Gran Casino del Foment de Terrassa

Imatge
DadesTipusEdifici Modifica el valor a WikidataArquitecteLluís Muncunill i Parellada Modifica el valor a WikidataConstrucció1920 Modifica el valor a WikidataConstruccióSegle XX (1920-1921)CaracterístiquesEstil arquitectònicmodernisme
arquitectura eclèctica Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaTerrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióC. Font Vella, 78. Terrassa (Vallès Occidental)
Map
 41° 34′ N, 2° 01′ E / 41.56°N,2.01°E / 41.56; 2.01
BCILIdentificadorIPAC: 28069
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC28069 Modifica el valor a Wikidata

El Gran Casino del Foment de Terrassa, conegut simplement com el Gran Casino, és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental) situat al carrer de la Font Vella, protegit com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció

Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i semisoterrani,[1] amb jardí a la part posterior, on hi havia una pista de ball a l'aire lliure.

Un dels angelets de Josep Obiols a l'antiga sala de ball del Casino

La façana principal, que dona al carrer de la Font Vella, presenta quatre obertures per planta, formant arc rodó. La façana posterior és molt oberta, amb columnes i il·luminada per un llanternó. La façana del carrer de Sant Jaume correspon al magatzem Prat i Fills, obra de Muncunill amb projecte del 1895, que fou destruït el 1920.[1]

És interessant el vestíbul interior, amb columnes clàssiques i il·luminat per una llanterna, al qual s'accedeix per una escalinata. A l'antic saló de ball hi ha pintures de Josep Obiols,[2] que substitueixen les anteriors de Vancells i els germans Viver, malmeses durant la guerra.

Història

Aquesta obra de l'any 1920 correspon a l'última etapa de Lluís Muncunill, inspirada en el classicisme noucentista, molt allunyat del modernisme imaginatiu de la primera dècada del segle.[2]

Ball al Gran Casino durant la Fira Modernista

Fou construït a iniciativa de l'industrial Benet Badrinas, que va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal d'aixecar-hi el casino.[3] El Fomento de Tarrasa s'havia fundat arran de l'escissió del sector més conservador de l'entitat recreativa Círcol Egarenc.

L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics i les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Pere i Tomàs Viver i Aymerich.[3]

Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d'esbarjo de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle xx.[3] Era conegut com "el casino dels senyors", en contraposició a altres entitats freqüentades per la menestralia com el Casino del Comerç o l'Ateneu Terrassenc.

L'edifici ja fa temps que ha perdut el seu ús com a entitat recreativa i, després de molts anys d'estar tancat, fou rehabilitat per a usos comercials, de serveis, espectacles i restauració. Actualment està ocupat per una botiga de la cooperativa Abacus i l'enginyeria DSL Pro.

Galeria d'imatges

  • Detall de la façana
    Detall de la façana
  • Anagrama a l'entrada
    Anagrama a l'entrada
  • Columnes i plafons decoratius de l'interior
    Columnes i plafons decoratius de l'interior
  • Rotonda amb angelets de l'antic saló de ball
    Rotonda amb angelets de l'antic saló de ball
  • Detall del cassetonat del sostre
    Detall del cassetonat del sostre
  • Portal d'entrada
    Portal d'entrada
  • El pati, antiga pista de ball a l'aire lliure
    El pati, antiga pista de ball a l'aire lliure
  • Mosaic del pati
    Mosaic del pati
  • Detall del mosaic del pati
    Detall del mosaic del pati
  • Façana que dona al pati
    Façana que dona al pati
  • Columna del pati
    Columna del pati

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Gran Casino del Foment de Terrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Gran Casino del Foment». Pobles de Catalunya: Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. [Consulta: 22 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Terrassa, capital del modernisme industrial». Viquillibres. [Consulta: 22 setembre 2014].

Vegeu també