Josep Laporte i Salas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1922 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 15 febrer 2005 (82 anys) Barcelona |
 21è President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| juliol 2002 – 15 febrer 2005 ← Manuel Castellet i Solanas – Salvador Giner i de San Julián → | |
| President Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya | |
| 1993 – 2002 ← Moisès Broggi i Vallès – Josep Antoni Salvà i Miquel → | |
 3r Conseller d'Ensenyament | |
| 4 juliol 1988 – 22 desembre 1992 ← Joan Guitart i Agell – Joan Maria Pujals i Vallvé → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| 14è Conseller de Sanitat i Seguretat Social | |
| 8 maig 1980 – 4 juliol 1988 ← Ramon Espasa i Oliver – Xavier Trias i Vidal de Llobatera → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Procurador a Corts | |
| 12 juliol 1976 – 30 juny 1977 ← Josep Cabré i Piera Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
 4t Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona | |
| 7 maig 1976 – 25 gener 1980 ← Josep Cabré i Piera – Ramon Pascual de Sans → | |
| President Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears | |
| 1970 – 1974 ← Jaume Pi i Figueras – Josep Alsina i Bofill → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona (–1945) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona Madrid |
| Ocupació | polític, professor d'universitat, metge |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
| Membre de | Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–) Assemblea de Catalunya (1971–) Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears |
| Família | |
| Fills | Joan Ramon Laporte i Roselló |
Premis
| |
Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 - Barcelona, 15 de febrer de 2005)[1] fou un polític i catedràtic de farmacologia català.[2]
Biografia
Era fill de Sebastià Laporte Vilà, economista, i d'Antònia Salas Olivé, tots dos de Reus.[3] Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1939-1945). Es va interessar per la fisiologia l'endocrinologia clínica i finalment va especialitzar-se en farmacologia, disciplina a la qual va dedicar la seva carrera professional.[4] El 1953 va rebre el Premi Josep Massot i Palmés que de manera encara clandestina atorgava l'Institut d'Estudis Catalans; el treball premiat versava sobre farmacologia de la coagulació de la sang.[4] El 1957 es va doctorar amb la tesi Interrelaciones farmacodinámicas de la hormona tiroidea, per la qual va rebre el Premi Gregorio Marañón de l'Acadèmia Médico-Quirúrgica Espanyola, a més del Premi Extraordinari de doctorat d'aquell any.[2] Era deixeble de l'escola de Francisco García-Valdecasas i va ampliar la seva formació amb els farmacòlegs William Paton (a Oxford) i Silvio Garattini (a Milà).[2]
Va ser catedràtic de Farmacologia a les facultats de Medicina de Cadis (llavors part de la Universitat de Sevilla), de València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector els anys 1976 i 1977.[4][5] Va presidir l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de 1970 a 1974, i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de 1993 a 2002, any en què va ser elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.[6]
L'any 1992 va rebre la Sirga d'Or, guardó que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre[5] i el 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Va morir a Barcelona el 15 de febrer del 2005 a causa d'un atac cardíac que va patir en el decurs d'un acte oficial en el Palau de la Generalitat.[7]
Activitat política
El 1980 va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent a les llistes de Convergència i Unió i el president Jordi Pujol el va nomenar conseller de Salut i Seguretat Social a l'hora de formar govern. Reelegit diputat a les eleccions del 1984, es va mantenir com a conseller.[7]
El 1988 fou cap de llista de CiU per la circumscripció de Tarragona i va ser nomenat conseller d'Ensenyament, càrrec que va ocupar fins al 1992.[7] Durant aquest últim període es van crear les Universitats de Girona, Lleida i la Rovira i Virgili de Tarragona.[5]
Referències
- ↑ «Josep Laporte i Salas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Laporte y Salas» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 385.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Casassas i Simó, Oriol «Josep Laporte i Salas (1922-2005)». Estudis Romànics, 2006, pàg. 631-632.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Raduà Serra, Josep M. «La Sirga d'Or, el reconeixement a una trajectòria» (pdf). Miscel·lània del CERE, extra 1, pàg. 217-240 [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Corbella, Jacint «Dr. Josep Laporte i Salas (1922-2005)» (pdf). Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 21, 2006, pàg. 119-120 [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Fallece el ex conseller Laporte tras sufrir un ataque cardíaco» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2005. [Consulta: 8 juny 2022].
Enllaços externs
- Dr. Josep Laporte i Salas - Galeria de Metges Catalans del COMB
