Isolina Porcell i Mas

Infotaula de personaIsolina Porcell i Mas
Biografia
Naixement1837 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Família
ParesFrancesc Porcell i Guàrdia Modifica el valor a Wikidata  i Catalina Mas i Monfredi Modifica el valor a Wikidata

Isolina Porcell i Mas (Barcelona, 1837 - ibídem, 23 de setembre de 1865[1]) fou una actriu i soprano catalana.

Fou filla del músic Francesc Porcell i Guàrdia, nascut a Palma de família catalana, i de la cantant Caterina Mas i Monfredi, coneguda com a Caterina Mas-Porcell. Isolina va debutar amb 17 anys, l'any 1854, i va continuar cantant fins al 1862, habitualment al costat de la seva mare.

Al Gran Teatre del Liceu apareix el seu nom per primer cop en la temporada 1859-1860, debutant el dia 1 d'octubre de 1859 en L'assedio di Leida, d'Errico Petrella. Aquella temporada va participar en Il trovatore, I lombardi i La traviata, de Verdi, Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti i Saffo, de Giovanni Pacini. La temporada següent va participar en diverses òperes, entre les repeticions i les que interpretava de nou: Nabucco, de Verdi, i La muta di Portici (versió italiana de La Muette de Portici), de Daniel Auber. La temporada 1861-1862 va incloure en el seu repertori La favorita (en italià), de Donizetti, i Rigoletto, de Verdi. La temporada següent va afegir-hi Giuditta, d'Achille Peri, en la seva estrena al Liceu, La sonnambula, de Vincenzo Bellini, I due Foscari i Ernani, de Verdi. En la temporada 1863-1864, darrera temporada en la qual cantaria al Liceu, va participar, pel que fa a obres noves per a ella, en l'estrena al teatre de Jone, d'Errico Petrella, en la Norma, de Bellilni, Il giuramento, de Saverio Mercadante, Il ritorno di Columella, de Vincenzo Fioravanti i L'elisir d'amore, de Donizetti.[2]

Va morir de tuberculosi el 23 de setembre de 1865. El seu pare li va dedicar un vals i una simfonia, anomenats Isolina. La seva mare va reaparèixer al Liceu, després de la mort de la filla, el 5 de desembre del mateix any interpretant Gli Ugonotti, de Giacomo Meyerbeer.

Referències

  1. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, número de registre 7126.
  2. Llibre d'òperes representades al Liceu 1847-1936.