
Localització
46° 08′ N, 23° 32′ E / 46.13°N,23.53°E / 46.13; 23.53
Estat	Romania
Capital	Alba Iulia
Conté la subdivisió	Abrud Aiud Alba Iulia ../... 78+
Població humana
Població	325.941 (2021) (52,22 hab./km²)
Llengua utilitzada	romanès
Geografia
Superfície	6.242 km²
Creació	1925
Organització política
Òrgan legislatiu	Alba County Council (en) ,
Membre de	Assemblea de les Regions d'Europa
Identificador descriptiu
Codi postal	51000–51999
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	58
ISO 3166-2	RO-AB
Lloc web	cjalba.ro

La província d'Alba (IPA: ['al.ba]; hongarès: Fehér) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Alba Iulia (72,405 habitants). Limita a l'est amb les províncies de Sibiu i la Mureş, a l'oest amb les de Bihor i Arad, al nord amb la de Cluj i al sud-oest amb la de Hunedoara.

Demografia

El 2002, tenia una població de 382.747 habitants i una densitat de població de 61/km².

• Romanesos - un 90%^[1]
• Hongaresos - 6%, i altres.

Geografia

La província té una superfície de 6.242 km², i les muntanyes ocupen el 59% d'aquest territori.

Personatges originaris d'aquesta província

• Lucian Blaga

Divisió administrativa

La província té 4 municipalitats, 7 ciutats i 65 comunes. Entre parèntesis hi ha els noms en hongarès i en altres llengües.

Municipalitats

• Alba Iulia
• Aiud
• Blaj
• Sebeş

Ciutats

• Abrud
• Baia de Arieş
• Câmpeni
• Cugir
• Ocna Mureş
• Teiuş
• Zlatna

Viles

• Albac (Fehérvölgy)
• Almaşu Mare (Nagyalmás)
• Arieşeni (Lepus)
• Avram Iancu (Felsővidra)
• Berghin (Berve)
• Bistra (Bisztra)
• Blandiana (Maroskarna)
• Bucium (Bucsony)
• Câlnic, Alba (Kelnek)
• Cenade (Szászcsanád)
• Cergău (Magyarcserged)
• Ceru-Băcăinţi (Bokajfelfalu)
• Cetatea de Baltă (Küküllővár)
• Ciugud (Maroscsüged)
• Ciuruleasa (Csurulyásza)
• Crăciunelu de Jos (Alsókarácsonfalva)
• Cricău (Boroskrakkó)
• Daia Româna (Oláhdálya)
• Doştat (Hosszútelke)
• Fărău (Magyarforró)
• Galda de Jos (Alsógáld)
• Gârbova (Szászorbó)
• Gârda de Sus (Felsőgirda)
• Gura Ariesului (Vajdaszeg)
• Hopârta (Háporton)
• Horea (Arada)
• Ighiu (Magyarigen)
• Întregalde (Havasgáld)
• Jidvei (Zsidve)
• Livezile (Úrháza)
• Lopadea Nouă (Magyarlapád)
• Lunca Mureşului (Székelykocsárd)
• Lupşa (Nagylupsa)
• Meteş (Metesd)
• Mihalţ (Mihálcfalva)
• Mirăslău (Miriszló)
• Mogoş (Mogos)
• Noşlac (Marosnagylak)
• Ocoliş (Alsóaklos)
• Ohaba (Székásszabadja)
• Pianu (Felsőpián)
• Poiana Vadului (Feketevölgy)
• Ponor (Nagyponor)
• Poşaga (Podsága)
• Rădeşti (Tompaháza)
• Râmeţ (Remete)
• Rimetea (Torockó)
• Roşia de Secaş (Székásveresegyháza)
• Roşia Montană (Verespatak)
• Sălciua (Szolcsva)
• Săliştea (Alsócsóra)
• Sâncel (Szancsal)
• Sântimbru (Marosszentimre)
• Săsciori (Szászcsór)
• Scărişoara (Aranyosfő)
• Şibot (Alkenyér)
• Sohodol (Aranyosszohodol)
• Şona (Szépmező)
• Şpring (Spring)
• Stremţ (Diód)
• Şugag (Sugág)
• Unirea (Felvinc)
• Vadu Moţilor (Aranyosvágás)
• Valea Lungă (Hosszúaszó)
• Vidra (Vidra)
• Vinţu de Jos (Alvinc; alemany: Alwitz, Alwintz)

A la part nord-oest hi ha les muntanyes Apuseni, a la part sud del nord-est hi ha les muntanyes Parâng amb les Şureanu i les Cândrel. A l'est hi ha l'altiplà de Transsilvània amb valls profundes. Aquestes tres unitats estan separades per la vall del Mureş.

Els rius principals són el Mureş i els seus tributaris, el Târnava, el Sebeş i l'Arieş.

Economia

Les indústries predominants a la província són

• Alimentació.
• Tèxtil.
• Llanera.
• Components mecànics.
• Paper i indústries similars.
• Químiques.

Els principals recursos minaires són l'or, la plata i el coure, la sal i els materials de construcció (marbre i granit).

Atraccions turístiques

Les principals atraccions turístiques de la província són

• La ciutat d'Alba Iulia.
• Les Muntanyes Apuseni.
  • El complex càrstic de Scărişoara.
  • La fira de la donzella a la Muntanya Găina.
  • "El turó amb ungles" a Vidra.
• Els castells de Câlnic i Gârbova.
• Les viles i les esglésies de Sebeş i Aiud.

Referències