Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
  | |||||||||
| Nom original | (es) Joaquín María de Nadal Ferrer | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | 9 agost 1883 Sarrià (Barcelonès) | ||||||||
| Mort | 13 abril 1972 (88 anys) Barcelona | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||||||||
| Es coneix per | Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||
| Ocupació | polític, periodista, advocat | ||||||||
| Partit | Lliga Catalana | ||||||||
| Membre de | |||||||||
| Família | |||||||||
| Pare | Josep Maria Nadal i Vilardaga | ||||||||
Premis | |||||||||
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Sarrià, 9 d'agost de 1883 - Barcelona, 13 d'abril de 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga.
Biografia
Va néixer a la població de Sarrià, llavors independent, l'agost de 1883,[1] fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga i de la seva esposa, Antònia Ferrer i Nin (1850-1903[2]).
Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i aviat es dedicà a la política com a president de la Joventut Monàrquica i impulsor de la Federació Monàrquica Autonomista. També fou president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i col·laborà a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i La Vanguardia.
El 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Federació Monàrquica Autonomista, però durant la dictadura de Primo de Rivera abandonà el grup i ingressà a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana). De 1930 a 1936 fou secretari de Francesc Cambó i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per Barcelona ciutat. No revalidà l'escó a les eleccions de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a Gènova (Itàlia), on organitzarà l'oficina encarregada de gestionar l'arribada de refugiats catalans i espanyols. Va signar la carta col·lectiva dels principals membres de la Lliga en què donaven suport al règim franquista, i fou peça clau en les activitats de Cambó a favor de les noves autoritats. En acabar la guerra, tornà a Barcelona i es dedicà al periodisme de societat. El 1952 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Barcelona.[3] Va ser vicepresident de l'Ateneu Barcelonès durant la presidència d'Ignasi Agustí i Peypoch, entre 1962 i 1971.
Va morir a Barcelona el 13 d'abril de 1972.[4]
Obres
- Maria (1905)
- Per les terres de Crist (1926)
- La inquietud oriental (1929)
- Aquella Barcelona (1933) (Premi Concepció Rabell el 1935)
- Novel·la extravagant (1935)
- De tot arreu, Barcelonerías (1942)
- Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944)
- Las playas del ochocientos (1945)
- Cromos de la vida vuitcentista (1946)
- Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951)
- Memòries d'un estudiant barceloní (1952)
- Seis años con don Francisco Cambó (1957)
- Memòries (1965)
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, en especial durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Destaca la documentació relativa al seu exili i estada a Sevilla (1936-1939). El fons inclou la relativa a l'herència i gestió del seu patrimoni, sobretot als béns confiscats o immobilitzats durant la Guerra Civil. Aplega escassa documentació relativa a l'activitat professional i associativa. En canvi, és notablement ric pel que fa a l'obra creativa, en especial conferències i articles de premsa, com ara els corresponents a la secció Recuerdos de Medio Siglo, publicada al "Diario de Barcelona" entre 1949 i 1960. Entre altres molts escrits, inclou els esborranys i originals de les seves obres "El Montserrat del ochocientos" (1944), "Cromos de la vida vuitcenista" (1946), "Seis años con don Francisco Cambó" (1957) i "Memòries" (1965). El fons aplega una important sèrie de correspondència emesa i rebuda, on destaquen les cartes amb Francesc Cambó (1932-1936), així com la relativa a diversos viatges. Així mateix, inclou obra original aliena, publicacions periòdiques, documentació impresa, monografies i retalls de premsa.[5][6]
Referències
- ↑ «Ayer falleció Don Joaquín María de Nadal Ferrer». La Vanguardia, 14-04-1972, pàg. 3.
- ↑ «Esquela de defunció d'Antònia Ferrer i Nin». La Veu de Catalunya, 05-01-1903, pàg. 1.
- ↑ «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 21-04-1972, pàg. 27.
- ↑ «Joaquim Maria de Nadal». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
- ↑ Butlletí de l'ANC sobre el fons de la família Nadal[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
- Biografia de parlamentaris catalans
- Fons Joaquim Maria de Nadal i Ferrer a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
