Llengües dené-caucàsiques
 Un mapa que mostra la possible extensió de les llengües que normalment es consideren membres de la proposada família lingüística dené-caucàsica.  | |
| Tipus | família lingüística i macrofamília |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| ens entitat no física llenguoide | |
Les llengües dené-caucàsiques és una teòrica macrofamília o superfamília de llengües que inclouria les llengües sinotibetanes, las caucàsiques septentrionals, les ienisseianes, les llengües na-dené, el basc i llengües extintes com les hurro-urartianes, el hatti, l'ibèric i el sumeri.[1] Aquesta teoria es basa en un grapat de cognats i una evidència considerada feble, per la qual cosa la majoria dels lingüistes no accepten aquesta unitat filogenètica com una unitat provada, més enllà de tot dubte, i la consideren una proposta altament especulativa. Les llengües dené-caucàsiques sovint se solen agrupar amb les llengües àustriques en una macrofamília denominada dené-daic.[1]
La teoria, formulada per primera vegada el 1980 per Serguei Stàrostin, es basa en gran part en el treball d' Alfredo Trombetti, Karl Bouda i Edward Sapir. Molts lingüistes, en particular John Bengtson, han proposat la inclusió del basc també, però el bascòleg francès Michel Morvan no ho va acceptar enterament.
Morfemes
Per provar la hipòtesi dené-caucàsica s'han proposat alguns morfemes:
| Persona | Proto-dené–caucàsic | Proto-basc | Proto-caucàsic | Proto-burushaski | Proto-sinó-tibetà | Proto-ienissei | Proto-na-dené | sumeri |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 sg. | /ŋV/ | /ni/, /n/- | /nɨ/ | /a/- | /ŋaː/- | /ŋ/ | /nV/ | /ŋa(e)/ |
| /d͡zV/ | -/da/-, -/t/ | /zoː/ | /d͡ʑa/ | /ʔad͡z/ | -/t͡s(a)/-, -/s/ | |||
| /kV/ | /gu/ /g/- (pl.) | /ka/- | ||||||
| 2 sg. | /KwV/ | /hi/, /h/-, -/ga/- | /ʁwVː/ | /gu/-~/go/- | /kwa/- | /(V)k(V)/ | /ʔaxʷ/ | /kV/ |
| /u̯Vn/ | -/na/- | /u̯oː-n/ | /u-n/ | /na-(ŋ)/ | /ʔaw/ | /wV/ | ||
| 3 sg. | /w/- or /m/- | /be-ra/ | /mV/ | /mu/- | /m/- | /wV/ | ||
| 2 pl. | /su/ | /su/, /s/- | /ʑwe/ | /t͡sa(e)/ |
Comparació lèxica
Els numerals reconstruïts per a diferents protollengües incloses en diferents versions de la hipòtesi dené-caucàsica són:
| GLOSSA | PROTO-SINÓ-TIBETÀ | PROTO-CAUCÀSIC-NOr | PROTO-CAUCÀSIC-NOcc | PROTO-BASC | Íber | Hurrita | Buruixaski | PROTO-IENISSEI | PROTO-NA-DENÉ | Sumeri |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | *g-tjig | *ʦ(ħ)ɑ | *za | *bade | *ban | *sukki | han | *qūča | *tɬak'aih | *diš |
| 2 | *g-nis | *qʷ'ə | *tʼqʷʼa | *biga | *bina | *sina | alto | *xina | *nak'i | *nim |
| 3 | *g-sum | *Łeb(u) | *ɬːə | *(h)er-ahur | *kilu | *kiga | usko | *tonya | *taq'i | *eš |
| 4 | *b-lij | *umqʼi~ </br> *moqʼu | *pʼɬʼa | *larr-ahur | *laur | *tumni | walto | *šai-ga | *dink'e | *limmu |
| 5 | *b-ŋa </br> *l-ŋa | *p-Łu | *sx̂ʷə | *bortz | *borst | *narja | ʦʰundo | *qal-ga | *ia | |
| 6 | *d-ruk </br> *k-ruk | *ji-rẽŁə- | *ɬʷə | *sei | *sei | *seze | mišindo | *xog-ga | *sekela | *aš |
| 7 | *s-nis | *wərɬ- | *bɮə | *bortzaz-bi | *sisbi | *sindi | tʰalo | *gosts-idi | *imin | |
| 8 | *br-gjat | * m bərɬ- | *ɣa | *zortzi | *sorse | *kira | altambo | *ussu | ||
| 9 | *d-kəw | *wərkʼʷi- | *bʒʷʲə | *bade- </br> -(e)ratzi> | *tamri | hunčo | *ilimmu | |||
| 10 | *tsij | *wət͡sʼ- | *bɕʼʷə | *(h)anbar | *abar | *eman | torum | *qo-(ga) | *tu |
En les formes anteriors no s'aprecien gaires coincidències.
Subgrups destacats
Si bé la hipòtesi dené-caucàsica és molt controvertida, altres propostes podrien tenir més suport com en els casos següents:
- Llengües macro dené-daic : Grup proposat per Sergei Starostin (2005), que basant-se en les seves anàlisis lingüístiques les llengües dené-caucàsiques estan relacionades amb les llengües áustricas.[1]
- Llengües macro-caucàsiques : Grup proposat per John Bengtson en 1997 que pensa que, dins del dené-caucàsic, les llengües norcaucàsiques, vascòniques i el burushaski formen una macrofamília[2] basant-se en moltes arrels de paraules compartides, així com similituds en la gramàtica.
- Llengües dené-ienisseianes : Grup proposat per Alfredo Trombetti en 1923 [3] que agrupa les llengües na-dené amb les ienisseianes, les quals presentarien similars característiques tipològiques.
- Llengües sino-àustriques En conflicte amb la hipòtesi dené-caucàsica, des de Li (1937) a Starosta (2005) s'ha suggerit una relació entre les llengües sinotibetanes i altres llengües del Sud-est Asiàtic, la qual cosa ha tingut el suport de molts lingüistes xinesos, a diferència dels lingüistes occidentals. S'ha reportat que la família més propera a la sino-tibetana seria la hmong-mien, d'acord amb tècniques de biologia computacional.[4]
Diversos d'aquests grups proposats poden considerar-se subgrups del dené-caucàsic, encara que l'existència del grup sino-àustric només implicaria l'exclusió del sino-tibetà del dené-caucàsic.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Starostin, Sergei [i.e. Sergej Anatol'evič Starostin]. 2005. Current state of long-range linguistic taxonomy. Paper presented on 9 June 2005 at Leiden University on the occasion of the conferral of an honorary doctorate upon him.
- ↑ BENGTSON, John D., 1997a. "Ein Vergleich von Buruschaski und Nordkaukasisch [A comparison of B. and North Caucasian]." Georgica 20: 88–94.
- ↑ Trombetti, Alfredo. 1923. Elementi di glottologia. Bologna. pp.486, 511
- ↑ Gerhard Jäger 2015, Support for linguistic macrofamilies from weighted sequence alignment. Current Issue > vol. 112 no. 41 > Gerhard Jäger, 12752–12757, doi: 10.1073/pnas.1500331112
Vegeu també
Enllaços externs
- Mapa etnolingüístic dene-caucàsic
