Hans-Georg Gadamer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 febrer 1900 Marburg (Alemanya) |
Mort | 13 març 2002 (102 anys) Heidelberg (Alemanya) |
Sepultura | Heidelberg |
Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Marburg - doctorat (1919–1922) Universitat de Breslau (1918–1919) Universitat de Marburg |
Tesi acadèmica | The Essence of Pleasure in Plato's Dialogues (en) (1922 ) |
Director de tesi | Paul Natorp, Nicolai Hartmann, Martin Heidegger i Paul Friedländer |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, estètica, ontologia, epistemologia i llenguatge |
Lloc de treball | Heidelberg Leipzig Marburg |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Heidelberg (1949–2002) Universitat de Frankfurt (1948–1949) Universitat de Leipzig (1938–1948) Universitat de Marburg (1928–1938) |
Membre de | Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre honorari) (1996–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1980–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1950–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1947–1996) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1940–1947) Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències d'Hongria |
Professors | Martin Heidegger, Richard Hönigswald, Paul Natorp i Nicolai Hartmann |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Rüdiger Bubner i Jorge Rivera Cruchaga |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Käte Gadamer (en) |
Pare | Johannes Gadamer |
Premis
| |
Hans-Georg Gadamer [hans ˌɡ̊eːɔʶk ˈg̊ɑːdɑmɐ] (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.
Idees principals
Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti.
Aquest entorn inclou els textos: comprendre un escrit significa fer entrar en relació els propis apriorismes i coneixements amb els de l'autor, de manera que l'obra es va interpretant constantment en un diàleg amb els successius lectors (idea de la qual va apropiar-se la crítica literària). El diàleg, per no desvirtuar massa el sentit del text, ha de tenir en compte l'horitzó d'expectatives de l'autor, és a dir, s'ha de situar en un context passat però llegit des del present. Aquesta ambivalència és el mètode propi de coneixement de les humanitats i ciències socials, que a vegades busquen (erròniament, segons Gadamer) imitar la metodologia positivista de les ciències exactes.
Obres
- Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermeneutik. (Tübingen 1960), Unveränd,Tübingen 1975.
- Lob der Theorie, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1983.
- Das Erbe Europas, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1989.
- Über die Verborgenheit der Gesundheit, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1993.
- Der Anfang der Philosophie, Stuttgart, Philipp Reclam, 1996.
- Erziehung ist sich erziehen Heidelberg 2000.
- Hermeneutische Entwürfe. Vorträge und Aufsätze Tübingen 2000.
- Platos dialektische Ethik. Phänomenologische Interpretationen zum Philebos Hamburg 2000.
Bibliografia en català
- AUGUSTO, Roberto, «La filosofia de la salut de H.-G. Gadamer[Enllaç no actiu]», Col·loquis de Vic IX. La Salut, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, pp. 98-101.
- MIRAS BORONAT, Núria Sara, «Comprensió, diàleg i finitud: l'humanisme pluralista de Gadamer», a: http://www.ub.es/demoment/gadamer.pdf[Enllaç no actiu].
- PAGÈS, Anna, «Bases hermenèutiques de l'educació: vers una lectura pedagògica de H. G. Gadamer», Temps d'Educació, 29, 2005, pp. 167-187.