Modernisme valencià

L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.

La seua major forma d'expressió fou en l'arquitectura, però molts altres arts hi estigueren involucrats (pintura, escultura...), i especialment el disseny i les arts decoratives (ebenisteria, fusteria, ferreria, peces de ceràmica…), que foren particularment importants, especialment en el seu rol com a suport de l'arquitectura.

Malgrat que el Modernisme formà part d'una tendència general sorgida a Europa entre els segles XIX i XX, al País Valencià aquesta tendència aconseguí una personalitat única en el context de l'espectacular desenvolupament urbà i industrial. És a més, equivalent a altres moviments fin de siècle que va obtenir el nom d'Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-Hongria, Liberty a Itàlia i Estil Glasgow a Escòcia.

El Modernisme Valencià estigué en actiu des del 1899 (Reforma Modernista al Parc de la Glorieta a Alcoi) fins al 1917. Aquest moviment és famós per les seues expressions arquitectòniques, especialment als treballs dels arquitectes Demetrio Ribes Marco i Francesc Mora i Berenguer a València o Vicent Pascual i Pastor i Timoteo Briet i Montaud a Alcoi. A les expressions de pintura destaquen els pintors Ferran Cabrera i Cantó, Francesc Laporta i Valor, Emili Sala i Francés, Adolf Morrió i Edmundo Jordà. Un escultor destacable propi de l'estil fou Lorenzo Ridaura i Gosálbez.

D'altra banda, hi han diverses poblacions valencianes que formen part de la ruta europea del Modernisme, una associació de governs locals i institucions no-governamentals per a la promoció internacional i la protecció del patrimoni modernista. És el cas d'Alcoi, Novelda i Sueca.

Arquitectura

L'arquitectura del País Valencià a principis del segle XX fou fortament influenciada pel Modernisme Europeu. El Modernisme Valencià té lloc en diverses ciutats o àrees, dins del context del gran desenvolupament industrial, econòmic i urbà: Alcoi i València, pel nombre de treballs, són les principals ciutats valencianes on una gran part fou desenvolupat amb l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Borriana, Castelló de la Plana o Sueca són altres ciutats amb exemples importants de l'arquitectura modernista valenciana.

Els arquitectes locals valencians, tots ells formats a Barcelona o Madrid i influenciats pel Modernisme català i el madrileny, exerciren la major part de la seua carrera al País Valencià, el modernisme valencià rebrà una gran rellevància a les diferents ciutats valencianes.

El Mercat Central de València, un dels més grans d'Europa, ocupa més de 8.000 metres quadrats de dos altures i amb un estil predominant del modernisme valencià. La seua teulada excepcional compta amb cúpules originals i seccions inclinades a diferents altures, mentre que l'interior sembla estar fet d'una gran varietat de materials com el ferro, la fusta o la ceràmica. La bellesa de l'edifici brilla especialment perla llum que entra a través de diversos punts de la teulada i els panells acolorits de les finestres.

L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València, localitzada al centre de la ciutat i al costat de la Plaça de Bous. Fou declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1987.

El Mercat de Colom és un mercat públic localitzat a l'Eixample de la ciutat de València. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte valencià Francesc Mora i Berenguer entre el 1914 i el 1916. Aquest és un clar exemple de modernisme valencià de principis de segle. Fou declarat monument nacional i impressiona la seua excepcional façana amb els seus ornaments.

Edificis principals del Modernisme Valencià

Entre les obres del modernisme valencià destaquen:

Alcoi (Per districtes)

Centre de la ciutat

Casa del Pavo
Casa d'Escaló
Cercle Industrial d'Alcoi
Casa Laporta
Campus d'Alcoi de la Universitat Politècinca de Valencia
Casa Vilaplana
Casa Briet
Viaducte de Canalejas
Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Alcoi
Casa Mataix
Edifici al carrer Sant Llorenç, 3
Edifici al carrer Sant Llorenç, 5
Edifici al carrer Sant Llorenç, 27
Edifici al carrer Sant Nicolau, 4
Edifici al carrer Sant Nicolau, 29
Edifici al carrer Sant Nicolau, 35
Cotxeres a la plaça Emili Sala, 12
Edifici a l'avinguda País Valencià, 30
Edifici al carrer Capellà Belloch, 9
Edifici al carrer Sant Josep, 26
Edificis al carrer Pintor Casanova, 16, 18 i 20
Edifici al carrer Bartolomé José Gallardo, 1, 3 i 5
La Glorieta d'Alcoi
Fàbriques al carrer Sant Joan, 43 i 45
Edifici del Parc de Bombers
Quiosc d'estil modernista a la Plaça de la Constitució

Eixample-Santa Rosa

Subestació Hidroelèctrica d'Alcoi
Taller de carruatges al carrer Agres, 5
Fàbrica al carrer Agres, 8
Fàbrica al carrer Alcoleja, 4
Escorxador d'Alcoi

El Camí-Zona Alta

Casa El Camí, 1
Fàbrica d'"El Rosendo"
Fàbrica al carrer Sant Vicent Ferrer, 12

Afores

Font d'El Molinar d'Alcoi
Cementeri de Sant Antoni Abat, panteons i escultures d'estil modernista.

Casa del Pavo
Casa d'Escaló
Biblioteca modernistal del Cercle Industrial d'Alcoi
Vitrall al Cercle Industrial d'Alcoi

Alacant

Mercat central d'Alacant
Llotja de Peix
Casa Lamaignere
Casa Carbonell
Casa de l'Ascensor
Edifici Torrent
Casa Campos Carrera
Casa de les Bruixes

Mercat Central

Novelda:

Casa-Museu Modernista
Centre cultural Gómez-Tortosa
Societat cultural Casino de Novelda
Casa Mira

Santuari de Santa Maria Magdalena
Escala de la Casa-Museu Modernista de Novelada

Oriola:

Casa Villaescusa
Teatre Circ
Llotja d'Oriola

Casa Villaescusa

Torrevella:

Casino de Torrevella

Villena:

Teatre Chapí

Les Alqueries:

Xalet de Safont

Benicarló:

Casa Bosch

Benicàssim:

Vil·la Victòria

Borriana:

Museu de la Taronja
Cercle Fruiter de Borriana

Castelló de la Plana

Edifici de Correus de Castelló
Casa de les Cigonyes
Casa Dàvalos
Casa Alcon
Edifici Acadèmia la Puríssima
Transformador de Viuda d'Estela
Quiosc modernista de la plaça de la Pau

Vila-Real:

Magatzem de Cabrera

Vinaròs:

Casa Giner
Casa Sendra

Alfafar:

Sindicat Arrosser d'Alfafar

Alginet:

Mercat
Antic escorxador municipal

Almàssera:

Casa Llòpis

Alzira:

Magatzem dels germans Peris Puig
Cercle d'Alzira

Bocairent:

Hotel l'Àgora

Carcaixent:

Casa Vernich

Mercat
Magatzem de Ribera
Casa Talens

Catadau:

Centre Catòlic Social

Cullera:

Mercat de Cullera

Foios:

Escoles Municipals de Foios

Gandia:

Palau de París
Teatre Serrano

Ontinyent:

Hotel Kazar

Requena:

Finca Casa Nova

Sueca:

Asil d'ancians de Sueca
Ateneu Suecà dels Socors
Casa de Pasqual Fos
Escoles Jardí de l'Ateneu
Cases d'Ignàcia Cardona
Escorxador de Sueca

València (per districtes)

Ciutat Vella-Centre de ciutat

Estació del nord
Mercat Central de Valencia
Casa Ordeig
Edifici de Correus
Edifici Suay
Casa Noguera
Casa Ernest Ferrer
Casa Boldun
Casa Bigné
Hotel Reina Victòria
Edifici Aznar
Casa Tarín
Edifici Lucini
Casa del Punt de Ganxo
Palau de Castellfort
Casa Peris
Edifici Montfort
Edifici Sánchez de León
Casa Sancho
Edifici Grau
Edifici Gómez I
Edifici Gómez II
Hotel Palace
Edifici Bolinches
Edifici Olympia
Cinematògrafs Caro

L'Eixample

Mercat de Colom
Edifici Ferrer
Edifici Cortina I
Edifici Francisco Sancho
Casa Ortega
Casa dels Teuladins
Casa dels Dracs
Edifici Xapa
Edifici Cortina Pérez
Casa de Salvador Llop
Casa Manuel Peris
Edifici Peris

Exposició-Mestalla

Font de l'Exposició
Pont de l'Exposició, 1909
Palau de l'Exposició
Indústria Llanera Valenciana
Edifici de Tabacalera
Balneari de l'Albereda

Poblats Marítims-El Cabanyal

Tinglados del Port de València
Edifici del Rellotge
Casa Calabuig
Hospital asil de Sant Joan de Déu
Llotja del Cabanyal
El Casinet
Casa Ribes
Casa-Museu Blasco Ibáñez

Aiora

Palau d'Aiora

L'Olivereta-Nou Mols

Convent de Santa Clara
Central Elèctrica de Nou Mols

Estació del Nord
Mercat Central
Mercat de Colom
Edifici de Correus
Palau de l'Exposició, 1908
Casa del Punt de Ganxo
Balcó de la Casa Ortega
Finestra de l'Edifici Ferrer
Finestra del Palau de l'Exposició, 1908
Cúpula del Mercat Central
Cartell de l'Exposició Regional de 1909, Vicent Climent i Navarro

Castelló (la Ribera Alta):

Asil de Sant Doménec
Mercat de Castelló

Xàtiva:

Edifici Botella

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Benito Goerlich, Daniel. Arquitectura modernista valenciana (en es, valencian). Valencia: Fundación Bancaja, 1992, p. 273. ISBN 8487684157.
Benito Goerlich, Daniel. Modernisme en l'arquitectura valenciana (en valencian). Valencia: Generalitat Valenciana, 2007, p. 416. ISBN 9788448246679.
Mestre Martí, María. (2007). La arquitectura del modernismo valenciano en relación Contra el Jugendstil vienés. 1898-1918. Paralelismos y conexiones.. Universitat Politècnica de València.
De Soto Arandiga, Concepción. (2012). "Arquitectos y arquitecturas modernistas en la ciudad de Valencia 1900-1915. Valencia ante el modernismo" Real Academia de Cultura Valenciana.
Colomer Sendra, Vicente (2002). Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, ed. Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana (en castellano/valenciano). p. 719. ISBN 84-87233-38-4.
Doménech Romá, Jorge (2010). Modernismo en Alcoy, su contexto histórico y los oficios artesanales. Editorial Aguaclara. p. 497. ISBN 978-84-613-8233-0.
Doménech Romá, Jorge (2013). Del Modernismo al Funcionalismo, características y evolución del movimiento modernista, el modernismo en Alcoy y Novelda (casos concretos). Publicaciones de la Universidad de Alacant. p. 224. ISBN 978-84-9717-267-7.
Jaén i Urbà, Gaspar (1999). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Colegio Territorial de Arquitectos de Alacant, ed. Guía de arquitectura de la provincia de Alacant. p. 311. ISBN 84-7784-353-8.

Vegeu també

Enllaços externs

"Art valencià Nouveau". Ajuntament de València.
L'Art valencià Nouveau per Las Provincias
"Valencia ante el modernismo" per Concepción de Soto Arandiga. RACV
Alcoy A l'Art Nouveau Ruta europea (en anglès i espanyol)