Esfumat
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/MonaLisa_sfumato.jpeg/220px-MonaLisa_sfumato.jpeg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Leonardo_da_Vinci_-_Saint_John_the_Baptist_C2RMF_retouched.jpg/220px-Leonardo_da_Vinci_-_Saint_John_the_Baptist_C2RMF_retouched.jpg)
L'esfumat (de l'italià sfumato) és una tècnica emprada en pintura amb la qual s'aconsegueix un efecte vaporós, que s'obté per la superposició de diverses capes de pintura extremament delicades, proporcionant a la composició uns contorns imprecisos, així com un aspecte de vaguetat i llunyania mitjançant les gradacions del color i la llum.[1] S'utilitzava per donar una impressió de profunditat als quadres, principalment del Renaixement. Aquest efecte fa que els tons s'esfumin fins a valors més obscurs com en la Mona Lisa[2] i en el Sant Joan Baptista.[3]
La invenció d'aquesta tècnica, així com el seu nom sfumato, es deuen a Leonardo da Vinci. Més exactament, era una tècnica consistent a eliminar les línies negres i, per tant, suavitzar o difuminar els contorns mitjançant ombres i colors per aconseguir un efecte d'immersió en l'atmosfera, de vaguetat i llunyania i, alhora, de dolçor i suavitat. Es fa servir, en definitiva, per a donar una impressió de profunditat als quadres del Renaixement.
Veiem aquesta tècnica en La Gioconda, que es manifesta en el difuminat dels tons a valors més foscos, i també en les gases del mantell i, principalment, en l'enigmàtic somriure. En el fons, vaporós i menys detallat, s'utilitza un sfumato més accentuat, amb el qual s'aconsegueix una sensació de realisme i distància més gran.
Tècnica
Ningú no ha pogut igualar la tècnica de Leonardo da Vinci, malgrat que molts són els que ho han intentat.
Segons les recerques de Pascal Cotte,[4] basades en una anàlisi multiespectral del quadre Mona Lisa, la tècnica utilitzada per Leonardo podria consistir en els passos següents:
- Sobre una planxa de fusta d'àlber, s'aplica una preparació blanca de guix i cola animal (el gesso).
- Es traça un primer esbós al pinzell.
- Aplicació d'una prima capa de color, a l'oli (la imprimitura), sobre tota la superfície del quadre.
- S'afegeixen les ombres i els valors intermedis. En el cas de l'ull esquerre de Mona Lisa, aquesta operació es va fer amb color de terra de Siena, molt diluïda.
- S'aplica per damunt de tot el quadre una prima capa translúcida, de color adaptat a cada zona.
- Repassada de les zones ombrejades, pintant els diminuts espais entre traç i traç, per homogeneïtzar.
- Toc final: graduació tonal mitjançant retocs microscòpics fins a aconseguir l'efecte de degradat suau entre les zones d'ombra i les de llum.
Al final, no queda en el quadre el més mínim traç de pinzell, fent impossible saber a cop d'ull quina ha estat la tècnica de pintura emprada.
Referències
- ↑ Volum 7, La Gran Enciclopèdia en català (2004) Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5435-0
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 206. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 239. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ Catàleg de l'exposició La passion Léonard, comprendre et créer editat per Ars Latina. París, 2007. ISBN 978-2-910260-14-9