Pere Pau Montaña i Placeta
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1749 Barcelona |
| Mort | 1803 (53/54 anys) Barcelona |
| Sepultura | Basílica de la Mercè (Barcelona), llosa al terra, davant la Capella dels Dolors |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor |
| Moviment | Pintura barroca |
| Família | |
| Fills | Pau Montaña i Cantó |
Pere Pau Montaña i Placeta,[a] (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc català.
Fill del sastre Pau Montaña, sembla que va estudiar sota les ordres de Francesc Tramulles i va ser deixeble de Josep Llanes.[1] El 1775 va aconseguir la plaça d'ajudant de director de l'escola de la Llotja. També arribaria a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València.
Treballà principalment per a l'Església, la noblesa i la burgesia. A l'àmbit religiós, seguí l'estil iniciat per Antoni Viladomat: llenços de Santa Maria de Mataró i altar de la capella del Santíssim a la Mercè de Barcelona.
A Reus feu la decoració del Teatre Municipal (1777) i el saló del Palau Bofarull (1788).
A Barcelona realitzà la decoració de l'edifici de la Duana (posteriorment, Govern Civil i Delegació del Govern, 1790), dedicada al rei Carles III, així com l'edifici de la Llotja de Barcelona. Per a famílies burgeses decorà les cases del Marquès de Palmerola, d'Alabau -una façana a la Rambla- i de Pau Ramon (amb el tema L'expedició catalana a l'Orient, lamentablement destruït en enderrocar-se l'edifici pel PERI del barri del Raval en temps de l'alcalde Pasqual Maragall).[2] També va pintar els quadres del retaule de la capella de Tots Sants a la Catedral de Barcelona. També conreà el paisatge i els temes populars.
Fou director de l'Escola de Nobles Arts, i des de 1799, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
El seu fill Pau Montaña i Cantó també es va dedicar a la pintura, si bé va morir molt jove i amb poca obra coneguda.
Notes
- ↑ Existeixen divergències en les fonts historiogràfiques pel que fa als cognoms d'aquest pintor, ja que figura a vegades com a Muntanya (Quílez i Corella 1998, GEC) i altres com a Montaña(Cid Priego 1998, p. 117, Subirana & Triadó 2011), que és com signava; igualment i ha diferències entre les fonts en atribuir el segon cognom del pintor, figurant majoritàriament com "Placeta", però també com a Llanas.
Referències
- ↑ DDAA, 1992, p. 351.
- ↑ «Això no és Itàlia». El Periódico de Catalunya, 11-05-2011.
Bibliografia
- Cid Priego, Carlos; Anna Riera i Mora; els dibuixos de Damià Campeny. La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1998, pàg. 117. ISBN 9788478451296 [Consulta: 30 març 2014].
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- «Pere Pau Montaña i Placeta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Quílez i Corella, Francesc M «A l'entorn de l'activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona». Locus amoenus, núm 4, 1998, p. 201-217. ISSN: 1135-9722 [Consulta: 30 març 2014].
- Subirana, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon. «Recuperació econòmica i producció artística. La decoració mural de les cases i palaus barcelonins al darrer terç del segle XVIII». A: Canalda, Sílvia, Narváez,Carme i Sureda, Joan. Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad : Siglos XV-XVIII. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2011, pàg. 118. ISBN 9788447535408 [Consulta: 30 març 2014].
- Subirana, Rosa Maria; Triadó, Joan-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII». Pedralbes: revista d’història moderna [en línia], 28, 2008, pàg. 503-550.
