Escorxador núm. 5

Escorxador núm. 5

Slaughterhouse-Five
Fitxa
Direcció	George Roy Hill
Protagonistes	Michael Sacks Ron Leibman Valerie Perrine Perry King Henry Bumstead Kevin Conway Roberts Blossom John Wood Karl-Otto Alberty Sorrell Booke Oto Ševčík Friedrich von Ledebur Alexander Allerson Ladislav Jakim (en)
Producció	Paul Monash
Dissenyador de producció	Henry Bumstead
Guió	Stephen Geller i Kurt Vonnegut
Música	Glenn Gould
Fotografia	Miroslav Ondříček
Muntatge	Dede Allen
Productora	Universal Studios
Distribuïdor	Universal Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	15 març 1972
Durada	97 min i 103 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Txèquia
Color	en color
Descripció
Basat en	Escorxador-5
Gènere	cinema de ciència-ficció, ciència ficció humorística, comèdia, drama, cinema bèl·lic, cinema de ficció especulativa, film antibèl·lic i pel·lícula basada en una obra literària
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Premi Hugo a la millor representació dramàtica (1973) Globus d'Or a la nova estrella de l'any - Actor (1972) Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció (1972)
Premis	Premi Saturn a la millor pel·lícula de ciència-ficció (1973) Premi Hugo a la millor representació dramàtica (1972)

Escorxador núm. 5 (títol original: Slaughterhouse-Five) és una pel·lícula de 1972, dirigida per George Roy Hill segons la novel·la de Kurt Vonnegut Slaughterhouse Five or the Children's Crusade, i doblada al català^[1]

Argument

Adaptació d'una novel·la de Kurt Vonnegut, la intriga de la qual es pot resumir així: un antic soldat estatunidenc, supervivent dels bombardejos de Dresde el 1945, es refugia en els seus records, ja que té el do de viatjar en el temps.^[2]

Repartiment

• Michael Sacks
• Ron Leibman
• Valerie Perrine
• Eugene Roche

Premis i nominacions

Premis

• 1972. Gran Premi del Jurat al Festival de Canes

Nominacions

• 1972. Palma d'Or
• 1973. Globus d'Or a la millor promesa masculina per Michael Sacks

Música

• Música de la pel·lícula composta per Glenn Gould (1932-1982).
• Durant deu setmanes Glenn Gould es posa a disposició de l'estudi Universal sota l'ègida del director George Roy Hill per a la part musical de la pel·lícula.
• La versió final de la pel·lícula implica menys de quinze minuts de música de Bach, la major part simplement repicada de les gravacions de Gould per a Columbia.
• El moviment lent del Concert per a teclat en fa menor de Bach esdevé el tema. Variacions Goldberg: La 25a Variació en sòl menor, subratlla l'encanteri de les imatges de Dresde.
• El final del concert per a teclat en re major, amb Gould al piano acompanya l'escena de l'estació, el concert de Brandebourgs núm. 4 en sòl major serveix de fons sonor en la marxa i per fer el pont entre les dues obres, Gould compon una enginyosa cadència al clavicèmbal. La cadència comença en el moment en què els soldats surten de l'estació sota el cartell «Dresden» i, diverses vegades a la pel·lícula, Gould utilitza el clavicèmbal com a metàfora musical de la ciutat històrica. Grava aquesta seqüència sota la supervisió d'Andrew Kazdin, a Nova York, i dirigeix a partir del clavicèmbal músics del New York Philharmonic.

Referències

• Kevin Bazzana Glenn Gould una vida, Edició Boreal, 2003 ISBN 978-2-7646-0342-0