Oriol de Bolòs i Capdevila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1924  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 22 març 2007 (83 anys) Barcelona |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànic, pteridòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Institut Botànic de Barcelona |
| Membre de | Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1964–) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona |
| Obra | |
| Abrev. botànica | O.Bolòs |
| Família | |
| Fills | Jordi de Bolòs Masclans i Núria de Bolòs Masclans |
| Pare | Antoni de Bolòs i Vayreda |
| Germans | Maria del Tura de Bolòs i Capdevila i Jordi de Bolós Capdevila |
Premis
| |
 | |
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 16 de març[2] de 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007[3]) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.[4]
Fill d'Antoni de Bolòs i Vayreda. Va ser professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i va escriure cap a dues-centes publicacions, entre aquestes, com a coautor, la Flora Manual dels Països Catalans[5] i la Flora dels Països Catalans (amb Josep Vigo).[4] Fou responsable de l'àrea de botànica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[6] Va dirigir l'Institut Botànic de Barcelona entre 1967 i 1984 i va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992.[4] Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).[3][7]
Referències
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Milian, Àlex «Recordeu Oriol de Bolós». El Temps, 2075, 19-03-2024, pàg. 28.
- ↑ 3,0 3,1 Notícia del seu traspàs, a Vilaweb[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pàgina d'Oriol de Bolós Arxivat 2007-03-29 a Wayback Machine. a la web de l'Institut d'Estudis Catalans
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].
Bibliografia
- Bolòs, Oriol de; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino.
- Vigo i Bonada. Doctor Oriol de Bolòs: pioner en l'estudi de la vegetació. Edicions Universitat Barcelona, 1998. ISBN 9788447520077.
- Bolòs. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d'Estudis Catalans, 1959.
- Bolòs; Braun-Blanquet, Josias. Las comunidades vegetales de la depresión del Ebro y su dinamismo. Saragossa: Ayuntamiento de Zaragoza, 1987. ISBN 978-84-7610-014-1.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Viquiespècies |
- Oriol de Bolòs i Capdevila Arxivat 2007-03-29 a Wayback Machine. a la pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans
