Igrok

Infotaula de composicióEl jugador
Títol originalIgrok
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorSerguei Prokófiev
LlibretistaSerguei Prokófiev
Llengua del terme, de l'obra o del nomRus
Basat enEl jugador de Fiódor Dostoievski (Fiódor Dostoievski Modifica el valor a Wikidata)
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
PartsQuatre
Opus24 Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesPrince Nilsky (en) Tradueix, The Baron (en) Tradueix, The Baroness (en) Tradueix, The General (en) Tradueix, The Marquis (en) Tradueix, Mr. Astley (en) Tradueix, Blanche (en) Tradueix, "Grandma (""Babulenka"")" (en) Tradueix, Alexei (en) Tradueix i Polina (Pauline) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 d'abril de 1929
EscenariThéâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les,
Director musicalCorneil de Thoran
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu26 de juny de 2010[1]
Musicbrainz: 50a01eeb-8901-461f-b1c6-d98ee95f1d9a Modifica el valor a Wikidata

Igrok (en rus Игрок, El jugador) és una òpera de quatre actes amb música i llibret de Serguei Prokófiev, basada en El jugador de Fiódor Dostoievski. Es va estrenar el 29 d'abril de 1929 al Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les.

Origen i context

Albert Coates, del Teatre Mariinski, va animar a Prokófiev a escriure aquesta òpera i li va prometre que s'estrenaria en aquest teatre.[2] Prokófiev escrigué l'òpera en partitura per a piano i acabà l'orquestració el gener de 1917.[3] El director d'escena devia ser Vsevolod Meyerhold. Tanmateix, amb l'esclat de la Revolució de Febrer de 1917, aquesta producció no arribà a realitzar-se.

Representacions

L'òpera no es pogué estrenar fins a l'any 1929, després d'una revisió de l'any 1927,[4] al Théâtre Royal de la Monnaie, Bèlgica.

L'Òpera Bolxoi representà l'òpera al Metropolitan Opera de Nova York, l'any 1975, i el Metropolitan Opera feu la seva pròpia producció el març de 2001.[5] La versió original de l'opera es representà, finalment, al Teatre Bolxoi de Moscou, l'any 2001, dirigida per Guennadi Rojdéstvenski. A Catalunya arribà el 26 de juny de 2010 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Personatges

Personatge Tessitura Repartiment a l'estrena[6] Brusseles, 29 d'abril de 1929

(Director: Corneil de Thoran)

Alexei, tutor de la família del General Tenor José Lens
Polina (Pauline), fillastra del General Soprano Lily Lebalanc
El General Baix Milorad Yovanovitch
Blanche Mezzosoprano Yvonne Andry
El marquès Tenor G. Rambaud
Mr. Astley Baríton Emile Colonne
La baronessa Mme Nayaert
El baró Baix Georges Clauzure
L'àvia ("Babulenka"), La tieta del General Mezzosoprano Simone Ballard
Príncep Nilski Tenor H. Marcotty

Enregistrament

Any
Versió 		Repartiment Director,
Cor i orquesrta 		Discogràfica[7]
1966
Versió revisada		 Vladímir Makhov, Gennadi Troitskio, Nina Poliakova, Tamara Antipova Guennadi Rojdéstvenski,
Cor de l'Òpera de la Radio de toa la Unió, Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de tota la Unió		 CD: Melodiya
Cat: CD 10 01271
1996
Versió revisada		 Nikolai Gassiev, Liubov Kazarnovskaia, Marianna Taràssova, Valeri Lébed, Serguéi Aleksashkin, Vladímir Galusin, Elena Obraztsova Valeri Guérguiev,
Orquesta Kirov del Teatre Mariïnski		 CD: Philips
Cat: 454 559
2001
Versió original		 Mikhaïl Urussov, Olga Guriakova, Leonid Zimnenko, Elena Manistina, Pavel Kudriavtxenko, Vladislav Verestnikov, Evgenia Segeniuk Guennadi Rojdéstvenski,
Solistes de l'Òpera del Bolxoi; Orquestra del Teatre Bolxoi		 CD: Exton
Cat: OVCL-00155

Referències

  1. ↑ «Cartell publicitari». La Vanguardia. [Consulta: 8 gener 2017].
  2. ↑ Porter, Andrew, "Prokofiev's Early Operas: The Gambler. The Love of Three Oranges" (agost de 1962). The Musical Times, 103 (1434) 528-530.
  3. ↑ Harlow Robinson: "Dostoevsky and Opera: Prokofiev's The Gambler", The Musical Quarterly, vol. LXX, n.º 1, págs. 96–106, 2000.
  4. ↑ David Nice Prokofiev: From Russia to the West 1891-1935: New Haven: Yale University Press, 2003; p. 121
  5. ↑ "Spinning the Roulette Wheel With a Firm Russian Hand", New York Times, escrit per Anthony Tommasini, 21 de març de 2001.
  6. ↑ "The digital opera archives of La Monnaie Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine."
  7. ↑ Enregistraments d'El jugador en operadis-opera-discography.org.uk
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Òperes
Ballets
Simfonies
  • Simfonia núm. 1 en re major, op. 25
  • Simfonia núm. 2 en re menor, op. 40
  • Simfonia núm. 3 en do menor, op. 44
  • Simfonia núm. 4 en do major, op. 47
  • Simfonia núm. 5 en si bemoll major, op. 100
  • Simfonia núm. 6 en mi bemoll menor, op. 111
  • Simfonia núm. 7 en do sostingut menor, op. 131
Concerts
Piano
  • Concert per a piano núm. 1 en re bemoll major
  • Concert per a piano núm. 2 en sol menor
  • Concert per a piano núm. 3 en do major
  • Concert per a piano núm. 4 en si bémol major
  • Concert per a piano núm. 5 en sol major
  • Concert per a piana núm. 6 (inacabat)
Altres
  • Concert per a violí núm. 1 en re major
  • Concert per a violí núm. 2 en sol menor
  • Concert per a violoncel en mi menor
  • Simfonia concertant per a violoncel en mi menor
  • Concertino per a violoncel en sol menor (inacabat)
Obres per a orquestra
  • Sinfonietta en la major
  • Nit d'estiu
  • Cant simfònic per a gran orquestra
  • Obertura russa en do major
  • L'any 1941
  • Pere i el llop
  • Dos valsos «puixkinesos»
  • Suite de valsos
Música de cinema
  • Aleksandr Nevski
  • Ivan el Terrible
  • El tinent Kijé
  • La dama de piques
Música vocal
  • Aleksandr Nevski
  • Cantata per al vintè aniversari d'Octubre
  • Floreixes, país totpoderós
  • Set, ells són set
  • Cants dels nostres dies
  • Zdràvitsa
Música de cambra
  • Obertura sobre temes jueus en do menor
  • Quintet en sol menor
  • Quartet de cordes núm. 1 en si menor
  • Quartet de cordes núm. 2 en fa major
  • Sonata per a violí núm. 1 en fa menor
  • Sonata per a violí núm. 2 en re major
  • Sonata per a flauta i piano
  • Sonata per a violoncel en do major
  • Sonata per a dos violins en do major
  • Sonata per a violí sol en re major
  • Sonata per a violoncel sol en do sostingut menor
Obres per a piano
Sonates
  • Sonata per a piano núm. 1 en fa menor
  • Sonata per a piano núm. 2 en re minor
  • Sonata per a piano núm. 3 en la menor
  • Sonata per a piano núm. 4 en do menor
  • Sonata per a piano núm. 5 en do major
  • Sonata per a piano núm. 6 en la major
  • Sonata per a piano núm. 7 en si bemoll major ("Stalingrad")
  • Sonata per a piano núm. 8 en si bemoll major
  • Sonata per a piano núm. 9 en do major
  • Sonata per a piano núm. 10 (inacabada)
  • Sonata per a piano núm. 11 (inacabada)
Altres
Articles relacionats
  • sound icon Audio
Registres d'autoritat