Estació d'Urtx-Alp
 Urtx-Alp | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Informació general | ||||
| Municipi | Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya)  | |||
| Propers trens | 77307 | |||
| Data obertura | 1922 | |||
| Passatgers | 2.000 pers./any | |||
| Línies i serveis | ||||
| Rodalies Renfe |  | |||
| ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Tipus | noWD | |||
| Part de | noWD | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.183 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | noWD | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41431 | |||
Urtx-Alp és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada entre els termes municipals d'Alp i Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. L'estació es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà per on circulen trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, que tot i formar part de Rodalies no té tarifació com a tal. El conjunt d'edificis és una obra de Fontanals de Cerdanya protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, va entrar en servei a final de l'any 1922 quan es va obrir el tram entre la Molina i Puigcerdà, mesos després de l'obertura del tram Ribes de Freser - la Molina.[1]
Actualment es un baixador i l'edifici de l'estació es troba en estat d'abandonament. Ha sofert actes vandàlics i per aquest motiu s'han hagut de tapiar portes i finestres.[2]
L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.000 passatgers.[3]
Història
L'any 1904 es va redactar a París el conveni que establia la construcció de tres eixos transfronterers: Zuera-Canfranc-Oloron, Lleida-Sort-Saint Girons, i Ripoll-Puigcerdà-Acs les Termes.[2]
L'alcalde de Puigcerdà impulsà la connexió ferroviària de la Cerdanya. La concessió es va subhastar dues vegades l'any 1909. Es va convocar una tercera subhasta a la qual no hi va acudir ningú i per això fou l'administració qui se feu càrrec de l'obra directament.[2]
Els treballs de construcció, dirigits per l'enginyer en cap Josep Maria Fuster, eren de gran complexitat a causa de la difícil orografia del terreny.[2]
El 10 d'agost de 1919 el tren va fer el primer viatge entre Ripoll i Ribes de Freser. Tres anys després -el 12 de juliol de 1922- el tren arribava a la Molina. El 22 d'octubre d'aquell mateix any es posava en servei l'estació i el tren arribava a Puigcerdà.[2]
L'estació va agafar molta importància com a centre de distribució de mercaderies cap a la Seu d'Urgell i Andorra.
El 1987 l'estació es quedava sense personal i es tancava l'edifici de viatgers. A partir d'aquell moment el conjunt d'edificis es va començar a deteriorar pel seu estat d'abandonament. [4][5]
El 2004 Adif va reduir l'estació a un simple baixador deixant nomes una via. Es va construir una nova andana per millorar l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda i facilitar la instal·lació de nous sistemes d'il·luminació, es va remodelar la façana de l'edifici de viatgers.[6]
El 2016 l'antiga nau de mercaderies va quedar en estat ruïnós a causa d'un foc.[7]
Serveis ferroviaris
 Rodalia de Barcelona | ||||
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
| Puigcerdà La Tor de Querol | Puigcerdà |  | La Molina | L'Hospitalet de Llobregat |
Edifici
El conjunt està format per quatre edificis. El principal de l'estació, el de serveis, el de canvi d'agulles i el magatzem. Construïts en maó vermell, presenten una llosat de pissarra a doble vessant tant l'edifici de serveis com el magatzem. L'edifici principal, en part, i del de canvi d'agulles tenen coberta a quatre vessants. Tot el conjunt està tancat per impedir-hi l'accés i evitar les destrosses davant l'estat d'abandonament en el que es troba.[2]
L'edifici principal està format per dos cossos adossats, un d'única planta i l'altra amb tres alçades, l'última sota llosat amb finestres avançades. En l'actualitat s'han tapiat les portes i les finestres de la planta baixa per impedir l'entrada a l'interior, però la resta d'obertures no.[2]
L'edifici de canvi d'agulles és de planta rectangular amb reixat a les seves obertures; aquest i el llosat a quatre aigües que li donen un cert caràcter.[2] L'edifici de serveis és quadrangular i amb tres portes emmarcades de pedra que donen accés als WC per a dones, homes i empleat de l'estació. Al damunt de les portes trobem una gran finestra també emmarcada amb pedra formada per un arc escarser dividida en tres parts.[2]
El magatzem és un edifici rectangular allargassat amb portes als dos extrems i quatre grans portes als laterals. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra i coronades per un llinda que per damunt té un arc escarser.[2] Les cantonades de tots els edificis també estan fetes de pedra.[2]
Referències
- ↑ «Conegueu la línia R3». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 26 de març 2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Estació d'Urtx-Alp». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 agost 2018].
- ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ «Urtx-Alp». Trenscat. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «L'estació d'Urtx-Alp, símbol de la indolència de l'administració». Ara. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ DDVV «Ferrocarril Vic-Puigcerdà». Anuari territorial de Catalunya, volum 2004. Institut d'Estudis Catalans, 2005, pàg. 222-224. [Consulta: 23 febrer 2012].
- ↑ «Crema l'interior d'una nau a l'antiga estació de tren d'Urtx-Alp». Nació Digital. [Consulta: 7 abril 2024].
