Juliet Berto

Infotaula de personaJuliet Berto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Annie Lucienne Marie Louise Jamet Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Breux-Jouy (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactriu, guionista, directora de cinema, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMichel Berto Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0078155 Allocine: 90 Allmovie: p81696 TMDB.org: 18228 Modifica el valor a Wikidata

Juliet Berto (Grenoble, 16 de gener de 1947 - Breux-Jouy, 10 de gener de 1990[1]) va ser una actriu i directora cinematogràfica de nacionalitat francesa.

Biografia

Nascuda en Grenoble, França, el seu veritable nom era Annie Lucienne Marie Louise Jamet. Va fer la seva primera actuació en 1967, en el de Jean-Luc Godard, Dues o tres coses que sé d'ella. Després va participar en diverses pel·lícules més del director suís, La Chinoise, Week-end, Le Gai Savoir, i Vladimir et Rosa.[2] Així mateix, va ser musa del director de la Nouvelle Vague Jacques Rivette, actuant a les seves pel·lícules Out 1 : Noli me tangere, Céline et Julie vont en bateau (en la que va ser coguionista) i Duelle.

En 1977 va treballar en la peça teatral La Vie singulière d'Albert Nobbs, adaptació d'un text de George Moore, i portada a escena per Simone Benmussa.

En els anys 1980 ella també es va dedicar a la redacció de guions i a la direcció. El seu film Neige va obtenir el Premi de jove cinema en el Festival de Cannes de 1981. La seva pel·lícula Cap Canaille (1983) va entrar al 33è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] El 1987, va ser membre del jurat al 37è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Gérard Courant la va filmar en 1984 per a la seva antologia cinematogràfica Cinématon, en el número 441 de la col·lecció.

Juliet Berto va morir en 1990 a Breux-Jouy, França, a causa d'un càncer de mama. Tenia 42 anys d'edat. Havia estat casada amb l'escenògraf i actor Michel Berto, abans de viure amb Jean-Henri Roger, amb el qual ella va realitzar els seus dos primers llargmetratges.

Teatre

  • 1969 : Off limits, d'Arthur Adamov, escenografia de Gabriel Garran, Théâtre de la Commune
  • 1969 : La tempesta, de William Shakespeare, escenografia de Michel Berto, Festival d'Avinyó
  • 1977 : La Vie singulière d'Albert Nobbs, a partir de George Moore, escenografia de Simone Benmussa, Théâtre du Rond-Point
  • 1985 : Les Nuits et les Jours, de Pierre Laville, escenografia de Catherine Dasté i Daniel Berlioux, Théâtre 14 Jean-Marie Serreau

Filmografia

Actriu

Cinema

Juliet Berto, Bulle Ogier i Marie Dubois el 2 de febrer de 1972 a l'aeroport d'Amsterdam-Schiphol

Televisió

  • 1971 : Prière pour Éléna, de Abder Isker
  • 1988 : Haute Sécurité, de Jean-Pierre Bastid

Directora

Bibliografia

  • La Fille aux talons d'argile, Le Castor astral, 1982 ISBN 2859200711 i ISBN 978-2859200718
  • Yvan Foucart, Dictionnaire des comédiens français disparus, Mormoiron, Éditions cinéma, 2008 ISBN 978-2-9531-1390-7

Referències

  1. «Les Gens du cinéma».
  2. Jean-Luc Douin «Juliet Berto, La Gavroche des contestataires». Cinéma, 15-09-1978.
  3. «Berlinale: 1983 Programme». berlinale.de. [Consulta: 15 novembre 2010].
  4. «Berlinale: Juries». berlinale.de. [Consulta: 27 febrer 2011].
  5. Détruisez-vous en Imdb
  6. «gerardcourant.com».
Registres d'autoritat