Enrajolat
L'enrajolat[1] és la totalitat de rajoles que es posen per sobre de la solera, d'una estructura, d'una paret… S'empra enrajolament o enrajolada per a designar l'acció de posar-les. En termes generals i designant el sòl fet amb qualsevol mena de material, pot rebre el nom de paviment (quan es construeix a l'exterior o per al trànsit de vehicles).
Dins l'entorn de la construcció l'enrajolat es considera un treball d'acabat i la seva missió essencial és de ser part de la superfície de desgastament apta per a caminar-hi o per a la circulació. La solera, al contrari, és part de l'obra, està situada immediatament per sota del sòl i té la finalitat fonamental d'assolir un nivell establit.
Tipus d'enrajolat
La resistència a l'abrasió i als impactes és la propietat que defineix les aptituds de l'enrajolat. Ha de complir a més a més les condicions d'horitzontalitat i llisor, conjuntament amb la d'higiene, homogeneïtat i qualitat estètica. En condicions especials es pot exigir segons la seva destinació tingui característiques resistent als àcids, xispes, antilliscant, dur, atèrmic, asonor, etc.
Classificació
Es pot classificar segons els següents criteris:
- Tipus i qualitat dels materials;
- Mètode d'execució;
- Treballs de terminació.
La llista de materials per a l'enrajolat ha anat variant amb l'avanç tecnològic de la indústria de la construcció.
Podem trobar enrajolats de ceràmica, de pedres naturals (marbre, etc..), monolítics, pre-emmotllats.... Tots aquests tipus tenen característiques particulars en la seva composició, construcció, materials i durabilitat.
Vegeu també
- rajola de València
- Morter (construcció)
- Ciment
- Formigó armat
Referències
- ↑ Termcat[Enllaç no actiu]
