Monestir de Lluc el Venerable

Monestir de Lluc el Venerable
Nom en la llengua original	(el) Μονή Οσίου Λουκά
Epònim	Lluc el Taumaturg
Dades
Tipus	Monestir
Part de	Monestirs de Dafní, el Venerable Lluc i el Nou Monestir de Quios
Construcció	segle X segle XI
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romana d'Orient
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dístomo-Aràkhova-Andíkira (Grècia) i Commune of Steiri (Grècia) (en)
38° 23′ 42″ N, 22° 44′ 47″ E / 38.395136°N,22.746318°E / 38.395136; 22.746318
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1990 (14a Sessió)
Identificador	537-001
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Activitat
Fundador	Lluc el Taumaturg
Lloc web	osiosloukas.gr…

El monestir de Lluc el Venerable (grec: Μονή Οσίου Λουκά, Moní Ossiu Lukà) és un dels més bells monestirs romans d'Orient de Grècia, situat al municipi de Dístomo, a la prefectura de Beòcia. Està inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO al costat del monestir de Dafní i del monestir de Nea Moní de Quios. És conegut pels seus mosaics sobre fons daurat del segle xi, per les seves pintures, pel refinament de la seva decoració: pisos de marbre, jaspi i pòrfir.

Dedicat al seu fundador, Lluc, un ermità del segle x (les restes se'n poden veure a la cripta), el monestir de Lluc el Venerable és un dels edificis medievals més importants de Grècia i també un dels més visitats.

Història

Va ser construït el 1011 sobre els fonaments d'una església construïda en el 944. El pla octogonal de l'església es va convertir en una referència principal per a l'arquitectura romana d'Orient tardana.

En el marc de l'Imperi Otomà, el Venerable Lluc fou el lloc d'una gran batalla, com demostren els canons exposats en l'edifici.

El 1821, el bisbe Isaïes va declarar el seu suport a la causa de la independència nacional.

El sant fundador va profetitzar que el monestir restaria viu «fins a la fi dels temps». Des de la seva fundació, fa un mil·lenni, fins ara, la vida monàstica no s'hi ha interromput mai, mantenint el patrimoni religiós viu: la rica litúrgia grecoortodoxa amb els meravellosos cants romans d'Orient.

El paisatge que l'envolta és d'una gran bellesa, dominant extensos olivars, ben cuidats. La comunitat monàstica produeix un dels millors olis d'oliva ecològics de la Mediterrània.

Galeria fotogràfica

• 
  Interior del monestir
• 
  Finestres
• 
  Cúpula

Referències

• Rosemary Morris. Monks and Laymen in Byzantium, 843-1118. Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-31950-1. Pàg. 27.
• Linda Safran. Heaven on Earth: Art and the Church in Byzantium. ISBN 0-271-01670-1. Pàg. 127.
• Banister Fletcher. A History of Architecture (ed. de Dan Cruickshank). Architectural Press, 1996. ISBN 0-7506-2267-9. Pàg. 310.
• Efthalia Rentetzi. «Il monastero di Hosios Lukas in Focide», Ειρμός, núm. 1, 2004, Apostolikí Diakonia, pp. 227-382, ISSN 1109-9135.
• Efthalia Rentetzi. «Elements of Classical Style in the mosaic decoration of Hosios Lukas Monastery Phocis, Greece», ANISTORITON: Art History, vol. 9, juny 2005, secció O052.
• Efthalia Rentetzi. «Mosaici del monastero di Hosios Lukas in Focide e della basilica marciana: Parentele stilistiche», Arte - Documento, núm. 16, 2002, pp. 66-71, ISSNT IT 1121-0524.
• Nicholas Oikonomides. {The First Century of the Monastery of Hosios Loukas», Dumbarton Oaks Papers, vol. 46, 1992.

Enllaços externs

• Pàgina web oficial del monestir de Lluc el Venerable Arxivat 2009-10-22 a Wayback Machine..
• Ch. Diehl Llibre sobre el monestir de Lluc el Venerable (1889) per a descarregar.