Hōryū-ji

Nom en la llengua original(ja) 法隆寺 DadesTipusTemple budista Part deMonuments budistes de la regió de Hōryū-ji, Nanto Shichi Daiji ^(en) , Historical Sites of Prince Shōtoku ^(en) , Shinbutsu Reijō Junpai no Michi i seven great temples founded by Prince Shōtoku ^(en) Construcció607 Cronologia Oeshiki ^(en) 670 incendi1949 incendi Dedicat aShakanyorai CaracterístiquesMaterialfusta SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 14,6 ha Localització geogràficaEntitat territorial administrativaIkaruga (Japó) LocalitzacióIkaruga ^(en)

34° 36′ 51″ N, 135° 44′ 03″ E / 34.61427°N,135.73424°E / 34.61427; 135.73424

Format per20Lloc component de Patrimoni de la HumanitatData1993 (17a Sessió)Tresors Nacionals del JapóIndret històric del Japó ActivitatReligióShōtoku-shū ^(en) FundadorEmperadriu Suiko i Shotoku Taishi Període d'obertura(22 de febrer–3 de novembre)
tots els dies de la setmana (08:00–17:00)

---

(4 de novembre–21 de febrer)
tots els dies de la setmana (08:00–16:30) Lloc webhoryuji.or.jp

Hōryū-ji (en caràcters japonesos 法隆寺) és un temple situat a la localitat d'Ikaruga-no-Sato, prop de Nara, a l'illa de Honshu (Japó). Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1993.^[1] Els edificis més antics (el Kondō, la pagoda de cinc pisos i la porta central), daten del període Asuka (552-710) i es consideren les construccions de fusta més velles del món.

Segons es desprèn dels textos antics, l'emperador Yōmei, per tal de guarir-se d'una malaltia, va prometre de bastir un temple i d'instal·lar-hi una estàtua de Buda per obtenir el favor diví. Poc temps després, però, va morir sense haver pogut dur a terme la seva promesa; tanmateix, l'emperadriu i el príncep hereu Shōtoku van fer construir el temple anomenat d'Ikagura (segons el nom del lloc on es va aixecar) o Hōryū-ji (literalment «Temple de la Llei Florent») l'any 607, d'acord amb les darreres voluntats de l'emperador.

Tot i que el conjunt dels edificis fou destruït per un important incendi el 670, el temple es pot enorgullir de catorze segles d'observança contínua de la tradició. El temple va esdevenir, el 1993, el primer lloc del Japó reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

El temple conté un gran nombre d'objectes de gran valor, frescos, estàtues i altres obres d'art que revelen influències xineses, coreanes i índies. Un dels tresors més importants és una tríada de Shaka (el Buda històric) flanquejat de dos servidors.

• 
  Divinitat protectora
• 
  El pavelló dels somnis
• 
  La porta principal
• 
  El Kondō i la pagoda de 5 pisos

Referències

Vegeu també

• Nara
• Yōmei
• Shōtoku
• Patrimoni de la Humanitat
• Llista de temples budistes
• Kongō Gumi

Enllaços externs

• El temple, a vista de satèl·lit.