La fi del número

Infotaula d'obra artísticaLa fi del número
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPablo Picasso Modifica el valor a Wikidata
Creació1901
Mètode de fabricacióPastel sobre tela
Mida72 (Alçada) × 46 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Picasso (Ciutat Vella) Modifica el valor a Wikidata

La fi del número és un pastel sobre tela realitzat per Pablo Picasso el 1901 a París i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a la Sala 6 de la col·lecció permanent del museu i està signat –Picasso- a l'angle inferior dret. Forma part de l'Adquisició de la col·lecció privada de Lluís Plandiura de 1932.

Descripció

Des de molt aviat, Picasso se sent captivat per l'espectacle en general. Un món fascinant ple d'estímuls visuals, reptes i un cabal inesgotable d'inspiració que li ofereix un ric potencial temàtic i cromàtic.

La primera meitat de l'any 1901 a París, Picasso està immers en el món de la festa i la diversió i es deixa seduir per la bohèmia, els cabarets i la decadència dels plaers de la belle époque. Ballarines, cupletistes, cantants, personatges de la nit poblen la seva obra, tractats amb estil àgil i directe.

A La fi del número capta la vedette, probablement Yvette Gilbert, mentre saluda somrient en acabar l'actuació a l'Olympia.

Aquest pastel té un component més pictòric que gràfic, amb una composició i un cromatisme que confirmen una síntesi harmoniosa dels tempteigs del moment. Molt pròxima a aquesta obra Picasso va pintar el mateix any a París el pastel En escena, que es conserva a l'Albright-Knox Art Gallery a Buffalo, Nova York.

El gust per l'espontani i pels temes nocturns l'ha heretat, en bona part, de Toulouse-Lautrec, de qui anys més tard afirmarà: “És a París on vaig adonar-me'n del gran pintor que era Toulouse-Lautrec”.

Picasso manifesta la seva admiració vers l'artista francès en algunes obres com aquesta, mitjançant l'aplicació dels colors llisos i plans i l'arabesc en la línia que contorneja la figura de manera clara i amb gran poder de síntesi i, sobretot, amb un joc airós del canell.

Referències

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu». Museu Picasso, 2007. [Consulta: 12 juliol 2011].

Bibliografia

  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Directors
Joan Ainaud de Lasarte (1963 – 1966)  · Rosa Maria Subirana (1966 – 1983)  · Maite Ocaña (1983 – 2006)  · Pepe Serra (2006 – 2011)  · Bernardo Laniado-Romero (des del 2012)
Obres destacades
Home amb boina  · Paisatge muntanyenc  · Retrat de la tia Pepa  · Retrat del pare de l'artista  · Autoretrat  · Autoretrat amb perruca  · Retrat de la mare de l'artista  · Ciència i caritat  · El mas del Quiquet  · El divan  · Poeta decadent  · Barraca de fira  · El carrer de la Riera de Sant Joan, des de la finestra de l'estudi de l'artista  · L'abraçada  · Retrat de l'escriptor Ramon Reventós  · La dona de la còfia  · Natura morta  · L'espera (Margot)  · La fi del número  · Terrats de Barcelona  · Desemparats  · El foll  · L'apat frugal  · Retrat de Benedetta Bianco (Senyora Canals)  · Cap de dona (Fernande)  · L'ofrena  · Cavall banyegat  · Blanquita Suárez  · El Passeig de Colom  · Arlequí  · Copa i paquet de tabac  · La Minotauromàquia  · Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret  · Els colomins  · Las Meninas  · Las Meninas (María Agustina Sarmiento)  · Las Meninas (Isabel de Velasco i María Bárbola)  · Las Meninas (infanta Margarita María)  · Salt amb la garrotxa  · Escena de cursa amb peix  · Pintor treballant  · Home assegut  · Lola, germana de l'artista  · Al camerino  · La copa blava  · La dona del floc de cabells  · Retrat de Sebastià Junyent  · Dona amb mantellina  · Personatge amb fruitera  · Fruitera  ·
Altres obres
Edificis