Gegants de Badalona
Els gegants de Badalona són quatre parelles de gegants de la ciutat que porta la Colla de Geganters de Badalona. Representen personatges d'èpoques diferents i vinculats a la ciutat. Surten per les Festes de Maig, el Corpus, la Festa Major i esporàdicament en altres actes que es fan arreu de la ciutat. A més, sovint volten pel país visitant viles i ciutats acompanyats de moltes altres parelles de gegants d'arreu del territori.[1]
N'Anastasi i na Maria
Els gegants el 2012 | |
Any | 1858 |
---|---|
Constructor | Desconegut |
Alçada | Anastasi - 3,82 m Maria - 3,76 m |
Pes | Anastasi - 80 kg Maria - 70 kg |
Propietari | Ajuntament de Badalona |
N'Anastasi i na Maria són els gegants vells de Badalona. És la parella més antiga de la vila, amb més de 150 anys d'història.[2]
Daten de l'any 1858, quan la Confraria de Sant Anastasi els comprà per 254 duros per tal de fer-los sortir per la festivitat del copatró Sant Anastasi, pel Corpus i per la Festa Major d'Agost de Badalona. Els acompanyaven una comparsa de capgrossos allà on anaven. Sortiren sense interrupció fins al 1880, quan a causa pel seu mal estat ho deixaren de fer. L'any 1894 la comissió de festes de l'ajuntament els adquirí i els restaurà per tal que tornessin a participar en les festes.[3]
No va ser fins al 1946 quan, a causa del seu aspecte deteriorat i el pes de gairebé 100 quilos a causa del guix i les fustes que s'havien fet servir per restaurar-los, varen ser desats i substituïts per una altra parella de gegants.[3]
L'any 1981, es retrobà la parella al dipòsit municipal i un any després es traslladaren a la masia de Can Miravitges. Amb el pas dels anys s'havien deteriorat molt, i es van portar al taller de Josep i Jordi Grau, de Terrassa, que en va reaprofitar els caps per a aconseguir una reproducció tan fidedigna com li fou possible, però els cossos es van haver de reconstruir del tot. Finalment, van ser estrenats durant les Festes de Maig del 1985.[3]
Malauradament, un any després varen patir un incendi a les dependències municipals on s'havien guardat just després d'haver participat en les festes. Es van haver de recompondre els cossos, les cares i les mans; però per sort havien quedat parts dels gegants poc malmeses, així que poc després pogueren tornar a sortir al carrer amb l'aspecte que tenen avui en dia.[3]
El 10 de maig de l'any 2000 van canviar de vestits i el 2009 foren proclamats el setè tresor material i cultural de Badalona.[4]
En Jeroni i na Badamar
Els gegants al Badagegants 2012 | |
Any | 1946 |
---|---|
Constructor | Taller El Ingenio (Barcelona) |
Alçada | Jeroni - 3,60 m Badamar - 3,54 m |
Pes | Jeroni - 49 kg Badamar - 46 kg |
Propietari | Ajuntament de Badalona |
Coneguts com els «gegants reis» o «del Corpus». Fou la parella de gegants que substituí a l'Anastasi i na Maria l'any 1946 a causa del seu mal estat, encarregats per l'Ajuntament de Badalona el 1945.[3]
Foren comprats al taller barceloní "El Ingenio" i sortiren pels carrers de Badalona pel Corpus i la Festa Major fins als anys 60, moment en què a causa del deteriorament tot i els canvis de vestit que havien fet, es decidí retirar-los.
L'any 1996 la Colla de Geganters de Badalona decidí recuperar-los i foren estrenats pel mes de maig, construïts per l'escultor Jordi Grau Martí. Des de llavors han anat sortint any rere any i han representat Badalona a l'exterior, a Maó, Lilla, Tolosa, Sibiu, entre d'altres.
Foren batejats com a Jeroni, amb motiu del monestir del segle xv que hi ha a les muntanyes de Badalona, al peu de la Serralada de Marina, anomenat Sant Jeroni de la Murtra, i Badamar, reflectint la relació de la ciutat de Badalona amb la mar. Popularment, però, també se'ls coneix com a "gegants reis" o "gegants del Corpus".
L'any 2021 van celebrar el seu 75è aniversari. Per celebrar-ho van ser restaurats i el seu vestuari i els complements van ser renovats i estrenats durant les Festes de Maig, durant l'acte Va de Gegants, celebrat al Parc de Can Solei, en substitució del tradicional Badagegants, a causa de la pandèmia de COVID-19.[5][6]
Ell fa 3,60 m (més 20 cm de corona) d'alçada i pesa 49 kg. En canvi, ella fa 3,54 m (més 22 cm de corona) i pesa 46 kg.
En Ferrer de Gualbes i n'Elionor de Santcliment
Els gegants al Badagegants 2012. | |
Any | 1970 |
---|---|
Constructor | Desconegut |
Alçada | Ferrer - 3,51 m Elionor - 3,46 m |
Pes | Ferrer - 49 kg Elionor - 46 kg |
Propietari | Ajuntament de Badalona |
Coneguts com els "gegants valencians" degut al fet que l'ajuntament badaloní de principis dels anys 70 els comprà a València, són una parella de gegants ben curiosa perquè sortiren al carrer tan sols 10 anys. El seu cos, fet de bímet a l'estil "fallero", no aguantà massa temps el pes dels caps de guix i l'estat dels gegants es deteriorà molt ràpidament.
A finals dels anys 80 foren trobats al magatzem municipal i, ràpidament, la Colla de Geganters de Badalona es mogué per tal de recuperar-los. Es va fer una rèplica dels caps i tant els cossos com la resta dels gegants es construïren de nou a càrrec de Jordi Grau Martí.
El 10 de maig de 1991 van ser presentats i batejats com a Ferrer de Gualbes i Elionor de Santcliment. Els seus noms fan referència als antics senyors de Badalona, ella de la família Santcliment, i ell un Gualbes, que va aportar el seu blasó heràldic a l'escut de la ciutat.[7]
L'any 2021 van celebrar el seu 50è aniversari. Per celebrar-ho van ser restaurats i el seu vestuari i els complements van ser renovats i estrenats durant les Festes de Maig, durant l'acte Va de Gegants, celebrat al Parc de Can Solei, en substitució del tradicional Badagegants, a causa de la pandèmia de COVID-19.[5][6]
Ell fa 3,51 m (més 7 cm de corona) d'alçada i pesa 49 kg; mentre que ella fa 3,46 m (més 7 cm de corona) i pesa 46 kg.
En Ripal i na Brunel·la del Mar
A Can Canyadó, a la Festa Medieval de 2012. | |
Any | 1982 |
---|---|
Constructor | Jordi Liñán |
Alçada | Ripal - 3,88 m Brunel·la - 3,62 m |
Pes | Ripal - 56 kg Brunel·la - 60 kg |
Propietari | Ajuntament de Badalona |
En Ripal i na Brunel·la del Mar representen: ell, un pirata sarraí que feia incursions a les costes; ella, una pubilla catalana vestida com al segle xvi.[8]
La parella la feu construir l'Ajuntament de Badalona després de tres anys sense que sortissin l'antiga parella, que havia quedat en mal estat.[9] La construcció va ser encarregada a l'escultor i escenògraf Jordi Liñán, aquesta parella data de 1982. Van presentats el 23 d'abril durant la fira del llibre de Sant Jordi a la plaça de la Vila, i batejats el 2 de maig pels nens de la ciutat, en companyia dels gegants del Pi de Barcelona i el drac de Terrassa com a padrins.[9]
El 1984 canviaven el seu abillament per un molt més treballat que l'original, ambientats en l'època i els personatges, i el tornaven a canviar el 1988, en ser restaurats per Jordi Grau.[8][9]
Inicialment, va ser la brigada municipal l'encarregada de tenir-ne cura i fer-los ballar, fins al 1985, quan es recuperen els gegants més antics, Anastasi i Maria, i es duen a restaurar; les figueres van ser víctimes d'un incendi i, per això, es va decidir crear la Colla de Geganters de Badalona, que va tenir com a primers gegants a en Ripal i na Brunel·la del Mar. Al llarg de la seva història, han guanyat un premi en el concurs de balls de gegants de Catalunya, celebrat a Móra d'Ebre l'any 1994.[8]
És l'única parella de gegants de Badalona que ha sortit ininterrompudament des de la seva construcció.[9]
L'any 2017, dins de la mostra de balls del Badagegants, s'anuncia que a partir del maig de 2018 les figures ja no ballaran pels carrers i places pel seu mal estat.[cal citació]
En el marc del Badagegants 2018, dins l'acte “Gegants, on sou?” s'estrenen unes rèpliques dels gegants originals. Les còpies es realitzen durant l'any 2017 al taller El Drac Petit de Terrassa i agafaran el relleu als gegants originals que ja no ballaran més.[cal citació]
Referències
- ↑ «'Va de Gegants i Capgrossos' amb la 'Colla de Geganters de Badalona'. Trobada i taller». Arxivat de l'original el 2016-10-01. [Consulta: 28 setembre 2016].
- ↑ Membrives, Marta «L'Anastasi i la Maria celebren 150 anys envoltats de gegants centenaris». El Punt Avui, 01-05-2009 [Consulta: 19 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Barrios Pagès, Ezequiel «150 anys dels gegants Anastasi i Maria». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 20, pàg. 61-74.
- ↑ «Els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona». Capital de la Cultura Catalana & Bureau Internacional de Capitals Culturals, 2010. [Consulta: 19 maig 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Hidalgo, Rubén «Dues parelles de gegants celebren 75 i 50 anys d’història». Diari de Badalona, 06-05-2021.
- ↑ 6,0 6,1 Redacció «Els quatre gegants reis de Badalona canviaran de vestits l’any 2021». L'Independent de Badalona, 05-05-2020.
- ↑ «Badalona». Agrupació de Colles Geganteres de Badalona. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Redacció «30 anys dels gegants Ripal i Brunel·la del Mar». Badanotis, 20-04-2012 [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Rodríguez Ballester, Oriol «XXXè aniversari dels gegants Ripal i Brunel·la del Mar». Tot Badalona, Montgat i Tiana, 25-02-2012 [Consulta: 28 maig 2014].
Enllaços externs
- Gegants de Badalona - Lloc web oficial
- Web no oficial dels gegants de Badalona Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine.
- Geganters de Badalona a facebook