| Si cerqueu el fruit de la noguera vegeu nou |
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023) |
Nous (en grec antic νοῦς, ‘intel·lecte’ o ‘intel·ligència’) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat. El seu significat és proper al d'intuïció o sentit comú, ja que descriu una percepció procedent del mental («ull de la ment») diferent de la percepció que ofereixen els sentits físics. El mot també es pot traduir com a «comprensió» o «ment» i de vegades com a «raó» o «pensament».
A més de referir-se a una facultat de la ment humana, aquest concepte filosòfic també s'aplica per a descriure l'origen de l'ordre en la pròpia naturalesa. Viccionari
Conceptes filosòfics dels grecs antics |
---|
- Adiàfora (inmoral)
- Anamnesi (record)
- Apatheia (equanimitat)
- Apeiron (il·limitat)
- Aponia (plaer)
- Aporia (sense sortida)
- Arque (principi primer)
- Areté (excel·lència)
- Ataràxia (tranquil·litat)
- Catalepsi (comprensió)
- Cosmos (ordre)
- Demiürg (creador)
- Diairesi (divisió)
- Differentia / Genus
- Doxa (opinió comuna)
- Dunamis / Energeia (potència / acte)
- Episteme (coneixement)
- Epokhé (suspensió)
- Ésser
- Ethos (personalitat)
- Eudaimonia (felicitat)
- Esdevenir
- Frònesi (saviesa pràctica)
- Fisi (llei natural)
- Henosi (l'Un)
- Hexi (condició activa)
- Hilemorfisme (matèria i forma)
- Hilozoisme (matèria i vida)
- Hipòstasi (suport)
- Hylé (matèria)
- Hypokeimenon (substrat)
- Idea (idea)
- Kathèkon (funció apropiada)
- Logos (raonament)
- Metempsicosi (reencarnació)
- Mimesi (imitació)
- Mònada (unitat)
- Nous (intel·lecte)
- Oikeiosi (afinitat)
- Ousia (essència)
- Pathos (emoció)
- Sofia (saviesa)
- Telos (propòsit)
- Tetraktys (figura triangular)
|