Irene Moray

Infotaula de personaIrene Moray

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1992 Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, cineasta, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webirenemoray.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4265533 Modifica el valor a Wikidata

Irene Moray (Barcelona, 1992) és una fotògrafa i directora de cinema catalana. L'any 2020, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya va premiar el seu curt Suc de síndria amb el Goya a millor curtmetratge de ficció.

Biografia

Irene Moray va néixer a Barcelona el 1992. Es va matricular en Belles arts, però va abandonar els estudis un any després.[1][2]

El 2012 es va traslladar a Berlín, on va exercir diverses ocupacions (netejadora, recepcionista en una galeria, cambrera i, finalment, dependenta en una tenda de luxe). Allí va començar a fer fotografies de manera amateur amb la intenció de donar-se a conèixer. Poc després, va decidir dedicar-se plenament a la fotografia. A més, a Alemanya va formar part, durant tres anys, del col·lectiu de performances the – – family, amb el quall va actuar en diferents entitats culturals d'Europa, com a l'Astrup Fearnley Museum d'Oslo o la Chisenhale Gallery de Londres.[3]

Trajectòria professional

Inspirat en les seves vivències berlineses va néixer el seu primer curtmetratge de ficció: Bad lesbian, que va guanyar el Premi a millor curt al FiSH Film Festival. Aquest primer curt va guanyar també el Premi del públic al Festival de Cinema d'Alcalà de Henares.

Després de quatre anys a Alemanya va tornar a Barcelona, on va rodar Suc de Síndria, posteriorment estrenat al Berlinale Shorts. Compagina la seva labor com a cineasta amb treballs de fotògrafa per a diferents agències, productores i editorials. Ha exercit, a més, com a terapeuta Reiki.[4][5]

El equipo de Suc de Síndria posando en la alfombra roja de los Premios Gaudí
L'equip de Suc de Síndria als Premis Gaudí de 2020

Discurs als Goya

En la cerimònia dels XXXIV Premis Goya, la directora va recollir, al costat de Miriam Porté, el guardó a Millor curtmetratge de ficció per Suc de síndria, que li va ser lliurat per Clara Lago. En el discurs pronunciat, Moray va parlar a les supervivents de violència sexual i va proclamar «el dret d'aquestes dones a fer soroll, a triomfar, a prendre espai a la vida i al món, a córrer-se i a ser qui elles volen ser».[6]

Premis

Any Categoria Pel·lícula Premi
2020 Millor curtmetratge Suc de síndria Premi Gaudí[7]
2020 Millor curtmetratge Suc de síndria Premi Goya

Filmografia

Com a actriu

  • 2018 - Bad lesbian

Com a directora

  • 2018 - Bad lesbian
  • 2019 - Suc de síndria

Com a fotògrafa

  • 2017 - Snowflake

Referències

  1. ↑ Loureda, Por Carlos. «‘Suc de Síndria’, de Irene Moray, el mejor y más necesario cortometraje de 2019» (en espanyol europeu). Fotogramas, 19-12-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  2. ↑ Tramullas, Gemma. «Irene Moray: "Hemos normalizado el no poder disfrutar del cuerpo"» (en castellà). elperiodico, 05-02-2019. [Consulta: 18 març 2020].
  3. ↑ . 
  4. ↑ «Irene Moray» (en castellà). D'A. [Consulta: 18 març 2020].
  5. ↑ «Irene Moray» (en castellà). Mesala. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 18 març 2020].
  6. ↑ «El discurso reivindicativo de Irene Moray en los Goya: “Las mujeres supervivientes tienen derecho a correrse”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  7. ↑ Màrquez, Pilar. ««7 raons per fugir» i «Suc de síndria», dos treballs rodats al Konvent reben un premi Gaudí». Nació Digital, 21-01-2020. [Consulta: 11 maig 2020].