Peter Wittgenstein
Nom original | (de) Ludwig Adolph Peter Fürst zu Sayn-Wittgenstein (ru) Пётр Христианович Витгенштейн |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 desembre 1768 (Julià) Pereiàslav |
Mort | 30 maig 1843 (Julià) (74 anys) Lviv |
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1789 – |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit Imperial Rus |
Rang militar | general field marshal (en) (1826 (Julià)–) |
Conflicte | Guerres Napoleòniques, Battle of Praga (en) , Storming of Derbent (en) , Batalha d'Amstetten (oc) , Battle of Dürenstein (en) , Guerra russoturca, Quarta Coalició, Battle of Klyastitsy (en) , primera batalla de Pólatsk, segona batalla de Pólatsk, batalla de Txàixniki, batalla de Smaliani, batalla del Berèzina, batalla de Lützen, batalla de Bautzen, Battle of Dresden (en) , batalla de Leipzig, Battle of Bar-sur-Aube (en) , Guerra russoturca, batalla d'Austerlitz, Battle of Ostrołęka (en) i Guerra finlandesa |
Altres | |
Títol | Kniaz |
Família | Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg |
Cònjuge | Antuanetta Snarska (en) |
Fills | Ludwig zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg (en) , Emiliya Trubetskaya (en) , Prince Nikolaus of Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg-Berleburg (en) |
Pares | Count Christian Louis Casimir, 2nd Count of Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg (en) i Countess Amalie Ludowika Finck von Finckenstein (en) |
Premis
|
El comte (des de 1834 príncep) Ludwig Adolph Peter (Piotr Khristiànovitx Wittgenstein) zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, nascut el 6 de gener (17 de gener segons el calendari gregorià) a Nijin o Pereiàslav i mort l'11 de juny de 1843 a Lviv, llavors Imperi Austrohongarès) fou un mariscal de camp de l'exèrcit rus distingit pels seus serveis a les guerres napoleòniques.[1]
Orígens
Nascut Comte Ludwig Adolf Peter de Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg, era descendent d'una família de comptes independents, la seu dels quals estava a Berleburg (actual Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya).
Carrera militar
El 1793 fou ascendit a major del regiment ucraïnès de cavalleria lleugera. Va lluitar amb la unitat en la Insurrecció de Kościuszko. Ascendit a coronel en 1798, i promogut a major general 1799, el 1800 va prendre el comandament del Regiment d'Hússars Mariupolski.
El 1805, va lluitar a Austerlitz, el 1806 contra els turcs, i en 1807 contra Napoleó Bonaparte a Friedland i contra els suecs a Finlàndia.
A la guerra de 1812 va estar al comandament de l'ala dreta de l'exèrcit rus, que va dirigir a la Primera i Segona Batalla de Polotsk. Va ser la batalla que va decidir el destí de Sant Petersburg, i li va valer el títol de "Salvador de Sant Petersburg".[2] El tsar Alexandre el va condecorar amb l'Orde de Sant Jordi. Va tractar de combinar amb Pàvel Txitxàgov, a la Batalla del Berézina, i més tard va combinar amb el cos de l'exèrcit prussià a les ordres de Ludwig Yorck von Wartenburg.
En la campanya de 1813, al gener, es va fer càrrec del comandament de l'exèrcit rus després de la mort de Mikhaïl Kutúzov, i va dirigir l'exèrcit rus a Lützen i Bautzen. Però després de les derrotes de la campanya de primavera, va lliurar aquest mandat i va dirigir un cos d'exèrcit durant la Batalla de Dresden i la Batalla de Leipzig.
En la campanya de 1814, va dirigir el Cos sisè sota les ordres de Schwarzenberg, i va ser greument ferit en Bar-sur-Aube.[3]
En 1823 va ser ascendit a mariscal de camp, i en 1828 va ser designat per comandar l'exèrcit rus en la guerra contra Turquia.[4] Però la mala salut aviat el va obligar a retirar-se. En 1834 el rei de Prússia li va donar el títol de Fürst (Príncep) zu Sayn-Wittgenstein.
Família
Els seus pares van ser el comte Cristià Lluís Casimir de Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg i la seva primera esposa la Comtessa Amalie Ludowika Finck von Finckenstein.
El 27 de juny 1798 es va casar amb la Comtessa Antonia Cäcilie Snarska i d'aquest matrimoni en naixeren 11 infants. Va morir l'11 de juny 1843 a Lemberg (actual Lviv), on va cuidar finques del seu fill Lev Petróvitx.
Condecoracions
- Orde de Sant Andreu
- Orde de Sant Jordi (grau II, III i IV)
- Orde de Sant Vladimir
- Orde d'Alexandre Nevski
- Orde de Santa Anna
- Creu per la captura de Praga
- Espasa d'Or "per la seva valentia"(dos cops)
- Orde de l'Àguila Negra
- Orde de l'Àguila Roja
- Orde Militar de Maria Teresa
- Orde de la Fidelitat (Baden)
Referències
- ↑ „Sayn-Wittgenstein-Berleburg, Christian Ludwig Casimir Graf zu“, a: Hessische Biografie (Estat: 12 març 2013)
- ↑ Peter Khristianovich[Enllaç no actiu] Napoleon.org
- ↑ [enllaç sense format] http://www.napoleonsims.com/people/people.htm
- ↑ von Horsetzky, Adolf. A Short History of the Chief Campaigns in Europe Since 1792 (en anglès). John Murray, 1909, p. 271.
Enllaços externs
- Kamenka, Wittgenstein's paradise
- Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.