Francesc Torralba i Roselló

Infotaula de personaFrancesc Torralba i Roselló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióCatedràtic d'Universitat, filòsof i teòleg
Lloc webfrancesctorralba.com

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.[1]

Va estudiar filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment, va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre el pensador Søren Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1993) sobre la cristologia de Kierkegaard i va defensar la tesi doctoral en teologia sobre el pensament antropològic del teòleg catòlic Hans Urs Von Balthasar (1997).

És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d'Espanya i de Sud Amèrica. Des de 2003 dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià d'Andorra.[2] És director de la Càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, director del Ramon Llull Journal of applied Ethics. Presideix també el Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació SAR-Quavitae, l'Observatori d'Ètica d'Aldeas Infantiles SOS, el Comitè d'Ètica de MC Mutual. El 2011 fou nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu[3] i és president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4] Des de 2012 dirigeix els Diàlegs de Pedrabes,[5] un cicle organitzat per l'Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Des de febrer de 2014 és president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya.[6] Des de desembre de 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Doctors.[7] L'any 2015 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per L'imperi de la incomunicació.[21]

El seu pensament gira al voltant dels elements centrals de l'existència humana (el patiment, Déu, el dolor, o el sentit de l'existència). És autor d'un gran nombre d'assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, l'ètica, la pedagogia i la religió.

És vicepresident de la Societat Hispànica d'Amics de Søren Kierkegaard (SHAK), ha traduït aquest autor del danès al català, i coneix a fons el pensament de Friedrich Nietzsche. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el romanès i l'anglès.

Bibliografia (una tria)

  • Ètica del perdó (Cruïlla, 1993) ISBN 84-7629-785-8
  • Cercles infernals: Sobre el pensament del jove Nietzsche (Edicions 62, 1990) ISBN 84-297-3108-3
  • Rostres del silenci (Pagès Editors, 1996) ISBN 84-7935-339-2
  • Antropología del cuidar (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 1998) ISBN 84-7100-842-4
  • Explorar el sentido de la realidad (Edebé, 2000) ISBN 84-236-5322-6
  • Rostro y sentido de la acción educativa (Edebé, 2001) ISBN 84-236-5425-7
  • Ética del cuidar: Fundamentos, contextos y problemas (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 2001) ISBN 84-7100-770-3
  • Cent valors per viure: La persona i la seva acció en el món (Pagès Editors, 2001) ISBN 84-7935-865-3
  • Vint-i-cinc catalans i Déu (Planeta, 2002) ISBN 84-9708-084-X
  • ¿Un altre món és possible?: Educar després de l'Onze de Setembre (Edicions 62, 2003) ISBN 84-297-5294-3
  • ¿Qué es la dignidad humana?: Ensayo sobre Peter Singer, Hugo Tristram Engelhardt y John Harris (Herder, 2004) ISBN 84-254-2407-0
  • Pares i fills (Planeta, 2003) ISBN 84-9708-111-0
  • Cartes al fill que encara no té nom (Planeta, 2005) ISBN 84-9708-147-1
  • El civisme planetari explicat als meus fills (Curbet Edicions, 2005) ISBN 84-95483-97-1
  • L'art de saber escoltar (Pagès Editors, 2006) [[Especial:Fonts bibliogràfiques/9788493569532|ISBN 978-84-9779-415-2]]
  • Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud (Fragmenta Editorial, 2007) ISBN 978-84-935695-3-2; 2a edició 2018: ISBN 978-84-15518-83-9
  • La paciència (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-545-6
  • La tendresa (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-543-2
  • L'amistat (Pagès Editors, 2008) ISBN 978-84-9779-617-0
  • El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-96767-49-2
  • Planta cara a la mort (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-92406-97-5
  • L'art de saber estar sol (Pagès Editors, 2009) ISBN 978-84-9779-834-1
  • Sosegarse en un mundo sin sosiego: Cartas a una mujer acelerada (Plataforma Editorial, 2009) ISBN 978-84-96981-19-5
  • Inteligencia espiritual (Plataforma Editorial, 2011) ISBN 978-84-96981-74-4
  • Jesucrist 2.0: El cristianisme ara i aquí (Pòrtic, 2012) ISBN 978-84-9809-178-6
  • El valor de tenir valors (Ara Llibres, 2012) ISBN 978-84-15224-76-1
  • Inteligencia espiritual en los niños (Plataforma Editorial, 2012) ISBN 978-84-15577-13-3
  • L'espiritualitat (Pagès Editors, 2012) ISBN 978-84-9975-284-6
  • Amb Déu o sense, amb Vicenç Villatoro (Fragmenta Editorial, 2012) ISBN 978-84-92416-54-7.[8] Traduït al castellà.[9]
  • Un mar de emociones (Lectio Ediciones, 2013) ISBN 978-84-15088-91-2
  • Afrontar la diversitat: Do i tasca (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-360-7
  • Destriar el bé del mal: L'art de trobar criteris ètics en la vida diària (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-317-1
  • El coratge de ser un mateix (Pagès Editors Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine., 2014) ISBN 978-84-9975-432-1
  • La revolució de la tendresa: El veritable rostre del Papa Francesc (Pagès Editors, 2014) ISBN 978-84-9975-454-3
  • ¿Quanta transparència podem digerir? (Pagès Editors, 2015) ISBN 978-84-9975-644-8

Referències

  1. ↑ «Francesc Torralba i Roselló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «La Càtedra de Pensament cristià aposta per un model més social que superi la deshumanització de l'economia». Diari d'Andorra, 04-07-2014.
  3. ↑ Llisterri, Jordi «Torralba nomenat pel papa consultor del Pontifici Consell per a la Cultura». CatalunyaReligió.cat, 10-12-2011, pàg. 1.
  4. ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 22 desembre 2014].
  5. ↑ López, M. Paz «Espíritu y ciencia en elmonasterio». La Vanguardia, 16-12-2012, pàg. 48.
  6. ↑ «Francesc Torralba presidirà el Comitè d'Ètica dels Mossos». Ara, 12-02-2014, pàg. 1.
  7. ↑ Llisterri, Jordi «Francesc Torralba o la filosofia per transformar el món». CatalunyaReligió.cat, 07-12-2014, pàg. 1.
  8. ↑ «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
  9. ↑ «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos La 2, 03-10-2012.

Enllaços externs

  • Francesc Torralba i Roselló - Lloc web oficial
  • Videoblog de Francesc Torralba a CatalunyaReligió.cat
Registres d'autoritat
Bases d'informació