Eufratense

Plantilla:Infotaula geografia políticaEufratense
Augusta Euphratensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 30′ N, 37° 30′ E / 37.5°N,37.5°E / 37.5; 37.5
Prefectura pretorianaprefectura del pretori d'Orient

Diòcesidiòcesi d'Orient Modifica el valor a Wikidata
CapitalCirros
Hieràpolis de Síria Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Següentprimer califat Modifica el valor a Wikidata
Provincia Eufratensis
Diòcesis imperials

La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.

Història

En algun moment entre els anys 330 i 350 (probablement vers el 341, al mateix temps que la provincia Augustamnica al Baix Egipte), la província Eufratense va ser creada a partir del territori de Celesíria al llarg de la riba occidental de l'Eufrates. que incloïa els territoris de Commagena i Cirrhestica.[1] La seva capital va ser Cirro[2] (Cyrro) o potser Hierápolis Bambice (moderna Manbidj).[1]

Més tard fou dividida en Prima i Secunda.

Euphratensis I

L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:

  • Barbalissus o Barbalissos,
  • Cyrrhus (podria haver estat un arquebisbat),
  • Doliche (Dülük),
  • Europus (Dura-Europos),
  • Germanícia,
  • Hieràpolis de Síria (Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij), arquebisbat,
  • Neocesarea de Síria,
  • Perrhe (Adıyaman),
  • Samòsata,
  • Sura, (Al-Suriyya)
  • Urima (Halfeti),
  • Zeugma de Síria, en front de Birecik

Euphratensis II

L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:

  • Agríppies (ruïnes de Saliliya),
  • Orisa (Tayibe),
  • Sergiòpolis (Resafa), arquebisbat,
  • Serigene (Isriyë),
  • Zenòbies (ruïnes de Halabiya),

Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)

  • Lol·lià Mavorci (330–336)
  • Felicià (335–?)
  • Nebridi (354–358)
  • Domici Modest (358–362)
  • Iulianus o Julià (362–363)
  • Aradi Rufí (363–364)
  • Eutolmi Tatià (vers 370)
  • Tuscià (381)
  • Flavi Eparqui Filagri (vers 382)
  • Pròcul (383–384)
  • Icari (c. 384)
  • Irineu (431–435)
  • Efraim d'Amida (vers 522–525)
  • Asteri (587–588)
  • Baccus (588–589)
  • Bonòs (vers 609–610)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ed. Aleksandr Kajdan, Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991, ISBN 978-0-19-504652-6, página=748
  2. ↑ Edmund Spenser Bouchier