Juli Bustamante
 |
| Biografia |
|---|
| Naixement | 18 juny 1951 (72 anys)
València |
|---|
|
|
|
| |
| |
| Activitat |
|---|
| Ocupació | músic |
|---|
|
      |
Julio Antonio Balanzá Cano (València, 18 de juny de 1951), més conegut com a Bustamante, Juli Bustamante o Julio Bustamante, és un cantautor valencià, músic escriptor i dibuixant. Va ser pioner —junt amb Pep Laguarda i Remigi Palmero— de l'anomenat rock mediterrani a finals dels 1970.
Evolució musical
Després de participar en diversos projectes musicals, el 1978 connecta amb Remigi Palmero a Altea, amb qui ha mantingut una llarga col·laboració. Aquesta va començar amb tres cançons del primer LP de Palmero, Humitat relativa (Zafiro, 1979), disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola (en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme. Varen formar un trío amb Tico Balanzá, que va passar a dir-se després In Fraganti, i va fer un parell de singles a la casa Blau, fins a dissoldre's el 1986 després d'un concert a València.
El 1981 apareix Cambrers, un disc esplèndid signat com a Bustamante, nom artístic que va mantenir fins que l'aparició de David Bustamante el va obligar a afegir-hi Julio o Juli. El gruix de la seua producció posterior és cantat en castellà (llevat de Ciutat magnètica), però sovint inclou peces en valencià en els seus discos i concerts.
Tot i que durant els anys noranta va ser valorat per mitjans locals i emissores com Radio 3, no va ser fins a l'any 2010,[1] coincidint amb el llançament del seu projecte paral·lel amb Maderita, quan la majoria de crítics musicals tornaren a tindre en compte la trajectòria de Bustamante. Des d'aleshores, grups com Fred i Son o Arthur Caravan han rendit homenatge al cantautor valencià.
El 2013 es va estrenar el documental biogràfic de l'artista, Bustamante Perkins (97 min), produït per Atiende Films i dirigit per Xesc Cabot i Pep Garrido, que guanyà el premi del públic en el Festival In-Edit Beefeater (Barcelona). El tràiler es pot veure ací.
A partir del 2015 començà a fer gira amb una nova formació: Lavanda, formada per Luis Alcober, Lucas Balanzá, Santi Bernal, Montse Azorín i, en alguns concerts, Hans Laguna.
El 2017 publicà La misión del copiloto, enregistrat amb els seus músics d'acompanyament i la col·laboració d'altres com Nacho Vegas.[2]
L'any 2020 va rebre el Premi d'Honor de la Música Valenciana als III Premis Carles Santos.
Discografia
| • Humitat relativa (Remigi Palmero i Bon Matí, 1981) |
(Ànec)
- Veles en la mar (02:55)
- Plens de sol de bon mati (03:19)
- L'olor a garrofa (04:34)
- Ràdio Alger (04:38)
- D'Anna (04:29)
- Deixeu-me sol (03:57)
- El carrer de la lluna (04:14)
- Cançó de festa (03:06)
- Temps de pluja a la ciutat (05:00)
- Angelets (02:05)
|
| • Cambrers (1981) |
(Ànec)
- Senyoreta X (3:26)
- Jove Carolina (3:38)
- Cambrers (4:28)
- Avions (2:30)
- Estimada germana (1:17)
- Zefirs (5:40)
- Aigua descendent (3:20)
|
| • No tengo nada / Plata y negro (In Fraganti, 1983) |
(Blau)
- No tengo nada (Palmero)
- Plata y negro
|
| • Si fueras tú / Hotel Universo (In Fraganti, 1984) |
(Blau)
- Si fueras tú
- Hotel Universo
|
| • Salón Fujiyama (1989) |
(Grabaciones Accidentales)
- Avenida infinita
- Invierno
- Salón Fujiyama
- Nena sola
- Como sabes tú hacer
- Visiones
- Toulouse-Lautrec
- Esas miradas
|
| • Ciutat magnètica (1992) |
(Picap)
- Baby You Know (04:09)
- Em fa igual, baby Blue (04:32)
- Tren de color (04:14)
- L'esperit de la pluja (03:48)
- Carrer dels artistes (03:53)
- El trage que vola (instrumental) (02:12)
- Quan he d'anar-me'n (04:30)
- Imatge sagrada (04:06)
- De blues (05:04)
- El trage que vola (04:49)
- Vida secreta dels vianants (04:21)
|
| • Sinfonía de las horas (1996) |
(52 P.M.)
- Una casa en el sol (05:30)
- Dos hermanas (05:22)
- Hablando de Van Morrison (05:55)
- Gatita mimosa (03:49)
- Un árbol llamado Amor (05:59)
- Corazón de verano (07:38)
- El gran esperit (04:05)
- Atrapar un sueño (03:13)
- Una casa en el sol (reprise) (05:31)
- Occhi blu (instrumental) (04:13)
- Desde que vine de Cuba (05:34)
|
| • Entusiastas (1998) |
(Chewaka/Virgin)
- Mundo sereno
- Sur del corazón
- Ser nómada
- Soñar Corín
- Caricias que no se ven
- Entusiastas
- La maleta del viajante
- Luna llena de mayo
- Sueño rosa
- Canción de amor
- Amigo de las hadas
|
| • La vida habla (2000) |
(El Europeo)
- Lo que dicen las cartas
- Si fueras tú
- La Dama y el vagabundo
- Naturaleza humana
- Tardes azules con Piniwes
- Perdición song
- Dijo llamarse Sandra
- Estadio - establo
- Empieza por ti
- Inmensidad
- Capazo de gatos
- Canción del aeropuerto
- La vida habla
- Margarita
|
| • Con tal de volar (2003) |
(52 P.M.)
- Pasear
- Buenos momentos
- Lisboa lapso
- La banda sonora de mi vida
- La ardilla y el gato
- Mundo libélula
- Aire
- Con tal de volar
- Adelina
- Canción afrancesada
- Escribir sobre tu piel
- Canciones sin retorno
- Una casa para el tiempo
- Lluvia de amor
|
| • Material volátil[3] (2005) |
(Comboi Records)
- Amor antiguo
- Para quererte
- La máquina que somos tú y yo
- L'habitude du silence
- Estrella azul
- Cosas que no pasan
- Yo me rindo
- Old song
- Material volátil
- La caseta
|
| • Lluvia cascabel[4] (2008) |
(Comboi Records)
- Rosa de los vientos (03:10)
- John Huston (03:40)
- La selva (03:03)
- Albert y la mar (04:32)
- El secundario (04:25)
- Lluvia cascabel (03:07)
- La especie de Tom Sawyer (03:59)
- Gatitos pequeños (02:43)
- Llena de gracia (04:12)
- Estiu estrany (04:20)
|
| • Vivir para creer[5] (Maderita, 2010) |
(El Volcán Música)
- Talismán
- Trabajo de verano
- La mujer que no
- Atención encandilada
- No te equivoques
- Paraísos de ilusión
- Animales
- Vivir para creer
- La suerte
- Amor pagano
- Canción en la fuente
- Vías de extinción
- Cims i abismes
|
| • Viento desatado[6] (2012) |
(Comboi Records)
- Aviones de papel
- El tranvía
- Los caballos comen de pie
- Abril
- Malvarrosa
- València no s'acaba mai
- Palabras pequeñas
- María Cross
- Viento desatado
- Tesoro
|
| • Tributo a Julio Bustamante: al peu del canó/al pie del cañón[7] (2013) |
(Rockdelux)
- Fred i Son + J. Irizar: Avions
- Villaroel + Aleix Clavera: Cambrers
- Samitier: Jove Carolina
- Hans Laguna: Senyoreta X
- Joan Colomo: Estimada germana
- Renaldo i Clara: L'esperit de la pluja
- Senderos: Cargo de mí
- Anímic: Old Song
- Miss Carrusel: Mundo sereno
- Doble Pletina: Gatitos pequeños
- Cuchillo: Sur del corazón
- La Gran Alianza: Una ensaimada considerable
- Dwomo: Amour ancien
- Manolo Tarancón: Lluvia cascabel
- Tórtel+Fernando Alfaro+Joaquín Pascual: Buenos momentos
- Montse Azorín+Alberto Tarín: Ferrocarril
- Lucas Balanzá+Vicente Gil: Lluvia de amor
- Mike & Mona: La banda sonora de mi vida
- Senior i el Cor Brutal: Sud del cor
|
| • En el nombre del gato[8] (2014) |
(Comboi Records)
- La cuesta de San Vicente
- Inoxidable
- Pobles al costat del riu
- Veu de neu
- Llámame como quieras
- Contigo a la deriva
- Hojas de hierba
- Caparazón
- En el nombre del gato
- Las buenas intenciones
- Somriure astut
- Supervivents
|
| • La misión del copiloto (2017) |
(El Volcán Música)
- La doble
- Lo desconocido
- Mientras lees en voz alta
- Superulls del rodalies
- La misión del copiloto
- Iratxi
- Més enllà de les paraules
- La palabra cepillo
- Gran amor pequeño
- Viure sense esperar
- Ectoplasma
- El cel de les cançons
|
Referències
- ↑ Captcha Mag. «La importancia de ser Julio Bustamante». [Consulta: 25 gener 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Julio Bustamante La misión del copiloto». Enderrock. 6 octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ «Julio Bustamante – Material Volátil» (en anglés). Discogs. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ «Lluvia cascabel (Julio Bustamante)». Viasona. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ «Maderita – Vivir Para Creer». Discogs. [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ «Julio Bustamante – Viento Desatado». Discogs. [Consulta: 6 octubre 2018].
- ↑ Xesc Cabot; Julio Bustamante. «Tributo a Julio Bustamante» (en castellà). Rockdelux. [Consulta: 12 octubre 2018].
- ↑ «Julio Bustamante – En El Nombre Del Gato». Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].
Enllaços externs
- Entrevista el 20 de novembre de 2005 en El País, edició de València
- Efe Eme, núm. 50
- Entrevista. Arxivat 2008-10-09 a Wayback Machine. revista El Coloquio de los Perros
- Biografia de l'autor al web de la discogràfica [Consulta: 10 de novembre de 2021]
