Mussola gravatja

Infotaula d'ésser viuMussola gravatja
Mustelus asterias Modifica el valor a Wikidata

Exemplar del sud de la Mar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN39357 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaTriakidae
GènereMustelus
EspècieMustelus asterias Modifica el valor a Wikidata
Cloquet, 1819
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La mussola gavatxa (Mustelus asterias) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, freqüent als Països Catalans.

Descripció

  • Cos allargat amb el cap curt i el musell angulat.
  • Dents petites, romes i disposades en mosaic.
  • Té cinc parells de fenedures branquials, la darrera sobre l'aleta pectoral.
  • Sense membrana nictitant.
  • Dues aletes pectorals de mida similar.
  • Inici de la primera aleta dorsal per davant de l'angle lliure intern de l'aleta pectoral.
  • Color uniformement gris fosc al dors, més clar als flancs i al ventre.
  • Presenta taques blanquinoses a la regió dorsal i al cap.
  • El mascle madura sexualment quan fa entre 78 i 85 cm de longitud total i la femella quan assoleix els 85 cm.
  • Pot arribar a fer un màxim de 140 cm.

Hàbitat

És pròpia del fons de sorra i fang de la plataforma continental, des de prop de la superfície fins a profunditats de 100 m. Cobra força activitat al capvespre i a la nit.

Alimentació

Menja sobretot crustacis, llagosta, llagostí, llamàntol, i tota mena de crancs. Es menja el bernat ermità amb la conquilla i, si s'escau, amb l'anemona simbiont.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Després de la gestació d'un any treu ventrades de 7 a 15 petits, que fan uns 30 cm de longitud total. Les cries són parides a l'estiu i probablement també en aquesta època s'esdevé la còpula. Presumiblement és una espècie de creixement ràpid i madura en un període de 2 a 3 anys.

Aprofitament

Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre. La seua carn és bona. Tot i ser relativament abundant, les captures es fan només de tant en tant.

Referències

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 111.
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL Dyntaxa Fishbase GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL WoRMS Zoobank