Iput I
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XXIV aC |
| Mort | 2337 aC |
| Sepultura | Pyramid of Iput (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia VI d'Egipte |
| Cònjuge | Teti II |
| Fills | Pepi I |
| Pares | Unas i Khenut |
Iput I (Jpw.t) va ser una princesa i reina d'Egipte, que va viure a cavall de les dinasties V i VI. Era filla del rei Unas, l'últim governant de la V Dinastia, i es va casar amb Teti, el primer faraó de la dinastia següent.[1] El seu fill va ser el faraó Pepi I Merire;[2] es creu va arribar a governar com a regent del seu fill.[3]
Vida
Iput era filla del rei Unas, de la V Dinastia, i d'una de les seves esposes, Nebet o Khenut. Es va casar amb el rei Teti, que va ser el primer rei de la VI Dinastia d’Egipte. El seu fill va ser faraó amb el nom de Pepi I. Una estela-decret trobada a Koptos mostra a Iput amb el seu fill Pepi.[4] Les restes òssies trobades a la seva piràmide mostren que era una dona de mitjana edat quan va morir.[5]
| Iput en jeroglífic | |||||
| |||||
Iput va tenir un altre fill, Nebkauhor,[6] i diverses filles: Seixseixet Uaatetkhethor, Seixseixet Idut, Seixseixet Nubkhetnebti i Seixseixet Sathor.[7]
Títols
Iput I tenia diversos títols perquè era filla d'un rei:[8]
- Filla del Rei de l'Alt i del Baix Egipte (s3t-niswt-biti)
- Filla del Rei del seu cos (s3t-niswt-nt-kht.f)
- Filla de Déu (s3t-ntr)
- Aquesta filla de Déu (s3t-ntr-wt).
Altres títols que posseïa són perquè estava casada amb un faraó:[8]
- Esposa del Rei, la seva estimada (hmt-nisw meryt.f)
- Companya d'Horus (smrt-hrw)
- Gran dels ceptres d'hetes (wrt-hetes)
- La que veu Horus i Seth (m33t-hrw-stsh)
- Gran de lloances (wrt-hzwt).
Iput va acomular encara més títols quan el seu fill Pepi I va pujar el tron:[8]
- Mare del Rei (mwt-niswt)
- Mare del Rei dual (mwt-niswt-biti)
- Mare del Rei de la piràmide Mennefer-Pepi (mwt-niswt-mn- nfr-ppy).
Tomba
Iput va ser enterrada a Saqqara, en una piràmide propera a la de Teti. Les piràmides d'Iput i la de l'altra esposa de Teti Khuit van ser descobertes entre juliol del 1897 i febrer del 1899 per Victor Loret.[9]
La cambra funerària contenia un sarcòfag de pedra calcària i un fèretre de cedre. A dins s'hi van trobar restes d’una dona de mitjana edat. Havien sobreviscut al temps alguns dels seus equips funeraris, com ara basos canòpis, reposacaps o polseres daurades.[10] Les seves restes es troben avui al Museu Egipci del Caire. El braçalet d’or es va trobar encara al braç d’Iput. A més, la cambra contenia diversos estris, com vasos de ceràmica vermella i una tassa de cristall de roca. També es van incloure models de vasos i eines a l'enterrament, alguns dels quals havien estat originalment coberts d'or.[8]
- Piràmide d'Iput.
-
Piràmide d'Iput. -
Piràmide d'Iput. -
Piràmides de Khuit i d'Iput.
Referències
- ↑ Tyldesley, 2006, p. 57.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 70–78.
- ↑ Tyldesley, 2006, p. 45.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004.
- ↑ Grajetski, 2005.
- ↑ Kanawati, 2007, p. 14 i 50.
- ↑ Kanawati, 2007, p. 21-22 i 50.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Grajetski, 2005, p. 37.
- ↑ Lauer, 1976.
- ↑ Verner, 2001, p. 387–388.
Vegeu també
Bibliografia
- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Grajetski, Wolfram. Ancient Egyptian Queens: a hieroglyphic dictionary (en anglès). Londres: Golden House Publications, 2005. ISBN 0954721896.
- Kanawati, Naguib. Mereruka and King Teti. The Power behind the Throne (en anglès). El Caire: Supreme Council of Antiquities, 2007. ISBN 9789774376009.
- Lauer, Jean Phillipe. Saqqara: The Royal Cemetery of Memphis, Excavations and Discoveries since 1850 (en anglès). Charles Scribner's Sons, 1976. ISBN 0-684-14551-0.
- Tyldesley, Joyce. Chronicles of the Queens of Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2006 (Chronicles). ISBN 978-0500051450.
- Verner, Miroslav. The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments (en anglès). Nova York: Grove Press, 2001. ISBN 0-8021-3935-3.
