Gai Sulpici Pètic
| Nom original | (la) C. Sulpicius M.f.Q.n. Peticus  | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||
| Naixement | segle V aC antiga Roma | ||||||||||||||||
| Mort | segle IV aC valor desconegut | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma | ||||||||||||||||
| Període | República romana primerenca | ||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Pares | valor desconegut i valor desconegut | ||||||||||||||||
Gai Sulpici Pètic (en llatí: Caius Sulpicius Peticus) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures. Formava part de la gens Sulpícia.
Va ser censor el 366 aC any en què va ser elegit per primera vegada un cònsol plebeu, i el 364 aC va ser cònsol amb Gai Licini Calb Estoló, que va proposar les famoses lleis Licínies. En aquest any hi va haver una epidèmia de pesta que va provocar l'establiment dels ludi sceni per primer cop.
L'any 362 aC va servir com a llegat a l'exèrcit del cònsol plebeu Luci Genuci i quan aquest va morir en combat, va agafar el comandament i va rebutjar els hèrnics. El 361 aC va ser elegit cònsol per segona vegada també amb Gai Licini Calb Estoló. Els dos cònsols van atacar els hèrnics i van ocupar Ferentinum i Pètic va obtenir els honors del triomf al seu retorn a Roma.
L'any 358 aC el senat el va nomenar dictador quan els gals van entrar pel territori de Praeneste fins a Pedum. Pètic es va fortificar però els soldats van començar a murmurar perquè volien combatre i finalment va lliurar la batalla i va obtenir la victòria no sense dificultats. Va dedicar al Capitoli una considerable quantitat d'or que formava part del botí.
El 355 aC va ser un dels interrex per l'organització dels comicis i el mateix any va ser escollit cònsol per tercera vegada amb Marc Valeri Publícola, també patrici, violant així la llei Licínia.
Va ser cònsol per quarta vegada el 353 aC amb el mateix col·lega que el 355 aC. L'any 351 aC va ser interrex i el mateix any va obtenir el consolat per cinquena vegada amb Tit Quint Penne Capitolí Crispí.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Londres: John Murray, 1876, p. 212.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
Plantilla:Country data 403: Marc Furi Camil – Marc Postumi Albí Regil·lensis Plantilla:Country data 393: Gai Juli Jul; censor sufecte: Marc Corneli Maluginense – Luci Papiri Cursor Plantilla:Country data 380: Espuri Postumi Albí Regil·lensis – Gai Sulpici Camerí Plantilla:Country data 378: Quint Cleli Sícul – Espuri Servili Prisc Plantilla:Country data 366: Aulus Postumi Albí Regil·lensis – Gai Sulpici Pètic Plantilla:Country data 363: Marc Fabi Ambust – Luci Furi Medul·lí Plantilla:Country data 351: Gneu Manli Capitolí Imperiós – Gai Marci Rútil Plantilla:Country data 332: Espuri Postumi Albí – Quint Publili FilóPlantilla:Country data 319: Gai Sulpici Llong |
